El futbol ha tornat al Camp Nou. La pilota no rodava en un partit sobre la gespa de l’estadi des del 7 de març passat. Aquell dia el Barça va guanyar per la mínima la Real Sociedad gràcies a un penal assenyalat pel VAR i transformat per Messi. Ahir els blaugrana també van guanyar. També ho van fer amb problemes, sobretot en la primera part, contra un Leganés que camina cap a la segona divisió. Com aquell dia llunyà prepandèmia del coronavirus, ahir també va marcar Messi, també de penal. L’argentí ha tornat en forma. Gol i dues assistències a Mallorca i, tot i estar poc participatiu en la primera part, un altre gol contra els de Javier Aguirre. Dotze temporades consecutives superant la vintena de gols en la lliga. Una barbaritat, només pròpia del millor futbolista de tots els temps.

Vam ser pocs els privilegiats que vam poder ser testimonis del retorn del futbol al temple blaugrana. De tornar a sentir l’olor de gespa, com tan bé descrivia el mestre Ramon Besa la setmana passada al diari El País. De poder escoltar les ordres de Piqué col·locant la defensa, els crits de Ter Stegen destinats a tots els seus companys, tant en fase ofensiva com defensiva, el contacte de la pilota amb la xarxa en els gols d’Ansu Fati i Messi, com sona quan surt de la bota dels futbolistes que busquen una passada a un company. Sonoritat perfecta, però per una imperfecció del nou futbol: l’absència de seguidors a les graderies. Sempre s’ha comentat que el Camp Nou és un estadi fred, excepte quan el visitant és el Real Madrid o en els grans partits europeus. “Anar al Camp Nou és com anar al Liceu” és una frase tan dita com aquella ja desterrada del llibret culer d’“aquest any, sí”. Fins i tot es va crear un Espai d’Animació perquè els jugadors tinguessin més escalf del seu públic. En un club sempre bipolar, també hi van haver crítiques. “Els càntics no poden ser artificials.” “No poden dir a tothom com s’ha d’animar, què s’ha de cridar.” Ahir el gol nord, com la resta del Camp Nou, estava buit. Es va trobar a faltar aquella cançó que ha arrelat a la graderia de l’estadi i que comença amb allò de “un dia de partit, al Camp Nou vaig anar”. Els aficionats van ser reemplaçats per un mosaic col·locat a la part de lateral amb el lema “Aquí juguem tots”, missatge repetit en una pancarta al gol sud. La del gol nord, deia: “Més que un club.” Tot per animar els de Setién, que van comptar amb un grapat d’espectadors a la llotja. Eren dotze, separats pels dos metres que marca la distància de seguretat. Sis eren directius del Barça. El protocol inicial de LaLiga deia que només podien ser quatre, però es va aconseguir ampliar el nombre.

Un dels habitants de la zona noble era el president, Josep Maria Bartomeu, que va veure en directe com el Leganés sortia derrotat per segona vegada del Camp Nou aquesta temporada. Els madrilenys van encaixar cinc gols en partit dels vuitens de final de copa. Ahir van ser només dos. Aquell dia 43.216 espectadors van poder veure des de la graderia el triomf blaugrana. Ahir, cap. L’absència de públic no va ser cap obstacle per al Barça per aconseguir una nova victòria. Els blaugrana només han cedit un empat com a locals aquest curs en la lliga, contra el Real Madrid.

Al grup de Setién li va costar molt, però, guanyar els tres punts. El cantàbric havia anunciat rotacions pensant en l’exigent calendari, i va fer cinc canvis respecte a l’onze de Mallorca. Lenglet, Junior, Arthur, Rakitic i Ansu Fati van començar un partit que va tenir les primeres oportunitats favorables als d’Aguirre. Guerrero en va tenir dues en el primer quart d’hora. La primera la va salvar Lenglet sota els pals. En la segona, la pilota va llepar el pal de la porteria de Ter Stegen. Ben plantats, els madrilenys, amb una defensa poblada, amb cinc homes, i amb el crits del porter Cuéllar i el capità Bustinza animant tot l’equip, poc o cap oportunitat van concedir als blaugrana en els primers quaranta minuts, fet que celebraven des de la graderia improvisada en banqueta els suplents de l’equip de Javier Aguirre. Amb paciència, els de Setién van buscar el moment de fer mal, i el van trobar en el minut 41, amb un xut des de la frontal d’Ansu Fati que va fer inútil l’estirada de Cuéllar.

Al Barça li costava molt trobar espais en la poblada defensa del Leganés, i Setién va provar de canviar la situació en els primers minuts de la segona part fent entrar Luis Suárez. L’uruguaià va augmentant els seus minuts a poc a poc, després de la lesió, buscant una titularitat que podria arribar divendres a Sevilla en el partit més difícil dels blaugrana en aquest retorn a la lliga. Amb ell va entrar Semedo, que va trobar un forat a l’esquena de Jonathan Silva per servir el gol a Griezmann. Era la sentència, però el VAR va anul·lar el gol pels mateixos mil·límetres que en va concedir un al Real Madrid diumenge. Minuts després, Messi es va fabricar un penal que ell mateix va transformar.

Quedava poc més d’un quart d’hora, i Setien va optar per donar minuts a Riqui Puig. També a Umtiti, que va veure una targeta groga només de sortir que el farà ser baixa a Sevilla. El francès continuarà sense acumular minuts. En la seva línia.