Quan va arri­bar al Betis, vaig veure la llum. Com­par­tim la mateixa filo­so­fia del joc i, per això, parlàvem molt, esmorzàvem ple­gats... Ens vam aju­dar molt.

I tant. Després del pri­mer entre­na­ment, l’Eder [Sara­bia] em va enviar unes imat­ges molt simpàtiques del cos tècnic. Sem­pre han tin­gut detalls molt macos amb mi: quan el Betis es va clas­si­fi­car per a l’Europa Lea­gue em van enviar una foto del ves­ti­dor dient-me que allò també era cosa meva. Ens vam aju­dar molt amb els juga­dors del plan­ter. El club, per exem­ple, no volia comp­tar amb Junior Firpo i nosal­tres vam apos­tar per ell.

Ni quan li van anar bé les coses tenia el favor unànime de l’afició. Ell no ho ente­nia. No ho va pas­sar bé, perquè té una per­so­na­li­tat molt forta. El seu model no era fàcil d’imple­men­tar tro­bant una bona aco­llida, com passa a Bar­ce­lona. Ara mateix, el Betis viu en una divisió cons­tant i qual­se­vol entre­na­dor hi tro­barà un entorn con­vuls.

Els con­tra­ris a la pre­sidència ani­ran en con­tra d’ell, però hi ha molta més gent que li anirà a favor. El que passa és que no fan tant soroll com els altres. Crec que, en gene­ral, tindrà una bona rebuda.

Setién i Serra Fer­rer són per­so­nes opo­sa­des. Els pre­si­dents esta­ven amb Setién, però bona part de la massa social estava amb Serra. Era un pano­rama molt fotut.