No. Em va sobtar molt la trucada.

El president em va dir literalment que volia fer una remodelació de la junta i que volia que dimitís. Li vaig demanar els motius i me’n va donar dos. Em va dir que havia parlat malament dels jugadors, i això no és cert, i també que havia parlat malament d’algun executiu; això tampoc ho és. I li vaig demanar que em digués els noms. Li vaig contestar que m’agafava a contrapeu i en ple Covid-19 i jo tenint una empresa de serveis essencials, encara més. Li vaig dir: “Deixa que m’ho pensi.” Pensava que quedava en l’àmbit privat, i veig que al vespre va saltar tot. Entenia que calia donar explicacions. Això es fa de cara. En ple confinament no és el moment.

Aquí hi ha un tema important sobre la taula del qual ara ningú es fa ressò, i és el de les xarxes socials. Va quedar acreditat que es van fraccionar unes factures per evitar els controls interns, i això ens va semblar molt greu, i alguns directius vam exigir aquesta auditoria que s’està fent. El que m’ha dit el president són excuses banals perquè mai he criticat els jugadors pel tema de la rebaixa. El que vaig dir és que el més prudent era verificar bé el forat abans de posar una xifra.

No. Insisteixo, vaig proposar de mesurar el forat i en funció de la profunditat, decidir la quantitat. Es va demanar el 70% i van acceptar el 70. Quina crítica vols que faci? Cap crítica, al contrari. Agraïment i admiració cap a ells, perquè també van fer la donació per a la resta de treballadors del club.

He estat lleial al club absolutament. I honest. Quan demano que es faci aquesta auditoria, ho faig pel bé del club. Potser a Bartomeu li va molestar, però jo em dec al club. Els nostres estatuts diuen que les decisions s’han de prendre de forma col·legiada, i entre tots hem de prendre les decisions més encertades.

Sí que hi havia una deriva presidencialista, però no és un tema únicament de Bartomeu. Històricament ha passat, en aquest club, i mira que en els estatuts queda clar que la governança és col·legiada. En els estatus no està recollit que el Barça hagi de ser presidencialista. Tota la junta respon patrimonialment, i per tant les decisions s’haurien de prendre sobre aquesta base. Crec que és la millor manera de governar. No pot ser que no s’informi la junta de coses que després li poden repercutir.

Li vaig demanar temps per reflexionar. Després de cinc anys esperava que no m’ho digués per telèfon. El club ara mateix està congelat, hi ha molt poca activitat i no hi ha pressa. Alguna cosa ha motivat això, i potser és pel tema de les xarxes. De forma immediata, no dimitiré, però no ho descarto. Jo ho vull fer cara a cara. Tinc una empresa amb 500 treballadors i a vegades toca acomiadar gent. Venen al meu despatx i se’ls expliquen les raons. No es diu: “No cal que torni dilluns.” Les formes no poden ser aquestes; és com en el cas de Valverde. Les coses no es poden fer així.

Entenc que si faig això, em convidarà a les juntes perquè no tindrà més remei, i suposo que m’aïllaria, però no em fa por. No tinc ego ni em sento humiliat. A mi m’agrada cuidar les persones. Si em reuneix i em diu que ha perdut la confiança en mi, ho puc entendre, però les coses així no es fan. No discuteixo que em pugui degradar. No m’han agradat les formes. I també em dol que pel Quique Tombas, president d’un fons molt respectat, o de Silvio Elias, fundador de Veritas i de Caprabo, o de Pont, de Borges. Tots ells són empresaris de pes. I en un moment econòmic complicat prescindir d’aquests perfils és una decisió poc encertada.

Fa la sensació que a Bartomeu així ja li va bé. Quan va marxar Mestre ja es va quedar la responsabilitat esportiva malgrat que sempre ha exercit una mica de vicepresident esportiu. També va assumir l’àrea comercial i, fins que no em va nomenar a mi, també la institucional. Per a mi quan es funciona és quan es delega i es comparteixen les decisions.

Sí. I en aquest aspecte hi ha tres coses a valorar. La primera és si es difamava. Això no ho sé. Després és clar que s’han evadit els controls interns del club perquè vam descobrir que es trossejaven les factures. Això és molt greu, i és una realitat. Per això no cal esperar a l’auditoria. I el tercer aspecte és si el milió d’euros que costa tot això és un preu raonable, perquè llavors sí que hi podria haver administració deslleial. Personalment, crec que és excessiu, però pel que fa a aquest punt i si es tenia constància que es difamava, no tinc la certesa, però que es va fraccionar per evadir els controls interns per amagar-ho a la junta, sí.

No sé si va ser ell qui va trossejar les factures, però per fer això has de tenir la complicitat dels alts estaments del club. I sí, un directiu va dir que li va trucar.

Mai vaig demanar la dimissió de Bartomeu. Vaig dir que podíem debatre si era convenient avançar les eleccions. Hi havia un grup important que pensava que sí, però després no ha passat res. Ara tenim un entorn molt complicat des del punt de vista econòmic; caldran decisions valentes, i és més fàcil per a una junta nova que no pas per a una junta a la qual li queden mesos. A més, hi ha tot el tema de l’Espai Barça. Fer un referèndum ara és inviable, i si es fa a la tardor o a l’hivern, ja estaríem a punt d’entrar en el 2021. Per tant, avançar les eleccions tenia i té sentit.

No és bona. No ho era abans del coronavirus.

El president deu viure en una realitat paral·lela. La situació és complicada i caldrà saber gestionar-la.

La situació de la caixa dels clubs quedarà molt compromesa. No ens queda gaire capacitat d’endeutament perquè hem comprat molts jugadors en els últims anys. No puc dir que no. Podria ser que sí perquè el preu dels jugadors potser baixa i hi ha deflació en el mercat. Però si necessitem fer caixa per comprar, a nosaltres potser tampoc ens convé que els preus baixin molt. Algun d’aquests jugadors suposo que sí que es podrà fer, però ara mateix hi ha molta incertesa.

He d’agrair que molts membres de la junta em fessin confiança. Era una possibilitat, però el pas endavant encara no l’havia fet. Seré clar. Per tenir possibilitats de guanyar, una candidatura continuista ha de complir dues condicions. La primera és que en l’última temporada hi hagi èxits esportius. Això és viable. I la segona: també serà important que es faci una bona gestió, cal tenir bons números. Sense títols i sense una bona gestió, una junta continuista no tindria gaire sentit.

Al 2015 jo ja estava muntant candidatura. Sempre m’ha fet il·lusió ser president del Barça. Bartomeu en aquell moment em va dir que no en muntés cap i que anés amb ells. Ara bé, anar ara en una candidatura continuista m’ho hauria de pensar molt seriosament, perquè el president no em té confiança. Dimitir per quedar-me a la cadira no seria plausible. Des de fora, sí, no ho descarto. Tinc un programa interessant i crec que puc aportar moltes coses al club. També he vist coses interessants en el que diu Víctor Font. Hi haurà més d’un gall. Però guanyi qui guanyi, venen temps molt importants i caldrà gestionar molt bé el club.

Jo no soc de quedar-me aferrat a la cadira. És una cosa que hauria de valorar. És evident que m’agradaria no haver d’avalar, però és un tema que no he valorat encara.

Que hi podria haver Sandro Rosell al darrerr, sí. Que hi sigui, no ho sé. No en tinc constància, però no ho descartaria.

Sé que és amic de Sandro Rosell i que va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

No ho sé, això queda en mans del president, però aquestes suposades entrades en la directiva s’han d’aprovar en l’assemblea de compromissaris. Si entra, ja sabrem que Sandro Rosell hi és al darrere.