Divendres passat, el dia abans de jugar contra el Valladolid, Quique Setién donava pistes sobre la posició que ocuparia Sergi Roberto, quan li preguntaven per la seva polivalència. “També ha jugat de central”, recordava, abans de desfer-se en elogis cap al futbolista de Reus. “Tenim un jugador tan versàtil que pot jugar perfectament en qualsevol de les posicions on ha actuat aquesta temporada. La seva predisposició per complir el que li demanes és total. Tenir jugadors així, per als entrenadors és un gran alleujament. A més, sempre ofereix un rendiment alt. Potser on se sent més còmode és al mig del camp. Després s’ha adaptat a altres posicions. I a mi m’agrada a totes. Si no, no l’hi posaria”, comentava l’entrenador del FC Barcelona 24 hores abans de fer jugar el dorsal 20, al costat de Gerard Piqué i Clément Lenglet, en un eix defensiu de tres elements.

La de central és una de les quatre posicions on Sergi Roberto ha actuat aquesta temporada. També ho ha fet al mig del camp, en la seva demarcació natural; com a extrem dret, per necessitats de l’equip quan, al mes de febrer, hi va haver una plaga de lesionats a la davantera, i, per descomptat, al lateral dret. Tot i que ara fa un any, durant la pretemporada 2019/20, Ernesto Valverde tenia pensat deixar d’utilitzar-lo al costat dret de la defensa per donar més protagonisme a Nélson Semedo, a l’hora de la veritat l’excedent de migcampistes a la plantilla, la lesió que va apartar Jordi Alba dels terrenys de joc durant l’octubre i novembre passat, i la falta de confiança del Txingurri en Junior Firpo van fer que el dorsal 20 aparegués molts partits en el lateral. De fet, aquesta és la posició on més ha actuat aquest curs. Exactament, en 19 dels 35 partits en què ha participat. Al mig del camp, ho ha fet en 12 ocasions, tres com a extrem i una, dissabte passat, completant la tripleta de centrals.