Objecte de desig
Semedo és, de llarg, el jugador del Barça amb més ofertes, amb un total de set, i provinents de clubs que juguen en tres de les grans lligues d’Europa
El club es planteja la marxa del jugador en funció de l’alternativa que pugui trobar
30
milions
va oferir l’Atlético
Dani Alves va ser el lateral dret indiscutible del Barça des del 2008 fins al 2016. Des d’aleshores, el conjunt blaugrana no ha sabut trobar un recanvi en aquesta banda de la defensa amb la seva fiabilitat i capacitat per consolidar-se. En els últims anys han anat desfilant futbolistes en aquesta posició però cap ha estat capaç de fer el pes perquè l’ombra del brasiler és molt allargada. El juliol del 2017 el Barça va fer una aposta per Nélson Semedo i va pagar 30 milions d’euros al Benfica, convençuts que el portuguès es podria acabar convertint en el futbolista que agafaria el relleu d’Alves en el lateral dret.
Però han anat passant les temporades i Semedo no ha acabat mai de convèncer al cent per cent. Ha gaudit de la confiança dels entrenadors però no la suficient per donar-li en exclusiva la titularitat al lateral dret, que ha hagut de compartir amb Sergi Roberto. En la seva primera temporada va jugar 24 partits de lliga –17 com a titular–, en la segona 26 –20 de titular– i en aquesta n’acumula 21 –16 de titular–. Bones xifres, però demostren que no acaba de convèncer al cent per cent per considerar-lo indiscutible.
Aquesta situació sempre ha incomodat Semedo, que l’estiu passat va intentar forçar una sortida del club. L’Atlético de Madrid es va interessar per ell i fins i tot va arribar a fer una oferta de 30 milions d’euros, que el Barça va desestimar. Valverde es va negar en rodó a deixar-lo anar i es va comprometre a donar-li la condició de titular anunciant públicament que comptava amb Sergi Roberto com a migcampista per a aquesta temporada. Però les coses no van sortir com el portuguès esperava i el tècnic va haver de tornar a recórrer al de Reus com a defensa. El rendiment de Semedo, a més a més, mai ha justificat penjar-li l’etiqueta d’indiscutible malgrat les seves bones condicions, sobretot a l’hora de defensar, en què la seva velocitat és una qualitat cabdal.
Tot i això, el Barça l’ha volgut anar renovant –acaba el contracte el 2022– perquè entenia que Semedo era un jugador de futur i que en el mercat no hi ha gaires laterals d’una certa solvència. Semedo no acaba d’estar satisfet amb això de compartir els minuts amb Sergi Roberto i mai va acabar de posar-se bé a l’hora de negociar. La crisi del coronavirus ha aturat per complet qualsevol renovació –també la de Ter Stegen–, però en el cas de Semedo la seva situació ha fet un gir. El Barça el volia renovar però ara s’està replantejant la situació, tenint en compte que un dels objectius és rebaixar massa salarial i el portuguès, un dels que cobren menys de la plantilla, exigirà un salt important. El club blaugrana estudia buscar-li una sortida si és capaç de trobar en el mercat una alternativa de qualitat. De propostes no en faltaran perquè, com admeten fonts del club, Semedo és “de llarg” el futbolista pel qual més ofertes arriben a les oficines. Fins a set equips d’entre les tres grans lligues d’Europa s’han interessat per ell. Perquè hi ha pocs laterals, és jove i cobra poc, tres factors que fan que sigui una mina.
En el que queda de mercat podria arribar una oferta irrebutjable per ell, però el club blaugrana en aquests moments s’està decantant per introduir el seu nom en les negociacions que manté obertes amb la Juventus per tal de portar al club Pjanic i De Sciglio, el lateral italià que podria acabar sent el seu substitut al Barça.