A Leo Messi li va quedar una espina clavada en el partit d’anada contra el Nàpols. El dia que visitava el temple de Maradona no va poder estar a l’altura de les expectatives que s’havien creat amb la seva visita a San Paolo i tenia la necessitat de demostrar als napolitans que aquella versió que van veure no era l’habitual. Va ser terrenal en un duel en què tothom esperava un futbolista diví, tocat pels déus com el seu estimat Maradona. Ahir Messi en tenia ganes, perquè un triomf també suposava mantenir viu el somni de la Champions, la taula de salvació del conjunt blaugrana aquesta temporada després d’haver quedat eliminat en la copa del Rei i de perdre la lliga a mans de l’etern rival quan abans de l’aturada pel coronavirus l’equip era líder del campionat.

Una pèrdua que va generar mal ambient entre l’equip i el cos tècnic, però que després d’una xerrada entre el capità i l’argentí es va acabar amb una treva per intentar l’assalt al títol més desitjat, la Champions, que no es guanya des del 2015. Al 10 blaugrana se’l va veure motivat de bon començament. Messi vol aquesta lliga de campions. Sap que serà difícil, perquè a Lisboa en els quarts de final els espera un Bayern de Munic que sembla que és una piconadora, però en un partit pot passar qualsevol cosa. I Messi continua sent el millor futbolista del món, tal com va quedar demostrat en el primer temps contra el Nàpols.

Va ser el primer blaugrana a provar la rematada i, després del gol de Lenglet, pràcticament va posar punt final a l’eliminatòria amb el segon gol, espectacular, malgrat que també va tenir sort. Va rebre una pilota a la frontal, va superar Fabián i Zielinski a batzegades, després va topar amb Manolas i pràcticament des de terra es va inventar un xut ajustat que va superar Ospina. El gol, a més a més, era especial, perquè va suposar ampliar la seva llista de víctimes europees, que ara ja és de 35 equips. Va ser també el seu tercer gol en la Champions aquesta temporada després d’haver marcat contra l’Slavia de Praga i el Borussia Dortmund.

La seva exhibició, però, no va acabar aquí. En el minut 30 de partit, De Jong li va posar un caramelet amb l’exterior del peu que Messi va controlar amb el pit abans de marcar. Un gol fantàstic que va ser anul·lat de manera sorprenent per l’àrbitre a instàncies del VAR, que va veure unes mans de l’argentí després de la vintena presa. Això no va fer sinó motivar-lo encara més, perquè poc abans del descans va pispar la cartera dins de l’àrea a Koulibaly, que li va clavar una puntada de peu claríssima. El penal no admetia discussió, però l’àrbitre va haver d’esperar a veure-ho a la pantalla abans d’assenyalar els onze metres. Increïble. Com que la puntada li va deixar la cama adolorida –per uns moments es va témer el pitjor–, Luis Suárez es va encarregar de llançar el penal. No va fallar.

L’equip el necessitava per classificar-se per als quarts de final i no va decebre. El seu primer temps va ser molt bo, buscant jugades, definint, organitzant i sacrificant-se. En la segona meitat va optar per administrar els esforços perquè no volia córrer cap risc, i més encara després del fort cop que va rebre. El Bayern de Munic és un rival temible –ha deixat fora el Chelsea amb un balanç de 7-1 en l’eliminatòria–, però amb Messi a la gespa pot passar qualsevol cosa. El Barça s’aferra a ell per continuar somiant.