Un risc afegit
La columna vertebral del Barça supera la trentena i la concentració del calendari suposarà una prova de foc important per a l’equip
Quique Setién haurà de filar molt prim amb les rotacions i els canvis
Un dels problemes que el Barça arrossega des de ja fa unes quantes temporades és la veterania de la seva columna vertebral. Fa molt temps que el club no ha sabut trobar relleus de garanties per als seus futbolistes més determinants i amb més incidència a l’equip, però també que aquests s’han mostrat reticents a afluixar el ritme i cedir minuts als seus companys. Ara, però, no els quedarà cap més remei. No fer-ho seria un risc completament inassumible en la situació amb què s’enfrontarà el retorn a la competició després de l’obligada aturada per culpa del coronavirus.
Tret de Ter Stegen, figura cabdal a l’equip, la resta sobrepassen la trentena. A la defensa, Gerard Piqué té 33 anys i Jordi Alba, 31, els mateixos que Sergio Busquets, insubstituïble al mig del camp blaugrana i peça fonamental en l’esquema de Quique Setién. A la davantera, els dos pesos pesants, Leo Messi i Luis Suárez, en tenen 32 i 33, respectivament. Ningú dubta que el rendiment de tots ells ha permès al Barça arribar a aquest tram de la competició líder del campionat però també és innegable que el desgast s’ha notat en el joc i en les majors dificultats que s’han viscut aquesta temporada. A més a més, algun d’ells, com en el cas de Jordi Alba o Luis Suárez, han tingut algunes lesions, amb tots els problemes que això comporta. Piqué és l’únic central dret de l’equip després de la marxa de Todibo i és decisiu a l’hora d’iniciar el joc des del darrere. Cal recordar que una de les prioritats en l’estil de Setién és trobar diverses formes per sortir jugant i evitar la pressió dels rivals. També Jordi Alba és decisiu perquè el seu substitut, Junior Firpo, no ha acabat d’estar a l’altura i perquè en atac la seva entesa amb Leo Messi és un dels grans arguments ofensius de l’equip. Messi no cal dir que és imprescindible ja no només pels seus gols, sinó pel joc que genera i les assistències que dona. Luis Suárez, que quan torni la competició ja podria estar a punt, també garanteix una bona suma de gols i se sacrifica per l’equip.
Aquests sis jugadors podríem dir que són la columna vertebral, però si ens fixem en altres jugadors que també tenen força pes en l’equip ens trobem que igualment són força veterans, com pot ser el cas de Rakitic, amb 32 anys, o d’Arturo Vidal, que en té un més. Tots ells s’hauran de cuidar més a partir d’ara i a la mínima molèstia caldrà que s’aturin. La gestió dels seus minuts i titularitats serà un dels grans reptes del cos tècnic de Quique Setién, encara que la possibilitat de fer cinc substitucions en els partits serà un aspecte que el pot ajudar moltíssim per no carregar-los excessivament. Però caldrà filar molt prim perquè el Barça no es pot permetre el luxe de perdre algun d’aquests efectius quan s’estarà jugant el títol amb el Real Madrid en un esprint de partits que exigirà a tothom estar a un alt nivell en poc temps. La distància entre els dos grans equips de la lliga és tan justa que l’equip blaugrana no es pot permetre el luxe d’ensopegar.
Precisament, una de les peticions dels futbolistes i els preparadors físics era poder disposar de més dies de preparació per minimitzar els riscos de lesions i perquè la posada a punt fos com més segura millor. Però sembla que no hi haurà més temps perquè això sigui possible. Després dels entrenaments individuals, ara ja s’entrena en grups de 14 futbolistes i està previst que l’1 de juny les plantilles al complet ja es puguin exercitar. No hi ha temps per perdre perquè, després de rebre el vistiplau del president del govern espanyol per reiniciar la competició a partir del 8 de juny, el president de LaLiga, Javier Tebas, ja es deleix per poder començar a jugar, si pot ser, l’11 de juny.
Un calendari exigent
En les converses amb la federació espanyola i també el CSD es va acordar que els equips tindrien 72 hores de descans entre els partits. Hi haurà partits els caps de setmana i entre setmana i encara no està descartat que es pugui jugar els dilluns, un dia que la federació no volia perquè perjudicava els seguidors, però que ara, sent els partits a porta tancada, no tindria tanta importància. En espera de saber el calendari definitiu, és molt possible que la lliga s’acabi el 19 de juliol i que, si es dona un descans, ho pugui fer uns dies més tard. Un calendari molt exigent per a uns jugadors que han estat treballant dos mesos des de casa, amb tot el que això suposa, que estaran faltats de ritme de competició, i que amb prou feines hauran pogut entrenar-se en grup. I, en el cas del Barça, amb la seva columna vertebral amb una edat perillosa. Un risc més.
Els jugadors amb més minuts
Aquests són els 16 jugadors del primer equip del FC Barcelona que més minuts acumulen a les seves cames en els partits de lliga. De la columna vertebral, el que ha jugat més és Ter Stegen i el segon, Piqué, que ha tingut la confiança tant de Valverde com de Setién. El tercer amb més minuts és Griezmann, l’únic del trident que no s’ha lesionat al llarg de la temporada. De Jong és el quart, i no arriba als 2.000 minuts. Si se sumessin els minuts que va jugar amb el Leganés, Braithwaite seria el quart (2006).