El futbol postpandèmia, amb els partits jugant-se sense públic a les graderies, va evitar un càstig encara més gran a la temporada horrible de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus van certificar el descens de categoria allà on mai haurien volgut fer-ho: al Camp Nou. Com a mínim, els blanc-i-blaus no van haver d’escoltar càntics de “A segona, a segona” de l’afició del Barça, que tampoc és que estigui gaire satisfeta amb la lliga feta pel seu equip, però sí que està contenta amb la pèrdua de categoria del seu rival ciutadà. Ho van demostrar els seguidors més radicals, que es van concentrar a l’exterior de l’estadi per seguir el partit per televisió i fer-se notar llançant petards i coets que se sentien des de l’interior del Camp Nou. L’afició culer no ha oblidat encara el tamudazo de la temporada 2006/07. Els periquitos encara presumeixen d’aquell gol que va deixar el Barça sense títol de lliga. Tretze anys més tard, ahir va arribar la revenja blaugrana. Coses de la rivalitat ciutadana.

L’Espanyol aspirava a aconseguir el que encara no havia fet amb Rufete a la banqueta: sumar algun punt. L’alacantí, arquitecte del projecte que ha portat els blanc-i-blaus a segona, és el quart entrenador periquito del curs. Després de Gallego i Machín, el mateix Rufete va destituir Abelardo i es va posar com a entrenador buscant un miracle que no ha arribat. Amb ell a la banqueta, l’Espanyol acumulava tres derrotes abans de visitar el Camp Nou. Una victòria evitava el descens ahir. Un empat, no, però deixava el Barça encara més tocat en la seva cursa amb el Real Madrid per un títol que pinta de color blanc. Però l’Espanyol, que no guanya en territori culer des de la temporada 2008/09, va ser incapaç d’aconseguir cap dels seus objectius, i va signar un descens tan dolorós com aquell del curs 1992/93, l’última vegada que els periquitos havien baixat als inferns, precisament jugant contra un Racing de Santander en el qual militava Setién.

La victòria culer, a banda de per satisfer els seus aficionats, serveix per continuar mantenint vives les esperances de títol, sempre pendent de dues ensopegades del Real Madrid. No ho van tenir fàcil, els de Setién, per aconseguir el triomf. De fet, no van marcar fins al minut 56. Després del bon partit a Vila-real, el cantàbric va repetir idea, només amb el canvi de Rakitic per Arturo Vidal. Però l’Espanyol li va plantejar molts problemes. Rufete va dissenyar un equip amb tres centrals, una defensa de cinc i una altra línia molt propera, deixant Embarba i De Tomás per buscar el contraatac. I li va sortir bé durant molts minuts. L’Espanyol no deixava els espais que va deixar el Vila-real i al Barça li costava molt crear perill, amb una circulació molt lenta de la pilota i massa futbolistes per dins. Només una oportunitat clara dels blaugrana en la primera part, després d’una recuperació en zona de risc i una bona passada a l’espai de Griezmann, que Suárez no va saber aprofitar. El pla a Rufete, de fet, si no li va sortir perfecte va ser per Ter Stegen i el pal. Perquè les dues millors oportunitats de la primera part van tenir color blanc-i-blau. Totes dues van arribar amb pilotades llargues a l’esquena de la defensa. La primera, d’Embarba, la va salvar Ter Stegen. La segona va acabar amb una rematada al pal de Dídac Vilà.

Per mirar d’agitar el partit, Setién va fer entrar Ansu Fati i va deixar Semedo a la banqueta, canviant també el sistema i ordenant un 4-2-3-1. Però la idea del cantàbric va durar només tres minuts, el temps que va durar Ansu Fati al terreny de joc, expulsat després d’una entrada molt lletja sobre Calero. L’Espanyol es va veure en superioritat i es va relaxar. Errada greu dels de Rufete, que pocs minuts després van igualar les forces després d’una altra entrada molt lletja de Pol Lozano sobre Piqué. Les dues targetes vermelles les va mostrar Munuera Montero després de veure la pantalla. I amb un home menys per banda, van aparèixer els espais. Ho va aprofitar el Barça per avançar-se en el marcador en una jugada amb participació del trident. Cop d’esperó de Griezmann, rematada de Messi i gol de Suárez aprofitant el rebuig d’un defensa. L’uruguaià havia estat desaparegut durant 56 minuts, però va aparèixer com el tercer millor golejador de la història del club que és.

El gol va donar pas a una traca de petards i coets a l’exterior del Camp Nou més pròpia de la vigília de Sant Joan que del dia d’ahir, aprofitat per aficionats culers per cremar les restes de la revetlla per celebrar el descens de l’Espanyol. La traca va culminar amb una gran rematada de Messi i una gran aturada de Diego López. Poques accions més de perill hi va haver fins al final del partit. Piqué va evitar una rematada de Campuzano amb Ter Stegen batut que hauria donat esperança a l’Espanyol, però els blanc-i-blaus van tornar a ser víctimes de la falta de punteria que han tingut tota la temporada.

El Barça aconseguia la victòria per tal de continuar pressionant el Real Madrid i l’Espanyol baixava a segona divisió per cinquena vegada en la seva història.