Joan Laporta no va decebre en el seu primer discurs presidencial. Va ser ell en estat pur. Sense el suport de cap discurs escrit prèviament en un paper, improvisant durant la mitja horeta que va durar el parlament i fiant-ho tot al seu carisma i a l’optimisme i la il·lusió que desprèn des que va començar la campanya electoral i que va acabar ahir amb la seva presa de possessió com a nou president del FC Barcelona. “Sólo Dios sabe lo que ha costado llegar hasta aquí.” Va ser la frase que va dir Johan Cruyff el dia que se li va fer l’homenatge al Camp Nou i Laporta va voler recordar-la perquè per ell el camí tampoc ha estat fàcil. Va perdre les eleccions del 2015 però ja aquella nit va assegurar que no es rendiria, i ho ha complert.

Torna a ser al capdavant del club que estima després de guanyar les eleccions amb solvència i de complir tots els tràmits que li faltaven per ser proclamat president. És a dir, reunir un aval de 124,6 milions d’euros i que LaLiga l’acceptés. “No t’adormis, Tito (Per Castro). Ens en vam anar a dormir molt tard perquè el tema dels avals, déu-n’hi-do”, va lamentar. I és que Laporta i els seus companys el van aconseguir ben entrada la matinada i en l’últim sospir. Però, de coses negatives, ahir no en volia parlar. gaire. El seu primer discurs adreçat als més de 300 convidats va ser una oda a l’optimisme; això sí, no exempt de realitat i amb algunes mirades al passat. “Vull afrontar aquesta nova etapa amb generositat, humilitat i valentia, perquè s’ha de ser valent amb el que tenim al davant. Tenim un repte molt important, màxima responsabilitat i una dosi d’optimisme per tornar el Barça a la glòria.”, va assenyalar.

Entre els convidats hi havia múltiples esportistes de l’entitat, als quals va voler adreçar-se per donar-los les gràcies i per dir-los que els farà costat sempre, un tret de la seva gestió. “Veureu un president a la vostra disposició, per ajudar-vos i protegir-vos. Sou la clau per donar alegria al barcelonisme. No us deixarem mai sols.” Menció especial va tenir per a Leo Messi, al qual va posar pressió de manera clara en un gest que va sorprendre el protagonista. “He arribat per prendre decisions, com ara convèncer el Leo perquè continuï, aprofitant que és aquí. Ell ja ho sap. Saps l’afecte que et tinc i farem tot el que pugui perquè segueixis. Saps que no te’n pots anar, Leo. Si tinguéssim el camp ple, no te n’aniries, segur; fins en això ens fa la guitza la pandèmia. El que facis, estarà bé. Però intentarem convèncer-te. Perdona que hi faci referència en aquest acte, però saps l’afecte que et tinc.” Messi, amb un somriure no gaire pronunciat –només vol el protagonisme a la gespa–, assentia amb el cap mentre tothom a la grada buscava la seva reacció.

Més tranquil també es deuria quedar Ronald Koeman, a qui va assegurar que la junta directiva confia plenament en ell, i li va demanar la copa i la lliga. “Hem de tornar a guanyar i a guanyar bé. I recuperar la nostra història en la Champions.” A la resta d’equips, els va felicitar pels èxits que tenen.

No va defugir fer un recordatori de la greu situació econòmica que viu el club, però l’afrontaran “sense por, perquè els reptes no ens espanten”, i convençuts que se’n sortiran per la fortalesa del club, perquè faran sacrificis aplicant un pla de xoc i perquè augmentaran ingressos. “Si cal, sortirem amb la maleta a buscar nous inversors i patrocinadors.” Laporta es va comprometre a fer de la Masia un dels pals de paller del seu projecte esportiu i a continuar participant en projectes solidaris a través de la fundació del club. També va afirmar, evidentment, que faran costat al país en la seva lluita pels drets i les llibertats, però als que sempre han temut el seu pensament independentista els va recordar que el seu Barça serà “integrador” i que respectarà totes les opinions.

Laporta, que va agrair la presència de Víctor Font i Toni Freixa, es va erigir com a continuador del llegat de Joan Gamper, el fundador del club i que el va apropar a la gent, i va definir el Barça com “una gran família”. Finalment, i abans d’acabar el seu discurs amb un: “Visca el Barça i visca Catalunya”, va recordar amb llàgrimes als ulls el seu pare, ja traspassat, a qui va veure plorar per primer cop amb el seu triomf en les eleccions del 2003.