L’ara ja exdirectiu i responsable dels números del FC Barcelona, Enrique Tombas, i el CEO del club, Òscar Grau, van reconèixer en l’última assemblea de compromissaris que la venda de jugadors ja formava part de l’activitat ordinària del club. Era una partida d’ingressos més i, per tant, calia fixar-se un objectiu numèric a aconseguir. Van ser ambiciosos i per a aquest exercici, en el pressupost aprovat, es van obligar a ingressar 124 milions d’euros en traspassos abans del 30 de juny, deu milions més que els 114 de la temporada anterior. Un repte gens senzill i que la crisi provocada pel coronavirus encara ha complicat més, tot i que el club blaugrana, previsor, ja ha fet bona part de la feina.

Amb força operacions ja tancades, el FC Barcelona ha ingressat 54,5 milions d’euros, que queden desglossats de la manera següent: per la venda de Malcom al Zenit va cobrar 40 milions; per la cessió remunerada de Coutinho al Bayern de Munic va ingressar 8,5 milions; per la de Todibo al Schalke 04 en va cobrar 1,5; la mateixa quantitat va percebre del Celta per Rafinha, i una mica menys, un milió, de la Roma per Carles Pérez. Finalment, cal sumar els dos milions pagats pel Saint-Étienne per Palencia. Faltarien, per tant, 69,5 milions d’euros per complir amb aquest apartat del pressupost, tot i que una part sembla segur que s’aconseguiran. Serien els 11 que té la Roma com a opció de compra obligatòria per Carles Pérez, els nou que té l’Sporting de Braga com a mateix concepte per Abel Ruiz i els sis de l’opció de compra que té el Getafe per Cucurella, ja que els madrilenys ja han dit que es quedaran el català.

Però, tot i tenir feta bona part de la feina, el club blaugrana necessita encara més operacions per cobrir aquesta partida. I si la quantitat supera els 124 milions d’euros pressupostats, encara millor, ja que servirà per cobrir una part de les pèrdues provocades per la crisi del coronavirus. Descartat aconseguir-ho directament amb el traspàs de Coutinho, el Barça ha trobat un gran aliat en la Juventus per poder fer una sèrie d’operacions d’intercanvi de jugadors que permetrien assolir l’objectiu. El conjunt italià també necessita vendre i està acostumat a fer aquesta mena d’operacions. De fet, el Barça, aquest mercat d’hivern, ja va tancar operacions per al filial amb la Juventus, a qui va traspassar Alejandro Marqués per 8,2 milions d’euros. En l’operació, el club blaugrana va obtenir la cessió del migcampista Matheus Pereira amb opció de compra obligatòria per vuit milions, a pagar en dos terminis.

Una operació comptable com la que es podria fer ara amb altres futbolistes. Hi ha quatre noms clau en tota aquesta negociació entre els dos clubs. Fa temps que hi treballen però encara no hi ha res tancat. L’intercanvi més senzill era el d’Arthur per Pjanic, que és el que més interessa a la Juventus, però la negativa rotunda del brasiler a marxar del Barça ho fa molt complicat. Amb aquest escenari han aparegut altres noms com són els de Semedo i De Sciglio. El portuguès té molt bona anomenada per la seva joventut i perquè avui dia no hi ha gaires laterals drets de nivell en el mercat. Té un valor elevat de cotització i el club blaugrana prefereix incloure’l en una operació que no pas renovar-lo a l’alça en un moment en què es vol rebaixar la massa salarial. En les negociacions amb la Juventus, també ha aparegut el nom del lateral De Sciglio, que podria convertir-se en el substitut de Semedo.

De moment, no s’ha arribat a cap acord, però els de Torí s’han convertit en un aliat del Barça.