“Des de petit he vist jugar el Barça i m’ha ajudat a adaptar-me”

Molt emo­ci­o­nat després del gol. Ni m’ho creia, quan vaig mar­car. He de donar les gràcies a Dembélé, que va fer una gran jugada. El gol el vaig poder dedi­car a la meva àvia i al meu germà. Vaig anar a dor­mir pen­sant que havia com­plert el somni de qual­se­vol nen.

Em sento còmode perquè des de ben petit he vist jugar el Barça i això m’ajuda. La pressió? Quan entro al camp no hi penso. No pots entrar al camp amb ner­vis. Intento jugar com quan ho feia a casa amb el meu germà o quan jugava amb els amics.

És una rea­li­tat, però sí, és tot el que havia somiat des de ben petit. No havia pen­sat mai que amb dis­set anys ja esta­ria jugant en el pri­mer equip del Barça. Ara només penso a gau­dir de tot, d’entre­nar i jugar amb els millors juga­dors del món, i con­ti­nuar apre­nent, perquè encara puc apren­dre molt.

Ho tenia fàcil. Tota la família és del Barça i jo també. El meu avi va fun­dar la penya del poble i el meu pare n’és el pre­si­dent. No hi havia elecció.

Molts. Anava a veure els par­tits a la penya. Així es vivia més el fut­bol, més que a casa. Com he dit abans, el fet d’haver vist tant el Barça m’ajuda a adap­tar-me al seu fut­bol de toc. Vaig créixer amb el Barça de Guar­di­ola. Vaig gau­dir molt amb aquell equip. Em quedo amb el Barça del sex­tet. Jugava molt bé. Espero que es pugui repe­tir tot allò.

Els pri­mers dies estava una mica nerviós, quan els vaig salu­dar per pri­mera vegada. Ara ja només penso a entre­nar-me al seu cos­tat i apren­dre d’ells.

M’ha aju­dat, em tracta molt bé des que vaig arri­bar tant dins com fora del camp. Com a juga­dor, encara és millor que quan el veus per la tele­visió. Cada vegada que agafa la pilota veus que pot fer el que vul­gui.

Sem­pre m’he fixat molt en ell. És molt intel·ligent. Sem­pre sap on ha d’estar i què ha de fer. I sem­pre sap també on són els seus com­panys. Domina molt bé el camp i el joc. Pot fer pas­sa­des sense mirar i saber que arri­ba­ran a destí.

Tots s’han pre­o­cu­pat per mi. Amb qui més relació he fet és amb Trincão. Vam arri­bar junts i ens vam entre­nar sols pel tema de la Covid. Vam tenir molt temps per par­lar.

Tenim bon rot­llo. És un feno­men, un gran noi. I un gran fut­bo­lista. També amb Riqui i Iñaki Peña.

Quan va arri­bar em va dir que tre­ballés i que jugués com ho havia fet a Las Pal­mas. És el que vaig fer. Tre­ba­llar i jugar tran­quil. Crec que els ner­vis no aju­den en els par­tits.

Li puc donar el seu clàssic fut­bol de toc. Des de petit he vist com s’asso­ci­a­ven Xavi, Ini­esta i Bus­quets i és el que puc fer. Des de la mitja punta m’encanta girar-me i divi­dir entre els cen­trals.

Cap pro­blema. Ja em van dir al ves­ti­dor que quan els vete­rans par­len els nens callem, així que parlo poc [riu].

Ja m’estava entre­nant aquí. Vaig que­dar molt fotut. Si m’empre­nyava quan per­dia el Barça com a afi­ci­o­nat, ja es pot ima­gi­nar en aquell moment, que ja for­mava part del club. Després vaig pen­sar que calia tre­ba­llar per can­viar aque­lla situ­ació.

Sí. Em van fer bai­xar unes set­ma­nes al juve­nil B. Vaig fli­par perquè no sabia per què. Després vaig veure que era per posar-me a prova. Vaig tre­ba­llar i vaig tor­nar al juve­nil A. Vaig apren­dre que amb tre­ball pots acon­se­guir qual­se­vol objec­tiu.

Va ser una llàstima la der­rota de Getafe perquè crec que estem jugant bé, fent bons par­tits. La pressió que fem és bona. Espero que anem encara a més i poder aspi­rar a gua­nyar tots els títols. El Barça és el millor equip del món i ha d’aspi­rar a tot.

Les vega­des que m’he vist jugant aquest par­tit en som­nis... Soc del Barça i sem­pre els he vis­cut amb molta inten­si­tat com a segui­dor. Ara, el viuré des de dins. Espero tenir minuts.

Ha encai­xat dues der­ro­tes con­se­cu­ti­ves, però és un equip amb grans juga­dors. No hem de fer cas d’aques­tes der­ro­tes perquè el Real Madrid és el campió i un equip molt perillós.

Eren una boge­ria perquè estàvem bas­tant divi­dits. El par­tit es vivia durant tot el dia, amb pica­ba­ra­lles sanes. Quan començava el par­tit, sem­pre hi havia molts crits i pro­tes­tes. Jo era dels exal­tats. Segur que aquest el viuré més tran­quil.

D’ell em quedo amb la seva sen­zi­llesa. Amb tot el que ha estat en el món del fut­bol, no li va pujar mai la fama al cap. Vam tenir mol­tes xer­ra­des i sem­pre em va dir que gau­deixi jugant a fut­bol, que el més impor­tant és gau­dir.

Molt. I sem­pre jugo amb el Barça. M’enfado quan perdo. També m’agrada jugar a car­tes.

Jo esta­ria tot el dia amb la pilota, m’agra­den tots els jocs que siguin amb pilota. Allà, a la Casa Ama­ri­lla, jugàvem molt. Són jocs que t’aju­den a millo­rar tècni­ca­ment. A casa tinc una taula de teq­ball i jugo amb el meu germà.

És el lema de la Casa Ama­ri­lla. El seu direc­tor, Tonono, ens ho repe­tia cinc o sis vega­des al dia. Tenia raó. Estar sem­pre amb la pilota t’ajuda a millo­rar. També em deia que si un dia no toques el piano ho notaràs només tu, però si estàs sense tocar-lo cinc dies ho notarà tota la resta. Això és tras­lla­da­ble al fut­bol. Sem­pre has d’estar amb la pilota. Jo ho com­pleixo. M’hau­rien de veure a casa con­duint la pilota pel pas­sadís i rega­te­jant el meu germà.