El Barça manté el setge sobre el Real Madrid després d’imposar-se al Llevant al Camp Nou en un partit que va tenir Ansu Fati com el gran protagonista gràcies als seus dos gols, que el converteixen en el bigolejador més jove de la lliga. Dues fuetades després de dues passades de Messi, el seu protector a la gespa i a fora, i al qual només cal veure com abraça per entendre que entre aquesta parella hi ha afinitat, una gran sintonia. Messi reverenciat i temut per molts sembla no pensar-s’ho gens a l’hora de passar-li la pilota quan amb d’altres sí que ho ha fet i ho fa, i Ansu, amb la irreverència de la joventut, tampoc té por de reclamar-la-hi. De fet, les seves connexions van ser el millor d’una primera part força correcta dels blaugrana, sense enlluernar, però de domini, que no va tenir continuïtat en un segon temps on l’equip es va haver de tornar a posar massa vegades a les mans de Ter Stegen.

Després de la victòria del Real Madrid en el seu derbi, el Barça estava obligat a no fallar per no despenjar-se del liderat. I Setién no es va reservar res. Va premiar els mateixos jugadors que van golejar el Leganés en la copa del Rei amb un únic canvi, el de Rakitic, que va entrar pel lesionat Arturo Vidal. També va donar continuïtat al mateix dibuix, el 4-3-3, amb què l’equip blaugrana es va trobar més còmode conscient que encara necessita més temps per poder implementar el 3-5-2 amb què va afrontar els primers partits i que no va acabar de funcionar. Setién, però, no desisteix de posar el seu segell en aquest equip més endavant, però mentrestant intenta millorar el rendiment dels jugadors en el plantejament que tenen més integrat, el que utilitzava Valverde.

Possiblement el Barça no necessitava una revolució com la que va plantejar el tècnic càntabre a l’inici i sí algú que els recordés tot allò que va fer gran aquest equip; és a dir, la pressió alta per recuperar en camp contrari, el control a través de la pilota i una circulació ràpida amb moviments constants per fer inútils els esforços dels rivals. En el primer temps va semblar que el Barça progressava positivament en aquest sentit. Va començar bé, movent la pilota amb velocitat per trobar espais i sent profund, un aspecte que havia faltat en els primers partits, i va trobar el desequilibri en una parella que semblen tenir una connexió especial sobre la gespa, Messi i Ansu Fati. El primer teva-meva entre els dos va deixar Messi encarat, però la seva rematada amb l’exterior va marxar fora per molt poc.

Era el primer avís del que vindria, perquè poc després l’argentí veuria perfectament la desmarcada a l’espai del jove del planter per servir-li una pilota a l’esquena del lateral per deixar-lo tot sol. Ansu va definir a la perfecció per sota del cos d’Aitor Fernández. Un minut després arribaria el segon amb els mateixos protagonistes. Passada de Messi cap a Ansu, que rep en estàtic, se l’allarga una mica per desfer-se del defensor i rematada seca per sota de les cames del porter. Res a veure el rendiment del jove del planter des de l’extrem esquerre que en els primers partits amb tota la dreta per a ell.

Els dos gols van deixar tocat el Llevant, que s’havia mostrat força valent. La pressió blaugrana era força bona i es jugava la major part del temps en camp contrari i quan tocava sortir jugant des del darrere el Barça va estar efectiu, arriscant-se a jugar amb Ter Stegen o amb passades verticals per desfer línies. I així van anar arribant les ocasions. Griezmann va desaprofitar un mà a mà després d’una bona passada llarga d’Alba i també va errar en una rematada al primer pal després d’una cursa espectacular de Semedo per la dreta. El portuguès fins i tot va estar a punt de marcar en una fantàstica jugada individual amb un retall perfecte i un xut al travesser. La passada a l’espai, de Messi, que jugava amb el vestit d’assistent.

El segon temps va començar amb una nova ocasió de Messi a passada d’Ansu, però el Llevant va despertar amb els canvis i primer Melero i després Hernani van obligar a intervenir Ter Stegen. El Barça necessitava fer el tercer i el buscava amb insistència, però costava d’arribar. Setién també va moure la banqueta i va fer entrar Sergi Roberto per Griezmann. El Barça volia frenar la crescuda llevantina, tornar a recuperar per complet les regnes del partit i Setién va donar entrada a Arthur per De Jong buscant assegurar encara més la possessió. Però no va acabar de funcionar del tot perquè l’equip va fer un pas enrere, per relaxació o per manca de força, però el partit es va trencar. I en aquest escenari mana l’efectivitat. Bardhi va posar la por al cos de tothom amb dues bones ocasions, però en la primera va aparèixer la versió salvadora de Ter Stegen i en l’altra va xutar massa alt. Messi era el blaugrana que més ho intentava, però sense èxit. Ja amb Riqui Puig sobre la gespa després d’entrar per un ovacionat Ansu Fati, va arribar el gol del Llevant, de Rochina, en un xut que va desviar lleugerament Vezo. No hi va haver temps per a res més. Triomf vital, sí, però cal seguir millorant.