Quan contemples les sis relíquies del sextet reposant amb majestuositat damunt el tapís verd del Camp Nou, la nostàlgia inevitablement et trasllada a temps pretèrits millors. Aquell vol de Messi a Roma, desafiant la llei de la gravetat. El mític 2-6 del Bernabéu, amb Piqué exhibint amb sorna la samarreta en territori hostil. Aquell golàs de Messi amb l’escut contra l’Estudiantes de La Plata a Abu Dhabi. Salivera. Eren altres temps. Una època en què el fons i la forma convergien. Quan el com era tan sagrat com el què.

L’homenatge que el club va voler brindar als herois del sextet del 2009 va estar a l’altura del partit posterior contra l’Alavés. Sense encant. L’arquitecte d’allò, absent, a dues hores i mitja d’avió del Camp Nou, donant les últimes consignes als seus homes abans del partit contra el Leicester (3-1). Ni Guardiola, ni Laporta. L’expresident estava convidat però tampoc va ser present a la llotja. Tota la representació, reduïda a sis noms: Puyol, Abidal, Keita, Milito, Pinto i Xavi Torres. La presència de Messi, Piqué i Sergio, els únics supervivents de tot allò i que encara avui són el pal de paller d’aquest Barça, va servir per animar la fotografia. Tot plegat una mica fred.

Sis trofeus. Quasi tants com els gols que es van veure ahir a l’estadi. Els gols van agitar un partit soporífer. Amb un Barça esgotat de motivació després de dos partits molt més atractius de jugar com el d’Anoeta i el clàssic, i amb un Alavés depressiu, que fa un mes que no guanya en la lliga i que aquesta passada setmana va caure eliminat de la copa del Rei contra un tercera divisió, era probable que passés el que va passar: l’Alavés rendit abans de començar i el Barça en mode autogestió, a mig gas. En el minut 35 de partit la possessió de pilota era d’un 72% per al Barça i la localització era d’un 68% al camp de l’Alavés. Domini clar del Barça, però només un gol, el de Griezmann. A diferència dels dos últims partits contra la Real i el Madrid, aquest cop el Barça sí que va tenir el domini del joc, però més per deixadesa de l’equip de Garitano que res més. Molt malament l’equip de Vitòria. Poruc en el plantejament des de la pissarra –Joselu (7 gols) va quedar-se d’inici a la banqueta– i pobre també en actitud. Garitano va renunciar a jugar amb dos puntes com havia fet en la majoria de partits d’aquesta temporada i va situar una doble línia de quatre homes molt a prop de l’àrea de Pacheco. Volia evitar les transicions del Barça, però també va renunciar a tot en atac. En condicions normals el Barça hauria hagut d’anar ja 3-0 a la mitja hora de partit.

Arturo Vidal és l’únic que no negocia amb la misericòrdia. És una bèstia que olora la sang de l’animal ferit a quilòmetres de distància. Va veure un Alavés rendit d’inici i va mossegar. Seu va ser el segon gol del partit, amb un xut dur i creuat (44’). Contundència per culminar la delicadesa de Messi i Suárez en les dues passades prèvies. El xilè també havia activat la jugada de l’1-0 (14’). Va connectar amb Suárez a l’espai i l’uruguaià va centrar per a la rematada de primeres de Griezmann. Horrorós Ximo Navarro en l’intent de refús.

També Vidal havia rematat de tisora en els deu primers minuts de partit en una de les poques accions estètiques del partit. L’acció va ser invalidada per fora de joc. Molta feina va tenir Melero López i també Iglesias Villanueva en el VAR. Dos gols anul·lats (a Messi i Griezmann) per fora de joc i un penal a favor del Barça per mans després d’una rematada de cap de Suárez. L’uruguaià va ser l’encarregat de transformar-lo (75’). Regal de Messi, que li va cedir el penal, i quarta vegada en aquesta temporada que marca el trident. Abans havia marcat també Messi (68’). El golàs de la nit. Hi ha coses que no canvien. Era el millor el 2009 i és encara el millor el 2019. Xut marca de la casa des de fora l’àrea per liquidar el partit després d’uns minuts d’incertesa gentilesa de Melero López que no va saber si assenyalar falta d’Umtiti o Wakaso en una pilota dividida i va optar per la decisió salomònica del bot neutral. Decisió errònia perquè Umtiti havia clavat el genoll a l’esquena de Wakaso. I error de VAR en el gol de l’Alavés que significava el 2-1. En el gol de cap de Pere Pons hi havia falta prèvia a Busquets en l’inici de l’acció, quan l’Alavés va recuperar la pilota.

Al final, golejada per 4-1 i l’opció de tancar l’any com a líders en solitari sempre que el Real Madrid avui no golegi l’Athletic. Ahir, per cert, 63.054 espectadors van assistir al Camp Nou, la segona pitjor entrada de la temporada després de la visita del Valladolid entre setmana. També el públic necessita vacances. El 4 de gener, sant tornem-hi: arriba el derbi.