Messi abraça Ansu Fati

El Barça manté el setge sobre el Real Madrid després d’impo­sar-se al Lle­vant al Camp Nou en un par­tit que va tenir Ansu Fati com el gran pro­ta­go­nista gràcies als seus dos gols, que el con­ver­tei­xen en el bigo­le­ja­dor més jove de la lliga. Dues fue­ta­des després de dues pas­sa­des de Messi, el seu pro­tec­tor a la gespa i a fora, i al qual només cal veure com abraça per enten­dre que entre aquesta pare­lla hi ha afi­ni­tat, una gran sin­to­nia. Messi reve­ren­ciat i temut per molts sem­bla no pen­sar-s’ho gens a l’hora de pas­sar-li la pilota quan amb d’altres sí que ho ha fet i ho fa, i Ansu, amb la irre­verència de la joven­tut, tam­poc té por de recla­mar-la-hi. De fet, les seves con­ne­xi­ons van ser el millor d’una pri­mera part força cor­recta dels blau­grana, sense enllu­er­nar, però de domini, que no va tenir con­tinuïtat en un segon temps on l’equip es va haver de tor­nar a posar massa vega­des a les mans de Ter Ste­gen.

Després de la victòria del Real Madrid en el seu derbi, el Barça estava obli­gat a no fallar per no des­pen­jar-se del lide­rat. I Setién no es va reser­var res. Va pre­miar els matei­xos juga­dors que van gole­jar el Leganés en la copa del Rei amb un únic canvi, el de Raki­tic, que va entrar pel lesi­o­nat Arturo Vidal. També va donar con­tinuïtat al mateix dibuix, el 4-3-3, amb què l’equip blau­grana es va tro­bar més còmode cons­ci­ent que encara neces­sita més temps per poder imple­men­tar el 3-5-2 amb què va afron­tar els pri­mers par­tits i que no va aca­bar de fun­ci­o­nar. Setién, però, no desis­teix de posar el seu segell en aquest equip més enda­vant, però men­tres­tant intenta millo­rar el ren­di­ment dels juga­dors en el plan­te­ja­ment que tenen més inte­grat, el que uti­lit­zava Val­verde.

Pos­si­ble­ment el Barça no neces­si­tava una revo­lució com la que va plan­te­jar el tècnic cànta­bre a l’inici i sí algú que els recordés tot allò que va fer gran aquest equip; és a dir, la pressió alta per recu­pe­rar en camp con­trari, el con­trol a través de la pilota i una cir­cu­lació ràpida amb movi­ments cons­tants per fer inútils els esforços dels rivals. En el pri­mer temps va sem­blar que el Barça pro­gres­sava posi­ti­va­ment en aquest sen­tit. Va començar bé, movent la pilota amb velo­ci­tat per tro­bar espais i sent pro­fund, un aspecte que havia fal­tat en els pri­mers par­tits, i va tro­bar el dese­qui­li­bri en una pare­lla que sem­blen tenir una con­nexió espe­cial sobre la gespa, Messi i Ansu Fati. El pri­mer teva-meva entre els dos va dei­xar Messi enca­rat, però la seva rema­tada amb l’exte­rior va mar­xar fora per molt poc.

Era el pri­mer avís del que vin­dria, perquè poc després l’argentí veu­ria per­fec­ta­ment la des­mar­cada a l’espai del jove del plan­ter per ser­vir-li una pilota a l’esquena del late­ral per dei­xar-lo tot sol. Ansu va defi­nir a la per­fecció per sota del cos d’Aitor Fernández. Un minut després arri­ba­ria el segon amb els matei­xos pro­ta­go­nis­tes. Pas­sada de Messi cap a Ansu, que rep en estàtic, se l’allarga una mica per des­fer-se del defen­sor i rema­tada seca per sota de les cames del por­ter. Res a veure el ren­di­ment del jove del plan­ter des de l’extrem esquerre que en els pri­mers par­tits amb tota la dreta per a ell.

Els dos gols van dei­xar tocat el Lle­vant, que s’havia mos­trat força valent. La pressió blau­grana era força bona i es jugava la major part del temps en camp con­trari i quan tocava sor­tir jugant des del dar­rere el Barça va estar efec­tiu, arris­cant-se a jugar amb Ter Ste­gen o amb pas­sa­des ver­ti­cals per des­fer línies. I així van anar arri­bant les oca­si­ons. Gri­ez­mann va des­a­pro­fi­tar un mà a mà després d’una bona pas­sada llarga d’Alba i també va errar en una rema­tada al pri­mer pal després d’una cursa espec­ta­cu­lar de Semedo per la dreta. El por­tuguès fins i tot va estar a punt de mar­car en una fantàstica jugada indi­vi­dual amb un retall per­fecte i un xut al tra­ves­ser. La pas­sada a l’espai, de Messi, que jugava amb el ves­tit d’assis­tent.

El segon temps va començar amb una nova ocasió de Messi a pas­sada d’Ansu, però el Lle­vant va des­per­tar amb els can­vis i pri­mer Melero i després Her­nani van obli­gar a inter­ve­nir Ter Ste­gen. El Barça neces­si­tava fer el ter­cer i el bus­cava amb insistència, però cos­tava d’arri­bar. Setién també va moure la ban­queta i va fer entrar Sergi Roberto per Gri­ez­mann. El Barça volia fre­nar la cres­cuda lle­van­tina, tor­nar a recu­pe­rar per com­plet les reg­nes del par­tit i Setién va donar entrada a Art­hur per De Jong bus­cant asse­gu­rar encara més la pos­sessió. Però no va aca­bar de fun­ci­o­nar del tot perquè l’equip va fer un pas enrere, per rela­xació o per manca de força, però el par­tit es va tren­car. I en aquest esce­nari mana l’efec­ti­vi­tat. Bardhi va posar la por al cos de tot­hom amb dues bones oca­si­ons, però en la pri­mera va aparèixer la versió sal­va­dora de Ter Ste­gen i en l’altra va xutar massa alt. Messi era el blau­grana que més ho inten­tava, però sense èxit. Ja amb Riqui Puig sobre la gespa després d’entrar per un ova­ci­o­nat Ansu Fati, va arri­bar el gol del Lle­vant, de Roc­hina, en un xut que va des­viar lleu­ge­ra­ment Vezo. No hi va haver temps per a res més. Tri­omf vital, sí, però cal seguir millo­rant.