Els pronòstics es van complir i el Bayern va eliminar el Barça en els quarts de final de la Champions. La derrota blaugrana es podia intuir per com hi arribaven tots dos equips, però mai ningú es podia imaginar que la humiliació fos de tanta magnitud. El partit d’ahir passarà a la història com la derrota europea més humiliant de la història de l’entitat. Quatre gols havia encaixat el conjunt de Quique Setién en la primera mitja hora de joc i quatre més en va rebre en la segona part. Vuit gols que posen fi de manera obligada a un cicle.

El lamentable partit de Lisboa del Barça va ser la culminació d’una temporada més que deficient en tots els estaments de l’entitat. Els blaugrana van llençar la lliga després del confinament, poc més que regalant-la al Real Madrid, i van caure amb estrèpit a Europa contra el primer rival potent que es van trobar. Des del 2008, en l’última temporada de Frank Rijkaard, el Barça no es quedava en blanc. Aquell fracàs va suposar un canvi de cicle i l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta. La desfeta d’aquest curs ha de suposar una sacsejada important a molts nivells, perquè l’aposta del president durant el mes de gener, amb un canvi d’entrenador, segons ell per mirar de canviar la dinàmica del vestidor, ha fracassat. Les eleccions a la presidència, en principi, hauran d’esperar un any, però els propers dies seran convulsos en l’àmbit institucional. Un nou canvi d’entrenador és obligat. Setién, sense la confiança de la plantilla i havent demostrat que té poc de cruyffista o que, com a mínim, ha hagut de renunciar als seus principis, té els dies comptats. Caldrà veure si Xavi rep el full en blanc que no li van donar al gener i accepta el càrrec o bé s’aposta per un tècnic que vulgui fitxar per un any, com Pochettino o Allegri. I després hi ha la plantilla, més que envellida i amb molts jugadors que no estan a l’altura. Són un munt, els canvis que s’haurien de fer. En totes les línies. Cal valentia en la presa de decisions. La valentia que ha faltat en els últims estius. Però aquí el problema són els diners. A la deficient planificació esportiva dels últims anys, s’hi afegit la crisi econòmica. El Barça ja tenia problemes abans de la crisi del coronavirus, però la pandèmia els ha agreujat i sembla difícil que es puguin fer tots els canvis que calen. A la caixa hi ha teranyines.

La humiliació de Da Luz va començar ben aviat, en el minut 4. Abans, però, ja s’havia confirmat que la planificació esportiva dels últims anys ha estat molt deficient. Després de la marxa de Neymar, el club s’ha gastat uns 400 milions d’euros per cobrir la dolorosa baixa del brasiler. Dembélé, Coutinho i Griezmann van començar ahir el partit a les banquetes de Da Luz. El brasiler, en la del Bayern, club al qual està cedit i que el tornarà després de la Champions.

El Barça ha concedit un munt d’oportunitats en cada partit aquesta temporada. Ahir no va ser cap excepció. I el Bayern, una màquina alemanya que no perd des del 7 de desembre i arribava a l’enfrontament després de 26 victòries i un empat en els últims 27 partits disputats, no va perdonar. Pèrdua de pilota de Sergio Busquets, bona combinació entre Lewandowski i Müller, i gol de l’alemany.

Per uns moments va semblar que el Barça podia reaccionar i fer mal a la defensa del Bayern. Els de Setién trobaven espais a la seva esquena. Boateng havia evitat una rematada de Suárez abans del gol alemany i en el minut 7, en el seu intent d’evitar també la rematada de l’uruguaià després d’una centrada d’Alba, Alaba va batre Neuer. Poc després, el porter del Bayern va enviar a córner una rematada de Suárez i una centrada enverinada de Messi va acabar tocant el pal després que cap dels quatre jugadors del Barça que entraven a la rematada poguessin tocar la pilota. No va ser l’única aparició de Messi en aquesta fase del partit. L’argentí va fer una gran jugada individual que va culminar malament.

Allà es va acabar tot. El Bayern va passar per sobre del Barça. Físicament i tàcticament en deu minuts que van sentenciar el duel. Tres gols alemanys entre els minuts 22 i 31. Perisic, Gnabry i una altra vegada Müller van perforar la porteria d’un Ter Stegen desconegut, que no n’aturava ni una i que no deixava de regalar pilotes amb els peus als seus compatriotes.

La segona part ja va servir de ben poc. Griezmann va entrar per un Sergi Roberto erràtic, com tots els seus companys, que havia sortit a la fotografia del segon gol, com Lenglet havia sortit en la del tercer. Amb el Bayern aixecant el peu de l’accelerador i pensant ja en la semifinal de dimecres, el Barça va poder entrar mínimament en el partit gràcies a un gol de Suárez. Era un miratge. Perquè el Bayern va tornar a mostrar la seva superioritat quan va voler. El partit de Semedo en el seu retorn a Da Luz també va ser per oblidar. El portuguès va patir molt amb les pujades de Davies, que el va destrossar en dues jugades consecutives. Una va acabar amb gol de l’altre lateral, Kimmich. La segona, calcada, va sortir per sobre de la porteria de Ter Stegen de miracle.

I encara estava per arribar el pitjor, uns últims minuts vergonyosos en què el Barça va deixar de competir, en què es va arrossegar pel terreny de joc. Com a Roma, com a Liverpool. Però la derrota de Da Luz encara va ser pitjor. Passarà a la història negra del barcelonisme. Quasi sense voler, el Bayern encara va fer tres gols més, dos d’ells, per acabar-ho d’adobar, de Coutinho. El Barça tocava fons. Humiliació, ridícul i vergonya, ahir. Valentia per prendre decisions, des d’avui mateix.