Al marge de la de Leo Messi, que menja a part, la de Ter Stegen és la renovació més prioritària per al FC Barcelona a hores d’ara. Saben prou bé en la direcció esportiva del club blaugrana que no es poden permetre el luxe de reobrir un debat, el de la porteria, que ja va tancar fa molts anys Víctor Valdés. Fins a la consagració del jove del planter, que tindrà un racó en la història del Barça, la posició d’últim guardià de la defensa havia estat un autèntic maldecap per als diferents responsables esportius. Des d’aleshores que ja no s’ha de patir per la qualitat de qui defensa la porteria blaugrana, perquè tots els qui ho han fet han estat a l’alçada i a un nivell extraordinari.

Un dels grans encerts de Zubizarreta, precisament, va ser detectar el talent de Ter Stegen quan jugava en el Borussia Mönchengladbach. Ell és el gran responsable del seu fitxatge perquè va detectar que tenia les qualitats idònies per convertir-se en el porter del Barça per molts anys: excel·lent joc de peus, molt bons reflexos sota els pals, àgil, bo en l’un contra un, una forta personalitat i una gran ambició i professionalitat. Precisament, van ser aquesta ambició i el seu caràcter el que van fer que la secretaria tècnica comandada per Robert Fernández en aquells temps sués tinta per convèncer-lo que no fes les maletes i marxés quan encara no tenia la titularitat en la lliga, en mans de Bravo, que va acabar en el Manchester City.

Ter Stegen té contracte fins al 2022, però, com ja va passar en la seva primera renovació, el 2017, el Barça l’ha volguda afrontar dos anys abans que finalitzi per no tenir problemes. A més a més, era plenament conscient que el porter alemany no posaria les coses fàcils perquè té molts clubs que li van al darrere i perquè considera que és un dels puntals i una peça clau de l’equip i que mereix estar entre els que més cobren. Per això, quan es van iniciar les converses, les dues postures estaven força allunyades. De fet, va haver-hi un temps en què Ter Stegen no tenia del tot clara la seva continuïtat, perquè no se sentia del tot valorat i havia tingut alguna topada amb companys. I els grans clubs d’Europa, com ara el Bayern de Munic, que va perseguir el seu retorn a Alemanya, el Chelsea i la Juventus, el van temptar. I ell s’ho va arribar a pensar.

Però va acabar fent-se enrere perquè des del club blaugrana es van moure ràpid i perquè l’alemany està molt ben integrat a Barcelona i a Catalunya, on ha nascut el seu primer fill. Les converses es van reprendre, però la crisi del coronavirus va provocar que quedessin aturades perquè el club tenia altres prioritats, entre què pactar la rebaixa salarial dels diferents esportistes de l’entitat. Ter Stegen i el seu representant ho van entendre perfectament i van quedar que quan la situació es normalitzés rempendrien les converses. I així ha estat. I es pot dir que van per molt bon camí i que l’acord per a la seva renovació està força proper. Molt possiblement, ampliarà el seu contracte fins al 2025 i veurà augmentat el seu salari considerablement. La novetat, però, és que serà ascendent amb el pas de les temporades, una proposta que el club li va demanar tenint en compte el forat que ha provocat el coronavirus en l’economia del Barça –i de molts altres clubs. Ter Stegen no s’hi ha posat d’esquena, tot i que l’acord encara no està tancat del tot.

Des del FC Barcelona, malgrat els moments més complicats de les negociacions, sempre es van mostrar optimistes perquè entenien que l’alemany és un futbolista imprescindible i una peça fonamental per a l’equip. Pels punts que dona sobre la gespa, però també per la seva personalitat dins el grup. Des que va fitxar, l’estiu del 2014, ha disputat un total de 233 partits oficials, en què ha deixat la porteria a zero en 96.