Lamentable adeu a la lliga
El Barça cau al Camp Nou contra l’Osasuna, que marca el segon gol amb deu jugadors, i cedeix la corona al Real Madrid després d’un altre partit nefast dels de Quique Setién
Messi és l’únic jugador capaç de crear perill i després del partit repeteix que així no van enlloc
Fins aquí. El Barça, campió de les dues últimes lligues, de vuit dels últims onze campionats, va claudicar a falta d’una jornada per a la fi d’aquesta lliga atípica per culpa de la pandèmia del coronavirus. De res va servir el relleu a la banqueta del mes de gener passat. El president, Josep Maria Bartomeu, va creure en aquell moment que l’equip necessitava treballar més, que calia un revulsiu que reactivés la plantilla. Va destituir Ernesto Valverde i va apostar per Quique Setién després de rebre les negatives de Xavi Hernández i Ronald Koeman per agafar l’equip. Però la plantilla, amb molts anys i massa minuts a les cames, no ha estat capaç de tornar a guanyar una lliga que liderava quan es va produir el relleu a la banqueta i també quan el futbol va tornar després de l’aturada per la crisi sanitària. Tres empats, a Sevilla, Vigo i contra l’Atlético de Madrid, van facilitar el títol a un Real Madrid que ha guanyat els deu partits que ha jugat des del retorn de la competició. Alguns amb ajudes arbitrals. L’última victòria dels de Zinedine Zidane va arribar ahir a Valdebebas contra el Vila-real, tres punts que ja feien inútils els que es jugava el Barça contra l’Osasuna al Camp Nou i que els blaugrana tampoc van ser capaços de guanyar. Derrota en un nou partit deficient que serveix de resum del que ha estat el Barça en una lliga per oblidar.
L’onze de Setién va començar el partit derrotat. Luis Suárez havia donat la lliga per perduda aquesta setmana. El tècnic, en canvi, deia que s’exigirien al màxim fins al final. El missatge no devia arribar als seus homes. El Barça va jugar els primers minuts sense tensió competitiva. Els va convertir en una imatge fidel del que han estat molts partits aquesta temporada. Amb Valverde i amb Setién. Abans del confinament i després del retorn del futbol. Un equip sense motivació, sense cames i sense prou idees per superar les defenses rivals, amb una circulació de pilota tan lenta com previsible per a equips ordenats com l’Osasuna. Els navarresos, amb molts menys recursos, eren tot el contrari. Tot concentració i il·lusió per continuar sumant en una temporada excel·lent en què passaran de la cinquantena de punts. I entre la falta d’esma d’uns i les ganes dels altres, els de Jagoba Arrasate van tenir tres oportunitats de gol, aprofitant les facilitats defensives que els blaugrana donen en cada partit. Ter Stegen va aturar el primer xut d’Arnaiz, però ja no va poder fer res en la segona rematada de l’exblaugrana. En la tercera, de Moncayola, va veure com la pilota sortia fregant el pal.
El Barça estava derrotat, però tampoc era qüestió de fer el ridícul, i Messi, pensatiu i absent en els primers minuts, va entrar en acció. El capità va semblar que dimitia del partit a l’inici, mirant al cel una bona estona, intentant trobar explicacions no ja als deficients minuts, a tota una temporada que fins i tot està provocant que dubti si renovar o no el seu contracte, que acaba el 2021. L’argentí va ser l’únic que va posar en perill la porteria de l’Osasuna. Primer en dos llançaments de falta, un dels quals va anar al travesser, i després amb alguna de les seves cavalcades individuals.
El protagonisme de Messi va continuar en l’inici de la segona part. Tot i saber al vestidor que el Real Madrid guanyava i de res servia el resultat del Camp Nou, el capità va continuar estirant el carro. Primer amb una nova falta desviada i després en una rematada que va treure Sergio Herrera. L’única tàctica en atac eren pilotes a Messi, com en la majoria de partits des de fa massa temps en el Barça, evidenciant la falta de talent o atreviment en molts jugadors. El deu tenir tot el de Rosario, que va empatar en el quart llançament de falta del partit, un gol que l’argentí ni va celebrar, emprenyat per la pèrdua del campionat.
Fins al final del partit, bones i no tan bones notícies. La millor, el retorn de Frenkie de Jong, que només havia pogut jugar un partit després del confinament. Un bon reforç per a la plantilla pensant ja en el partit de tornada dels vuitens de final de la Champions contra el Nàpols. Les no tan dolentes, les targetes grogues que van veure Rakitic, Piqué i Junior Firpo, tres jugadors que estaven advertits de sanció i no estaran en la penitència del partit de Vitòria de diumenge vinent. Buscada va semblar la del central de la Bonanova, protagonista aquesta setmana per haver fet wake surf, un esport que podria ser considerat de risc per a un futbolista. I la pitjor, la que va arribar ja en temps de descompte i quan el Barça buscava el gol de la victòria i l’Osasuna jugava amb un home menys per expulsió d’Enric Gallego després d’un salt amb Lenglet. Greu errada de Sergio Busquets quan intentava rebutjar una pilota amb el cap, contraatac navarrès i gol de Roberto Torres. El Barça no perdia al Camp Nou des de l’11 de novembre del 2018, precisament contra el Betis de Setién.
La derrota era la imatge d’una lliga per oblidar i que haurà de provocar canvis importants en el club a tots els nivells, com va passar després de l’última temporada de Rijkaard o d’aquella de nefast record amb Gerardo Martino com a entrenador. Abans, però, el Barça ha d’enfrontar-se amb el Nàpols en la Champions. Ja amb l’advertiment de Messi. El capità ho va repetir ahir, després de ser l’únic capaç de crear perill. Va ser molt crític amb tothom. “Jugant així no ens ha arribat per a la lliga i no ens arribarà per a la Champions.” A reflexionar. Arriben dies convulsos.