Mykola Shaparenko. Suposo que aquest nom no us diu res. Jo el vaig conèixer en l’Eurocopa, quan animava la selecció d’Ucraïna en l’Eurocopa. Mirava els partits i fantasiejava amb la idea que Shaparenko fos el mig centre que vingués a Girona a substituir Aleix. Dinàmic, hàbil en espais reduïts, amb capacitat de rebre a la base i de posar-se en zones entre mitges i perfilar-se endavant i, sobretot, amb un desplaçament de llarga distància fantàstic. Em va semblar que era una gran opció. També m’ho va semblar la cama esquerra de Bernabé quan vaig veure alguns partits dels Jocs Olímpics. A l’estiu van sonar altres noms per al mig centre de perfils diversos: Oroz, Javi Guerra, Guevara... Al final va arribar només Oriol. La posició de pivot va quedar doblada amb Yangel, Romeu, Solís i Ivan i la possibilitat d’encaixar-hi Van de Beek, però ens vam quedar sense un jugador del perfil Aleix.

Tot i la falta de gol, Aleix és el jugador que més trobem a faltar. Aquesta temporada portar les pilotes “de costat a costat” és més lent. Allò que se solucionava amb un canvi d’orientació, ara són quatre passades, i permetem que els defensors basculin cap als nostres extrems i els dificultin l’un contra un. A Tsigankov, Bryan Gil, Danjunma i Asprilla, la transició ràpida d’una banda a l’altra els donaria un avantatge d’espai i temps que els faria millors.

Que els Reis ens portin un Aleix i les setmanes netes de partits faran la resta. Si és així, crec que ens espera un altre gran any.