Quan les coses van malament, sempre poden anar pitjor. El Barça és un equip en descomposició des de fa mesos, que ja no té ni sort. Va quedar clar ahir a San Mamés. Va merèixer més, passar a les semifinals de la copa en un partit que va tenir controlat en tot moment, però va quedar eliminat. Els de Quique Setién van ser molt millors, amb estones de bon joc, però no va servir de res. Cap oportunitat de l’Athletic i dues de molt clares dels blaugrana per passar l’eliminatòria, totes dues en la segona part. Una de Griezmann i una altra de Messi, totes dues avortades per Unai Simón amb els peus. I, com havia passat en el partit de lliga, allà pel mes d’agost, en la primera jornada i amb Ernesto Valverde a la banqueta, gol de l’Athletic en el temps afegit, quan tothom ja pensava en la pròrroga. Una jugada aïllada, una de les poques vegades que els bascos van rematar a la porteria de Ter Stegen va acabar en gol. Una centrada pentinada per Iñaki Williams va classificar els bascos per a les semifinals i va fer perdre al Barça el segon títol d’una temporada que pinta malament per a un equip que ahir va donar símptomes de millora en un escenari molt complicat, però que troba a faltar, i molt, Luis Suárez. Sense l’uruguaià, pràcticament tota la responsabilitat golejadora recau en Messi. I l’argentí no ho pot fer tot. Crear la jugada i acabar-la. Difícil d’explicar la decisió de no fitxar ningú en el mercat d’hivern, una decisió que es pot rectificar després de la lesió de Dembélé per mirar de lluitar pels títols que queden.

Sempre és difícil jugar en un estadi com el de San Mamés. Encara ho és més si ho fas en una eliminatòria de copa a partit únic. El Barça és el rei de copes, però fins fa no gaires anys ho era l’Athletic, un club que té difícil aspirar a altres títols en l’actualitat, però que jugant els quarts de final al seu estadi veia ahir una gran oportunitat de tornar a aixecar un trofeu. I encara més sabent que en competició ja no hi eren altres equips com ara el Real Madrid, l’Atlético de Madrid, el València o el Sevilla. San Mamés es va omplir per portar els de Gaizka Garitano a les semifinals. Com sempre, l’afició animava els seus i intimidava el rival i l’àrbitre. Ho protesten tot, a San Mamés. Miraven també d’incomodar un Barça que arribava al partit després d’una setmana complicada, amb la lesió de Dembélé, les paraules d’Abidal assenyalant una part de la plantilla com a responsable dels mals resultats i la posterior resposta de Messi, amb la intervenció del president Bartomeu per posar pau.

Es va veure un Messi molt compromès en absència de més estrelles a la davantera. Sense el lesionat Luis Suárez i també sense Griezmann, la responsabilitat ofensiva era per a l’argentí, com gairebé sempre. Va sorprendre l’absència del francès. Era d’esperar la titularitat de Sergi Roberto com a extrem dret per controlar un dels grans perills dels bascos, les arribades de Yuri Berchiche, però s’esperava que el sacrificat fos Ansu i no Griezmann. Setién va voler aprofitar el bon moment del jove del planter, després dels dos gols contra el Llevant, i va deixar Griezmann a la banqueta. Precisament Ansu va tenir les dues primeres oportunitats en els primers set minuts. No va estar ràpid quan li va tocar rematar després de combinar amb el seu principal mentor, Leo Messi.

La implicació del capità va ser total: va baixar a rebre per ajudar en la sortida i superar la pressió dels de Garitano; va mirar de ser vertical, de buscar la porteria d’Unai Simón i també de defensar. Fins i tot una de les seves defenses li va costar una groga. Va ser en l’últim quart d’hora de la primera part, quan a l’equip de Setién més li costava sortir per la pressió local. Ho mirava de fer amb el suport de Ter Stegen, però l’alemany no estava tan fi amb els peus com de costum. O no s’entenia tant amb els seus companys.

També va ser superior el Barça en la segona part. L’Athletic esperava; els de Garitano se sentien còmode defensant-se, però els de Setién trobaven algunes passades verticals que podien colpejar la porteria d’Unai Simón. Una de Messi no la va aprofitar De Jong. Massa lent, va acabar llançant-se i rebent una groga per haver volgut enganyar l’àrbitre. Setién va moure la banqueta. Griezmann per Ansu i Arthur per Rakitic. Tots dos van ser protagonistes. El francès va fallar un gol després d’una passada de Sergi Roberto. El brasiler va deixar Messi en una immillorable posició per marcar quan el temps s’esgotava, però Unai Simón va donar vida als seus amb la punta de la bota. Els va donar la vida perquè el Barça també ho havia permès. Perquè durant molts minuts els bascos van patir molt, però els blaugrana no són aquell equip que anava a buscar els rivals amb el ganivet entre les dents. I quan Garitano ja s’havia jugat la carta Aduritz. I quan Umtiti ja feia minuts que era al terreny de joc per una lesió de Piqué, va arribar el cop de gràcia de Williams a un equip que ja no guanya ni quan és millor. Una rematada de cap després d’anticipar-se a Busquets que feia esclatar San Mamés i que deixava fora de la copa l’equip que havia estat finalista de les sis últimes edicions.