Ousmane Dembélé: cronologia d’un calvari
Extens historial. El davanter francès ja acumula deu lesions des que va fitxar pel Barça fa tres temporades, vuit de les quals, de caràcter muscular
El calvari d’Ousmane no té sostre. Lesions i més lesions. El seu historial fa pànic. Deu lesions com a blaugrana en només tres temporades, vuit de les quals, de caire muscular. Terrible. Sis només el 2019. Tres aquesta temporada 2019/20. En definitiva, més dies a la infermeria que disponible.
Aquest trencament complet del tendó proximidal del seu bíceps femoral de la cama esquerra és l’últim capítol d’un historial ampli i cruel. Dembélé es perdrà el que resta de temporada. També la pròxima Eurocopa amb França. Cop duríssim en l’aspecte anímic, just quan ja afrontava la recta final de la recuperació de la seva anterior lesió. El francès no juga un partit oficial des del 27 de novembre. Haurà de seguir esperant. Igual que Luis Suárez, Dembélé no podrà ajudar el Barça en aquest segon tram de la temporada. Una temporada, en el seu cas, senzillament per oblidar. Participació residual, amb quatre úniques titularitats. Ousmane ha jugat cinc partits de lliga i ha participat en quatre partits en la Champions. En total, 492 minuts.
D’infortuni en infortuni
Dembélé ja va començar el curs amb mal peu. En la jornada 1, a Bilbao, va acabar el partit amb molèsties i, en lloc de sotmetre’s a proves mèdiques l’endemà del partit, va optar per mantenir el viatge a l’estranger que tenia programat a l’agenda. Les molèsties no van desaparèixer i al cap d’uns dies el club informava d’un trencament fibril·lar a la cama esquerra. Resultat? Cinc setmanes de baixa.
Aquesta lesió li va impedir tornar al Signal Iduna Park de Dortmund. Sí que va poder enfrontar-se als seus excompanys en el partit del Camp Nou, però aquell dia la fatalitat tornaria a creuar-se en el seu camí: mal gest en una acció fortuïta, un altre trencament al bíceps femoral de la cama dreta i un diagnòstic de deu setmanes de baixa. Dembélé s’havia trencat. Ell ho va saber des del segon zero. Es va asseure a la gespa, es va treure les botes i el món li va caure al damunt. La seva cara, tot un poema. El rostre desencaixat. Absent. Messi el va anar a consolar, però no hi havia consol possible.
Ara el seu retorn estava pròxim. Setién, després de veure que el club no fitxava cap peça d’atac en l’últim mercat d’hivern, l’estava esperant amb els braços oberts. Però res. Enèsima lesió. Aquesta última és la mateixa que va tenir el 16 de setembre del 2017 en la visita a Getafe. Allà va començar el malson. Aquell dia també es va fer un trencament del tendó del bíceps femoral, però en aquella ocasió seria a la cuixa esquerra. Seria intervingut quirúrgicament a Hèlsinki per l’especialista Sakari Orava i no tornaria a jugar fins al 4 de gener del 2018. I deu dies després del seu retorn contra el Celta, a la infermeria de nou. Un trencament fibril·lar al semitendinós de la cuixa esquerra en aquella visita del Barça a Anoeta del 15 de gener del 2018 tornava a frenar-lo.
Aquella temporada la tancaria amb una altra lesió. Va ser un esquinç al turmell dret, contra la Real (20 de maig). Precisament aquest esquinç i un altre, ara al turmell esquerre, contra el Leganés (20 de gener del 2019), han estat les dues úniques lesions no musculars.
Molt soroll va generar també la lesió als isquiotibials que es va fer al cap de 25 segons en el partit a Balaídos, el 4 de maig de l’any passat. Allò el deixaria sense viatjar a Anfield i sense la final de la copa. En definitiva, un calvari.
Notícies
Dimecres,2 octubre 2024
