Tenien, el Sevilla i el Barça, una bona oportunitat de brindar un bon partit a Juan Carlos Unzué, exporter dels dos equips que dijous va anunciar que estava afectat per l’ELA. Va ser disputat, però cap dels dos equips va ser capaç de fer un gol. L’empat penalitza molt els de Quique Setién. Són els dos primers punts que perden els blaugrana en el retorn del futbol i demà poden perdre el lideratge si el Real Madrid guanya a Sant Sebastià contra la Real Sociedad. Dos punts perduts per un Barça que va tenir el control del joc durant molts minuts, però que va crear molt poc perill. Només en jugades a pilota aturada va ser capaç de posar a prova Vaclik, amb Messi jugant massa allunyat de l’àrea rival.

I és que després de jugar en el retorn a la competició contra dos equips que lluiten per evitar el descens, el Barça tenia ahir la primera gran prova de foc a Sevilla. No va suspendre, però tampoc la va passar amb nota. No és el Sánchez Pizjuán el mateix estadi amb aquell públic que pressiona des d’abans del xiulet inicial ja amb l’himne de l’Arrebato, que amb les graderies buides, però l’equip de Julen Lopetegui és un dels grans del campionat, tercer a la classificació i amb ganes d’assegurar-se la lliga de campions per a la temporada vinent com més aviat millor.

A l’exigència del partit va respondre el Barça amb una primera mitja hora de joc bona. Setién va continuar fent rotacions i ahir va ser el torn de Luis Suárez. Primera titularitat de l’uruguaià després de recuperar-se de la lesió. Contrastava amb la suplència de Griezmann. El francès no ha tornat fi de l’aturada i ahir va començar el partit amb mascareta i en la graderia improvisada com a banqueta.

Sí, es va veure un Barça molt ben situat sobre el terreny de joc i amb una pressió molt efectiva sobre la sortida de pilota del rival que va arribar a desesperar en alguns moments al tècnic local. Recuperava aviat la pilota l’equip blaugrana amb dos migcampistes molt físics com Rakitic i Arturo Vidal. Combinava bé el Barça, però li costava a l’onze de Setién crear perill real contra una defensa contundent com la que formen Diego Carlos i Koundé, sempre amb el suport d’un incansable Fernando, una de les grans incorporacions fetes per Monchi. També perquè cada vegada que els blaugrana s’apropaven a l’àrea de Vaclik, la jugada acabava en falta. Messi, massa lluny de la zona de perill durant tot el partit, va tenir dues possibilitats d’inaugurar el marcador a pilota aturada. La primera, la més clara. Li va posar tot tipus d’obstacles la pissarra de Lopetegui. Un jugador estirat a terra darrere de la tanca i un altre, Koundé, retrocedint cap a la seva porteria. Va ser ell qui va evitar el gol amb el cap després d’un impecable llançament de l’argentí, que buscava a Sevilla el seu gol número 700 com a professional i que va estar en tot moment molt vigilat per Joan Jordán.

No va trobar el Barça premi a la bona primera mitja hora de joc, decreixent el seu domini després de la pausa d’hidratació, fet que ja ha canviat el signe de diversos partits des del retorn del campionat.

La tendència va continuar en l’inici de la segona part, inclinant-se el camp cada vegada més cap a la porteria de Ter Stegen, sobretot després de l’aposta del tècnic local per Banega. Així va haver d’aparèixer el porter alemany per evitar el gol en un parell d’oportunitats. La primera a un xut sec de Lucas Ocampos en una jugada que havia agafat empanats a tota la defensa del Barça després d’una falta, recordant al famós córner de Liverpool. La segona, en una penetració de Munir per la banda esquerra del Sevilla.

Per mirar de tornar a tenir la pilota, Setién, com a bon amant dels escacs que és, va moure fitxa. Ho va fer amb l’entrada d’Arthur. Poc protagonisme està tenint el brasiler, a qui el club voldria traspassar a la Juventus. Arthur va enviar a la banqueta a un Braithwaite intranscendent. Va recuperar el domini el Barça amb quatre migcampistes, però com havia passat en la primera part, sense tenir les idees clares per fer mal al Sevilla. Només un altre llançament de falta de Messi va fer intervenir Vaclik abans que Suárez i Reguilón tinguessin una oportunitat en cada àrea en temps d’afegit. No es va moure el marcador i Piqué va ser contundent al final del partit, explicant que veia molt complicat guanyar la lliga. A què es referia, al VAR, al joc del Barça? Possiblement a la primera opció.