Ronald Koeman (Zaandam, Holanda, 21 de març de 1963) és el nou entrenador del Barça. Es farà oficial avui la seva contractació per dues temporades i podria ser presentat avui mateix. Abans, el Barça pagarà els 4,5 milions d’euros que ha demanat la federació holandesa per deixar anar el seu seleccionador. Koeman, que va superar un infart el 3 de maig passat, arribarà acompanyat per Alfred Schreuder i un altre ídol del barcelonisme, Henrik Larsson, que s’ocuparà d’entrenar els davanters. L’holandès serà l’encarregat d’iniciar la reconstrucció d’un equip que va tocar fons a Lisboa. Que Koeman sigui l’escollit no és casualitat. Pel seu passat blaugrana, pel coneixement que té del club i pel seu caràcter. No li tremolarà el pols a l’hora de prescindir d’un bon grapat de jugadors amb la seva etapa en el club acabada.

Koeman és l’heroi de Wembley, un dels referents del barcelonisme. Va arribar l’any 1989 al Camp Nou des del PSV Eindhoven per 825 milions de pessetes. S’hi va estar sis temporades, i va arribar a ser un dels capitans d’un equip de llegenda, el dream team de Johan Cruyff. El seu nom sempre estarà lligat a la primera copa d’Europa de l’entitat. Un xut de falta seu en el minut 111 de la pròrroga va acabar dins la porteria de Pagliuca, porter del Sampdoria, fet que va provocar que tot Catalunya embogís. Va guanyar també quatre lligues, una copa i tres supercopes estatals i una d’Europa. Va marxar després de jugar 192 partits i marcar 67 gols, la majoria de falta o de penal.

Però Koeman no és només una llegenda del barcelonisme. És un entrenador amb una dilatada trajectòria que va començar formant part del cos tècnic del Barça de Louis van Gaal i que ha continuat per Vitesse, Ajax, Benfica, PSV Eindhoven, València, AZ Alkmaar, Feyenoord, Southampton, Everton i la selecció holandesa, que deixa classificada per a l’Eurocopa per entrenar el Barça. Com a entrenador ha guanyat dues lligues amb l’Ajax i una amb el PSV, a més d’una copa amb l’Ajax i una altra amb el València. No va estar ni una temporada a la banqueta de Mestalla. Va guanyar la copa, però va ser un curs convuls. Hi va arribar l’octubre del 2007 substituint Quique Sánchez Flores i el van acomiadar l’abril del 2008. L’equip va estar lluitant per evitar el descens durant tota la temporada i l’afició l’escridassava en cada partit. Però ell va demostrar personalitat des de l’arribada. Va apartar de l’equip veterans com Cañizares, Albelda i Angulo, cosa que no s’havia atrevit a fer el president, Juan Soler, i va donar oportunitats a joves com Banega i Mata. “Va tenir personalitat per prendre decisions molt dures i dràstiques que ell va afrontar amb molta tranquil·litat. El seu discurs era convincent”, explica Carlos Marchena, jugador d’aquell València. “Li agradava l’odre, és metòdic, i no deixava que ningú se sortís del guió fora del camp. Dins del camp, sí. Era atrevit, li agradava que tinguéssim la pilota, havíem de ser protagonistes”, continua l’exdefensa.

Koeman és un entrenador de l’escola holandesa, però no un cruyffista radical. Li agrada que els seus equips pressionin per recuperar la pilota a camp contrari, jugar amb extrems i que els laterals pugin. Vol que els seus equips siguin equilibrats i es preocupa per la defensa.