Canvi de plans, de dalt a baix
La crisi del coronavirus ha fet saltar pels aires el pla inicial del Barça de cara a reforçar l’equip a l’estiu
Des del club consideren que en el proper mercat predominaran els intercanvis de jugadors
La crisi pel coronavirus ha sacsejat les economies de la gent, els països, les empreses i també la dels clubs esportius. I malgrat ser un colós, el FC Barcelona no és aliè a les enormes dificultats provocades per aquesta pandèmia inesperada que està arrasant amb tot. Ja es dona per impossible arribar als 1.000 milions d’euros d’ingressos, tal com estava previst en el pressupost, i els 11 milions de benefici probablement s’esfumaran per deixar lloc a pèrdues en un exercici que havia de situar el club blaugrana per sobre de l’objectiu del pla estratègic un any abans del previst. El Barça aplicarà, en breu, un ERTO a una part significativa dels treballadors i ja ha demanat als jugadors del primer equip de futbol que col·laborin amb l’entitat rebaixant-se la fitxa en aquests moments complicats. Després de parlar-ho amb els quatre capitans, sembla que la predisposició és bona i no s’esperen gaires problemes.
L’economia del club quedarà molt tocada després del pas del coronavirus i, com que no deixen d’anar lligades, també ho farà la part esportiva. És així de dur i de real. La planificació esportiva que el Barça va fer de cara a la temporada 2020-2021 ha patit un canvi de dalt a baix d’un dia per l’altre. I això no només afectarà el club blaugrana, perquè seran tots els equips de les grans lligues que hauran de redissenyar els plans després del terrabastall que ha suposat la irrupció d’aquesta pandèmia. Serà un canvi a tot Europa, perquè no hi ha líquid en els clubs després que no s’hagin pogut ingressar els diners pels drets federatius, per passar de rondes en la lliga de campions, dels taquillatges i dels beneficis que donen la venda de samarretes a les diferents botigues que tenen tots els clubs i que ara estan tancades. És un canvi de paradigma total. Els propers dies o les properes setmanes, quan els diversos clubs ja puguin quantificar fins on arriba el desastre, es podran reordenar les prioritats i començar a fixar noves estratègies per tal de poder acudir al mercat de fitxatges a l’estiu. Però difícilment es podran veure incorporacions en què un club posi una quantitat ingent de diners sobre la taula d’un altre per prendre-li un jugador. Ara mateix, la secretaria tècnica del Barça està convençuda que, si no canvien molt les coses, la majoria d’operacions de l’estiu vinent seran mitjançant l’intercanvi de futbolistes.
Menys diners per vendes
En el cas del Barça, el problema pot ser doble, perquè havia pressupostats 124 milions d’ingressos en vendes i serà molt complicat que es pugui arribar a aquest objectiu, ja que, en la situació provocada pel coronavirus, ningú no oferirà grans xifres pels jugadors amb què no compti, com poden ser Coutinho, Rakitic i Arturo Vidal, tres futbolistes pels quals es comptava ingressar una quantitat raonable de diners. Com ja va informar aquest diari, la intenció del Barça era incorporar un futbolista per línia. Els objectius són un central que, tenint en compte el joc de l’equip, tingui una bona sortida de pilota i a qui no li faci por jugar en una defensa lleugerament avançada, un migcampista dels que s’anomenen amb cames i un davanter centre, reclamat des de ja fa moltíssim temps. Els responsables esportius, a més a més, volien que aquests tres jugadors fossin indiscutibles, de qualitat contrastada i capacitat per ser titulars des d’un primer moment. I això costa diners. Per exemple, Lautaro Martínez suposa 111 milions d’euros, una quantitat que, fa unes setmanes, no semblava tan excessiva però que, a hores d’ara, ja sembla una quimera que el Barça pugui invertir si tanca l’exercici amb pèrdues i no pot col·locar els seus descartats en el mercat. Si no hi ha diners per al central, potser tornarà Todibo, perquè ara caldrà veure si el Schalke 04 fa efectiva la seva opció de compra, que és de 25 milions d’euros més 5 en variables.
El coronavirus ha deixat un munt d’incerteses en tots els clubs, perquè ningú no sap encara quan s’acabarà la crisi i quant duraran les mesures imposades pels diferents governs. Els grans equips de les grans lligues confien poder acabar les competicions perquè això els donaria un plus d’oxigen. Però la realitat és que tots els clubs hauran de canviar la seva planificació i tractar de reforçar-se en un mercat sota mínims.