Quan va arribar al Betis, vaig veure la llum. Compartim la mateixa filosofia del joc i, per això, parlàvem molt, esmorzàvem plegats... Ens vam ajudar molt.

I tant. Després del primer entrenament, l’Eder [Sarabia] em va enviar unes imatges molt simpàtiques del cos tècnic. Sempre han tingut detalls molt macos amb mi: quan el Betis es va classificar per a l’Europa League em van enviar una foto del vestidor dient-me que allò també era cosa meva. Ens vam ajudar molt amb els jugadors del planter. El club, per exemple, no volia comptar amb Junior Firpo i nosaltres vam apostar per ell.

Ni quan li van anar bé les coses tenia el favor unànime de l’afició. Ell no ho entenia. No ho va passar bé, perquè té una personalitat molt forta. El seu model no era fàcil d’implementar trobant una bona acollida, com passa a Barcelona. Ara mateix, el Betis viu en una divisió constant i qualsevol entrenador hi trobarà un entorn convuls.

Els contraris a la presidència aniran en contra d’ell, però hi ha molta més gent que li anirà a favor. El que passa és que no fan tant soroll com els altres. Crec que, en general, tindrà una bona rebuda.

Setién i Serra Ferrer són persones oposades. Els presidents estaven amb Setién, però bona part de la massa social estava amb Serra. Era un panorama molt fotut.