El Barça de Valverde era líder de la lliga, estava classificat per als vuitens de la Champions i encara estava viu en la copa del Rei. Però, tot i així, Bartomeu va decidir prescindir d’ell i contractar Quique Setién com a substitut per donar un impuls a l’equip de cara al tram final de la temporada i per intentar millorar un joc que ja rebia moltes crítiques. El 14 de gener, Setién va ser presentat oficialment i arribava amb el vistiplau de la plantilla, de la directiva, bona part de la premsa i farcit d’il·lusió davant la que era l’oportunitat de la seva vida.

Cruyffista declarat, ja en el seu primer dia va assegurar: “Garanteixo una cosa. Jugarem bé.” Una frase farcida de bones intencions però que no ha pogut complir. Malgrat les esperances dels primers dies, ben aviat va topar amb la dura realitat. No són el mateix les vaques de Cantàbria que les vaques sagrades del Camp Nou, que van aconseguir que fes marxa enrere en tots els canvis que proposava, tant pel que fa al dibuix tàctic com al de l’exigència en el treball diari en els entrenaments. I això que si d’alguna presumeix Setién és de la fortalesa de les seves conviccions i les seves idees. Però ni ell va ser capaç de restar poder a aquests futbolistes ni de restar-los jerarquia.

Tampoc va caure bé al vestidor la seva mà dreta, Eder Sarabia, que va topar amb els pesos pesants per les seves formes viscerals d’actuar i expressar-se. Setién, fins i tot va haver de demanar perdó. Tot això va anar deteriorant les relacions entre la plantilla i el cos tècnic i les topades cada cop van ser més constants.

Sense millorar el joc, els resultats marcaven el destí de Setién. Primer es va perdre la copa del Rei, eliminats a mans de l’Athletic Club, i després es va fracassar en la lliga malgrat que abans de l’aturada l’equip anava líder. Després del reinici de la competició, l’equip no va respondre com calia i va anar cap avall. Europa el podia salvar, però, malgrat eliminar el Nàpols en els vuitens, en els quarts el Bayern de Munic va desemmascarar l’equip per complet i el va deixar amb les vergonyes a l’aire. Un 2 a 8 històric que no només va deixar-los fora de la Champions sinó que propicia tots els canvis dels pròxims dies. A Setién només el salvava alçar l’orelluda, i potser ni això. No ha pogut complir cap dels seus objectius. Ni títols, ni bon joc, i s’ha acabat traint futbolísticament.

Quique Setién ha dirigit el Barça en 25 partits: 19 de lliga, tres de Champions i tres de copa del Rei amb un balanç total de resultats de 16 victòries, quatre empats i cinc derrotes.