Cap als anys cinquanta del segle passat hi va haver una selecció europea que va meravellar el món del futbol. Era Hongria, l’equip d’or. Dirigit per Gusztav Sebes, entrenador designat pel partit comunista, i amb futbolistes com Puskás, Czibor, Kocsis, Bozsik i Szusza, va estar 32 partits consecutius invicte i va aconseguir un registre en el mundial del 54 que no ha batut encara ningú: 27 gols marcat en la fase final disputada a Suïssa. Amb un estil de joc considerat l’antecessor del futbol total practicat anys més tard per Holanda, va guanyar els Jocs Olímpics de 1952 a Hèlsinki i va arribar a la final del mundial del 54, en la qual, contra l’Alemanya Occidental, va perdre (3-2). Es trencava la ratxa d’imbatibilitat en el pitjor moment. Tot després d’uns quants partits mítics que encara es recorden, com els quarts de final contra el Brasil i les semifinals contra Uruguai, i el doble enfrontament contra Anglaterra previ a la competició mundial, amb doble golejada magiar: 3-6 a Wembley i 7-1 a Budapest. Aquella selecció havia revolucionat el món del futbol i una altra revolució, en aquest cas política, va posar-hi fi. Va ser la revolució hongaresa de 1956. Aquella selecció tenia la seva base en els jugadors del Honved de Budapest, l’equip de l’exèrcit. Quan l’equip era a Bilbao disputant un partit de copa d’Europa va esclatar la revolució a Budapest i després va venir la posterior invasió soviètica d’Hongria. Molts jugadors, entre ells Puskás, Czibor i Kocsis, no van tornar al seu país ni a la selecció.

Dos d’aquells futbolistes, Zoltan Czibor i Sándor Kocsis, van acabar fitxant pel Barça, tots dos apadrinats per Ladislau Kubala, un altre hongarès, un dels mites del barcelonisme, que havia arribat al club l’any 1950 i havia debutat un any més tard per poder formar part del llegendari equip de les Cinc Copes. Kubala no havia format part d’aquella mítica selecció perquè anys abans havia decidit exiliar-se, posant fins i tot en risc la seva vida.

Els tres, Kubala, Czibor i Kocsis, tenen un denominador comú: van acabar jugant junts en el Barça, però tots tres ho havien fet abans en el Ferencváros, rival avui dels blaugrana i equip popular dels carrers de Budapest abans de la dècada dels cinquanta. Allà es va estrenar Kubala com a professional, tot i que només va jugar una temporada abans d’anar a Bratislava, terra de la seva mare, per fer-ho en l’Slovan. Posteriorment va tornar a Hongria per jugar en el Vasas de Budapest i l’any 1949 va fugir del país. Tenia 18 anys quan va militar en el Ferencváros i va marcar 33 gols en 49 partits. Kocsis, conegut més tard per Cap d’Or per com bé rematava de cap, era dels tres qui més amor tenia pel Ferencváros. Havia nascut al barri i va debutar en el primer equip l’any 1946, quan Kubala ja n’era fora. Va fer 70 gols en 84 partits abans d’anar al Honved de Budapest, obligat pel govern. Allà va complir les seves obligacions militars. Dos anys més tard que Kocsis, Czibor, un gran extrem esquerre, va arribar al Ferencváros. També va sortir-ne, l’any 1950, com Kocsis, perquè el va reclutar el Honved. Tots dos van guanyar junts la lliga hongaresa l’any 1949.

El retrobament dels tres –no havien jugat junts però sí que eren bons amics– es va produir en el Barça l’any 1958, quan Czibor va arribar des de la Roma i Kocsis, des del Young Fellows suís. Tres temporades va estar Czibor, company de nit de Kubala, en el Barça, i fins a vuit Kocsis. En el club català, tots tres junts, van poder guanyar la lliga, la copa i la copa de Fires.