Ni pressió, ni depressió
El test contra la Real i el clàssic posen en relleu la falta de govern de partit d’un Barça que no exerceix la pressió d’èpoques pretèrites; amb tot, líders
Aquest mes de desembre es compleixen deu anys del famós sextet guanyat pel Barça de Pep Guardiola. De Roma a Abu Dhabi. Lliga, copa, Champions, supercopa d’Espanya, supercopa d’Europa i el mundial de clubs conquerit contra Estudiantes de la Plata amb aquell gol increïble de Leo Messi amb el pit, en el minut 110 de la final. Temps pretèrits. L’etapa més gloriosa de la història del club. Per títols i per estil. Quan fons i forma van units.
Els dolços records d’aquell 2009 contrasten amb la imatge que va oferir el Barça dimecres en el clàssic. Tampoc va enamorar el Real Madrid. Un clàssic de perfil baix. Més expectatives que futbol en definitiva. El 0-0 final deixa tots dos equips satisfets pel que fa a la classificació, però futbolísticament cap dels dos equips va estar al nivell desitjat. Res que sorprengui. Està sent la tònica d’aquesta temporada. Tant el Barça com el Madrid treballen d’inèrcia i això els serveix per manar en la lliga espanyola. Talent individual i els gols de Messi i Benzema. Veurem a Europa quan la cosa s’endureixi a partir del mes de febrer.
El que és una constatació és que aquest Barça no té l’autoritat de temporades anteriors. I malgrat tot, és líder en la lliga i s’ha classificat per als vuitens de la Champions com a primer de grup. Aquesta és la millor notícia. El triomf del resultadisme. El Barça de les transicions.
A Sant Sebastià, contra la Real, el Barça va perdre la batalla de la possessió: 46,5% de control de pilota per al conjunt blaugrana i 53,5% per a la Real Sociedad. Va passar també contra el Borussia de Dortmund: 46,1% de possessió per als de Valverde i 53,9% per als alemanys. I el Barça no va perdre cap dels dos partits (2-2 i 3-1). En el clàssic, el Barça sí que va guanyar la possessió (amb un 52,3%), però va ser l’única cosa on va ser superior.
Moltes dades per a l’anàlisi. La primera, el fet que el partit es jugués un 60% en camp del Barça. I, per segments, encara pitjor: un 32% en l’últim terç de camp del Barça i un 16% en l’últim terç de camp del Madrid. El clàssic es va viure més a prop de la porteria de Ter Stegen. El Barça no va dominar el joc tot i tenir més pilota que el Real Madrid.
L’equip de Zidane va fer el doble de xuts a porteria que el Barça: 11 dels blancs, quatre d’ells entre els tres pals, per només 5 del Barça, dos dels quals entre els tres pals. El Madrid també va llançar més córners: 6 a 2. El Barça va viure protegit al darrere per intentar fer mal en la transició, però tampoc ho va aconseguir. Moltes dificultats en la sortida de la pilota i pèrdua de la batalla al mig del camp. El Madrid va guanyar la partida en recuperacions de pilota (55 a 51), però encara més clara és la dada reduïda als migcampistes: 25 a 16.
“Se’ns exigeix guanyar i donar una lliçó de futbol en cada partit”, advertia Valverde en la roda de premsa del 26 de novembre abans del partit contra el Dortmund. El Barça, aleshores, venia de guanyar a Butarque contra el cuer amb molt de patiment. Des de llavors, victòries contra el Dortmund, l’Atlético, el Mallorca i l’Inter, i empats contra la Real i el Madrid. Poques lliçons futbolístiques i pocs partits per al record, però el que és també una realitat és que l’equip, amb unes altres armes, està tirant la majoria dels partits endavant. Dies delicats per als amants de l’estètica.
Adaptar-se o caure
Jofre MateuLa pressió alta només funciona quan és una cosa totalment coral. Moure’s a l’uníson per fer una pressió efectiva és una de les coses més difícils d’executar en el món del futbol. Ara mateix aquest Barça viu de l’elecció. Són Messi i Suárez els que seleccionen les jugades en les quals l’equip ha de pressionar. Són accions puntuals. No és mecànic i això és un problema perquè es generen desajustos que el rival acostuma a aprofitar. Una bona pressió implica voluntat i un estat de forma òptim. També es detecten dificultats en la sortida de la pilota. En el clàssic, el Real Madrid va plantejar un home a home a dalt i en condicions normals per al Barça això hauria de ser una festa. No va ser així. Valverde està adaptant-se a la situació perquè l’equip no caigui: assumir poc risc i intentar solucionar altres deficiències a partir de les transicions. En l’aspecte ofensiu són el principal argument, però en el defensiu les pateix molt. L’equip s’enfonsa molt al darrere per defensar-se de les transicions dels equips rivals, amb Piqué defensant moltes vegades molt a prop de la seva àrea i això permet que el rival posi moltes pilotes a la teva àrea. L’equip sembla bastant condemnat a sobreviure així fins al final, amb Rakitic i Sergi Roberto com a peces clau en la compensació. El diagnòstic és clar, però no veig capacitat de canvi. Em sorprendria molt veure d’aquí a final de temporada un Barça amb capacitat de pressionar a dalt com ho feia en etapes anteriors com a segell identitari.
Penyores del passat
Àlex DelmàsAquest Barça està mostrant els símptomes típics d’aquells equips que moren d’èxit. Ara mateix és un equip ple d’inèrcies, amb massa penyores del passat, que abans sí que li funcionaven, però que avui dia el fa ser una suma d’individualitats i menys equip. La pressió del Barça no és bona. En el clàssic va decidir directament renunciar a fer una pressió alta, però hi ha dies en què ho ha intentat i ho ha fet de manera descoordinada. Els rivals han trobat la manera de desactivar-lo també en la sortida de pilota i l’equip no està sabent trobar solucions. Li costa més viure en camp contrari. El Barça fa mal només per tres vies: en transició buscant Messi, a partir d’accions individuals o a través d’una recuperació postpèrdua en camp contrari. És un equip excessivament llarg, amb dues línies molt separades. A Anoeta va voler pressionar i la Real li va fer mal a l’esquena del mig del camp. En el clàssic es va protegir més al darrere tot renunciant al seu estil –això el fa més dèbil– i les transicions van ser el seu únic argument ofensiu. El trencaclosques del Barça és bonic, amb peces molt maques però mal encaixades. Té possibilitats de guanyar-ho tot, sí, perquè té jugadors boníssims, però ara mateix és un equip d’impulsos, que té problemes quan ha d’atacar en estàtic.
Notícies
Dimecres,2 octubre 2024
