Incendi sense control
Emili Rousaud, després de dimitir juntament amb cinc directius més, diu: “Crec que algú ha ficat la mà a la caixa”
El club ho nega i anuncia que es reserva la interposició de les accions penals corresponents
La junta directiva del Barça no entén de confinaments ni de festius. Cada dia un incendi, que ara sembla que crema descontrolat. Va començar quan la cadena SER va destapar l’escàndol de les xarxes socials i s’ha descontrolat els últims dies. Primer, amb la petició del president, Josep Maria Bartomeu, de dimissió a quatre directius als quals considerava deslleials: Emili Rousaud, Enric Tombas, Silvio Elías i Josep Pont. Després amb les dures declaracions de Rousaud al respecte. Els últims capítols s’han succeït molt ràpid. Dijous, els quatre directius esmentats van presentar la seva dimissió, com els ho havia demanat Bartomeu, però s’hi van afegir dos més: Jordi Calsamiglia i Maria Teixidor. La renúncia de Calsamiglia era esperada perquè feia dies que tenia la intenció de plegar. Va sobtar al mateix Bartomeu la de Teixidor, secretària de la junta, amb qui havia parlat per explicar-li per què havia pres aquesta decisió sobre Rousaud i els altres tres companys de junta i li va comunicar que comptava amb ella.
Els sis directius van dimitir en bloc, adreçant una carta als socis amb un parell de punts importants. Primer, mostrant la seva preocupació per l’escàndol de les xarxes socials: “Hem de remarcar el nostre desencís pel desafortunat episodi de les xarxes socials, conegut com a Barçagate, del qual vam ser coneixedors a través de la premsa. Demanem aquí que una vegada es presenti el resultat de l’auditoria encarregada a PWC, es depurin responsabilitats així com l’eventual rescabalament patrimonial que correspongui.” Després, el comunicat també demana la convocatòria avançada d’eleccions. “Com a últim servei al club, recomanem que tan aviat com les circumstàncies ho permetin, convocar unes noves eleccions que permetin gestionar el club de la millor manera possible davant els importants reptes de futur més immediat.”
La carta va passar a un segon pla quan, ahir, Rousaud va tornar a aparèixer en els mitjans de comunicació, anant més enllà en les seves acusacions. Va ser contundent als micròfons del programa El Món a RAC-1, de Jordi Basté. “Sincerament, crec que en aquest cas algú ha ficat la mà a la caixa. No puc dir noms, no tinc la certesa, però ho crec. No sé a quin nivell, ni si ho sabia el president, però em sembla bastant clar”, va etzibar. “No podíem mirar cap a un altre costat. La clau està en la fragmentació de les factures perquè no passin per cap tipus de control. L’auditoria que s’està fent tenia dues parts, una per si era veritat que s’havia desqualificat certes persones i una altra, la del milió d’euros que es va pagar, que s’ha de veure si era el valor real. El president ens convida a marxar quan està a punt de caure l’informe d’aquesta auditoria”, deia el ja exvicepresident institucional, que explica que li consta que només resten dues entrevistes per fer-se però que el president ja sap les conclusions. Segons Rousaud, la purga en la directiva es fa per controlar aquest informe. “Jo estava en la comissió d’adjudicacions, que controla els pagaments que van dels 200.000 euros al milió, i es van fraccionar les factures perquè no passessin per aquesta comissió. L’auditoria està pràcticament acabada i és un dels motius perquè es decideix prescindir de nosaltres. Tres dels directius als que s’ha convidat a sortir són del comitè de control intern: Elías, Tombas i Pont. Tres de quatre. A més, la comissió delegada està formada per sis membres, tres hem marxat: Tombas, Maria Teixidor i jo. Ara el president en podrà nomenar tres més.”
Calsamiglia
De les declaracions de Rousaud es va desmarcar ahir mateix Jordi Calsamiglia, que va explicar a aquest diari que se sentia enganyat per la carta i, sobretot, per la posterior aparició pública de l’exvicepresident institucional. Calsamiglia manifesta que el van convidar a afegir-se a la carta de renúncia conjunta i que ho va acceptar perquè no es produís un degoteig de dimissions, però que ja va advertir als seus companys que no estava d’acord amb el que deia l’escrit respecte al cas de les xarxes socials, que ell no marxava per aquest motiu. Ell feia setmanes que volia plegar, però perquè creia que les decisions en el club no s’estaven prenent de manera col·legi. També manifestava que no li havia agradat el protagonisme que havia pres Rousaud. Posteriorment, va fer pública una carta explicant-ho tot.
Els tribunals
A les paraules del ja exvicepresident, també va reaccionar el que queda de junta directiva. Ho va fer amb un comunicat en què diu que està estudiant portar Rousaud als tribunals per les seves greus acusacions. “Davant les greus i infundades acusacions fetes aquest matí pel senyor Emili Rousaud, el FC Barcelona nega categòricament qualsevol acció susceptible de ser qualificada de corrupció, i es reserva la interposició de les accions penals que puguin correspondre.” El mateix comunicat nega que se sàpiguen ja les conclusions de l’informe d’auditoria i reitera que la decisió del president de prescindir d’alguns directius és deguda a la intenció de Bartomeu de remodelar la seva junta. “Les dimissions es produeixen arran de la remodelació de la junta impulsada pel president aquesta setmana, i que serà completada en els propers dies. Aquesta remodelació pretén afrontar amb les màximes garanties el darrer tram del mandat, amb l’objectiu d’implementar les mesures necessàries per preparar el futur del club, superant les conseqüències de la crisi sanitària que estem vivint, i de culminar les accions del programa de gestió iniciat l’any 2010 i del pla estratègic aprovat l’any 2015.” Al comunicat va respondre Rousaud en Catalunya Ràdio. “Una reserva d’accions legals no vol dir res. És una amenaça sense consistència i no es produirà. Si plantegen una querella, no em molestarà. Es podria revisar el cas i totes les proves. Si volen una querella, endavant. Tinc proves”.
A banda del comunicat oficial, fonts de la directiva han explicat a aquest diari que hi ha dos moments clau en què el president Bartomeu perd la confiança en alguns dels seus directius, entre ells qui havia de ser el seu delfí, Emili Rousaud. El primer es produeix el 21 de febrer, en una trobada en un restaurant de Sant Just Desvern. Allà, un grup de directius, encapçalats per Rousaud i Tombas, demanen explicacions per l’escàndol de les xarxes socials i consideren que és millor que Bartomeu s’aparti i convoqui eleccions anticipades. El president veu en aquell moviment un intent de Rousaud de guanyar protagonisme de cara a la seva candidatura continuista, que tampoc li agradava com estava articulant.
El segon moment clau són les negociacions de la rebaixa salarial als futbolistes arran la crisi de la Covid-19. Bartomeu considera que ell i el CEO del club, Òscar Grau, van portar les negociacions en silenci i amb molta prudència, mentre els directius assenyalats, a qui acusa de voler que la rebaixa fos més gran, filtraven informació a la premsa que va fer enfadar a la plantilla, com va quedar clar en el seu comunicat d’acord. Bartomeu ja va insinuar aquells dies el seu enuig amb les filtracions que s’havien fet des de dins del club.
Onze dimissions des que va guanyar les eleccions
Amb les sis dimissions de dijous, són onze els directius que han dimitit de la junta directiva que presideix Josep Maria Bartomeu des que va guanyar les eleccions, l’estiu del 2015.
Va plegar primer Susana Monje. Ho va fer el mes de novembre del 2016. La decisió la va prendre per motius personals, a causa dels problemes que tenia amb algunes de les seves empreses. Monje era en aquell moment vicepresidenta econòmica del club, càrrec que va heretar de Javier Faus. Aquest havia decidit no formar part de la candidatura que va encapçalar Bartomeu l’any 2015.
Els dos següents a dimitir van ser el vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, i el directiu Jordi Monés, responsable de l’àrea mèdica del Barça. Van plegar l’1 d’octubre del 2017. Ho van fer pel desacord amb la decisió de jugar el partit de lliga Barça-Las Palmas el mateix dia que milers de catalans eren apallissats per les forces de seguretat de l’Estat espanyol perquè exercien el seu dret a vot en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
El quart directiu que va marxar va ser Ramon Pont. Ho va fer el febrer del 2018 per motius de salut i va ser reemplaçat pel seu germà Josep Pont, que va dimitir dijous. Ramon Pont va morir l’any passat.
I el cinquè directiu que va marxar va ser un altre vicepresident, Manel Arroyo, responsable de màrqueting i comunicació. Arroyo va plegar el mes de juliol del 2018. Ho va fer per motius personals, bàsicament de feina. Arroyo va ser un home important a l’hora d’aconseguir contractes de patrocini, com el de Rakuten.
Només tretze directius, nous nomenaments
Els directius que han plegat li han demanat a Josep Maria Bartomeu que plegui i convoqui eleccions anticipades. El president no té cap intenció de fer-ho i vol esgotar el seu mandat. Això sí, haurà de nomenar, com a mínim, un directiu més. No està obligat a convocar eleccions perquè, segons els estatuts, ho estaria si haguessin dimitit el 75% dels seus directius, i no és el cas. Segons els estatuts, però, la junta directiva ha d’estar formada per un mínim de 14 membres i un màxim de 21. Després de les sis dimissions de dijous, la directiva està composta per 13 membres, inclòs el president Bartomeu.
Haurà de nomenar, com a mínim, un directiu. Podria ser Teresa Basilio, actual assessora cultural de la junta directiva. Basilio ja havia estat proposada per entrar en la directiva, però no ho va poder fer en el seu moment perquè no portava prou temps com a sòcia del club. Aquest requisit ja està a punt de complir-se. No es descarta, però, que Bartomeu nomeni més d’un directiu nou. També per cobrir-se les espatlles pel supòsit d’alguna dimissió més. Rousaud deia ahir mateix que li constava que dos o tres directius més es plantejaven marxar. Fonts consultades per aquest diari parlen de la possibilitat que sigui només un directiu, de l’àrea esportiva del club, qui decideixi plegar.
Bartomeu també haurà de decidir si escull un nou delfí. Deia ahir Rousaud que no veurà normal que surti una candidatura continuista del que quedarà de junta directiva. Si es fa, es podria articular al voltant de la figura d’Oriol Tomàs, persona amb bona sintonia amb l’anterior president, Sandro Rosell.