Fragilitat extrema
El Barça encaixa gols i concedeix ocasions amb excessiva facilitat i els errors individuals l’estan condemnant en moltíssims partits
Els de Koeman també pateixen molt en les jugades a pilota aturada dels rivals
17
gols
rebuts en la lliga
“Encaixant gols així és molt difícil guanyar”, afirmava, resignat, Ronald Koeman després de perdre la final de la supercopa d’Espanya contra l’Athletic Club a Sevilla. El seu equip s’havia deixat remuntar dues vegades encaixant un gol a les acaballes del primer temps, poc més d’un minut després d’avançar-se, i en l’últim minut del partit, cosa que va donar peu a anar a la pròrroga. Dos gols d’aquells que s’anomenen anímics perquè beneficien el qui els marca i deixen “tocat” el qui els rep. I en el cas del Barça, encara més perquè eren absolutament evitables i perquè aquesta temporada és absolutament reincident a l’hora de deixar-se marcar gols amb excessiva facilitat.
No és el primer cop aquesta temporada que Ronald Koeman lamenta la fragilitat defensiva del seu equip ni la inversemblança dels gols que han arribat a encaixar en alguns partits. “No tinc cap explicació per al segon gol del Cadis. No es pot encaixar un gol així i n’hem encaixat bastants. No m’havia passat mai en cap altre equip”, va assenyalar aquell dia després d’una concatenació d’errades individuals entre Jordi Alba, Lenglet i Ter Stegen. Són gols que ja han costat molts punts al Barça en aquest campionat i que expliquen per què és a tanta distància de l’Atlético en la lliga. L’equip ha encaixat un total de 17 gols en la competició estatal i quatre, com a mínim, són fruit d’errades individuals molt greus. De fet, el Barça és l’equip que ha comès més errors que han acabat en gol en tota la lliga.
Contra l’Alavés Neto es va embolicar amb la pilota als peus després d’una cessió de Piqué i va regalar el gol a Luis Rioja. Una errada grotesca. Ter Stegen, tants cops salvador, va ser molt desafortunat en una sortida que va acabar amb el gol de Carrasco en el duel contra l’Atlético, el ja esmentat contra el Cadis amb Lenglet i Alba apareixent també en la fotografia, i l’últim gran error individual el va cometre Araujo, que es va deixar pispar la cartera quan era l’últim home en el partit contra l’Eibar, que va marxar amb un punt de Barcelona. Aquests serien els més destacables, però no ens podem oblidar de l’innocent i absurd penal que va cometre De Jong contra el Getafe i que va costar la derrota en un partit molt decebedor.
Tots aquests errors monumentals han costat molts gols, però el Barça també n’ha concedit altres per manca de concentració i de tensió com solen ser els que rep en jugades d’estratègia de l’equip rival. Els de Koeman han encaixat molts gols a pilota aturada, especialment en llançaments de córner, en què el Barça va rebre gols contra el Sevilla, el Cadis, el València i la Real Sociedad. Si el Barça ja té un desavantatge perquè els seus jugadors no acostumen a ser tan alts com el rival, i sense Piqué encara es nota més, és imperdonable que hi hagi errades de concentració.
Les baixes en defensa
Amb la baixa de Piqué li ha tocat ser el líder de l’estructura defensiva blaugrana, però no ha estat a l’altura. En la majoria de partits ha comès errades importants, com la ja esmentada al camp del Cadis o provocant diversos penals, però el més greu és que se l’ha vist nerviós sobre el camp quan precisament era un futbolista que destacava per la seva tranquil·litat, de joc sobri i força elegant. Aquesta temporada, però, se’l veu sovint fent entrades a destemps, algunes innecessàries, com la falta que va acabar amb el gol de Villalibre, o mostrant-se excessivament dur. Jordi Alba, indiscutible en el lateral esquerre, també continua fent errades en defensa, malgrat que en atac és un jugador important. S’ha notat també la baixa de Sergi Roberto, que ha provocat que Dest ho hagi hagut de jugar tot i estigui ara amb molèsties o més just de forces.
Els apunts més positius són que Ronald Araujo s’ha consolidat com un central de futur més que aprofitable i l’estrena de Mingueza, del planter.