Tant li fa que encara no hagi fet els 18 anys, el rendiment d’Ansu Fati derrota el paternalisme que sovint s’exerceix en l’anàlisi dels jugadors joves. El davanter del Barça deixa ja empremta en tots els partits, tant en els que juga –com ahir, amb un gol i una assistència i el guardó de millor jugador del partit– com en els que no juga, quan l’equip el troba a faltar. Fati no és cap promesa, sinó la realitat d’un davanter tot terreny i decisiu a les àrees: pulsacions baixes quan s’enfronta al porter i un delicat peu dret que dibuixa amb precisió allò que té al cap.

Ansu Fati és el davanter que el Barça necessita ara mateix. S’esforça en la pressió, ajuda l’equip a mantenir la possessió perquè és capaç de combinar i, a més, ataca a l’espai gràcies a la seva potència i velocitat. L’associació amb Messi és l’assignatura obligatòria per a la titularitat en l’equip de Koeman i fa temps que l’argentí el té en compte. Junts formen un binomi que, més enllà d’evocar un relleu generacional, ara mateix resulta molt efectiu.

Ahir, contra el Ferencváros, l’aportació del futbolista guineà va anar creixent durant l’enfrontament, ajudat per la reacció de l’equip gràcies a la diana de Messi. Primer, va estar a punt de marcar amb una oportunitat que va fer lluir el porter rival. Però en la segona oportunitat no va fallar: desmarcada a l’esquena d’un defensor que es va quedar mirant la pilota, passada en profunditat de De Jong i rematada amb la dreta. Segurament, Ansu va projectar una definició més contundent, però va tenir el punt de fortuna necessari perquè la pilota li caigués al turmell i s’ajustés al pal lluny de l’abast de Dibusz, excel·lent fins ara. La reverència que va fer a De Jong en la celebració de la diana –que, d’altra banda, va dedicar al seu germà Braima, exjugador del Vilafranca i el Sabadell– va ser prou merescuda perquè la passada va merèixer la complicitat demostrada pels somriures dels dos jugadors en veure com la pilota besava el fons de la porteria.

On no hi va haver fortuna i sí genialitat va ser en la passada del tercer gol, que va suposar la sentència i la certificació que el Barça mereixia viure els 40 minuts restants amb tranquil·litat. En una pilota que va rebre Messi, Ansu va obrir una línia de passada en el punt de penal i va atreure l’atenció de dos jugadors, que van anar ràpidament a tapar les intencions de xut del davanter. El guineà, però, tenia al cap una altra cosa ben diferent: en veure’s engabiat, va congelar el temps, va amagar la pilota i va decidir donar-la d’esperó a Coutinho, que es trobava sol a l’esquerra, en una lectura i una execució fantàstiques. El brasiler va completar l’obra d’art amb un xut sec al primer pal.

El canvi, en el minut 62, va servir per demostrar que Ansu és considerat un jugador imprescindible per a l’equip. Koeman no en té cap dubte i per això el va resguardar amb vista al partit contra el Madrid al Camp Nou aquest cap de setmana.