Avui farà cinc anys que Johan Cruyff ens deia adeu. Malgrat el pas del temps, el seu record és inesborrable i el seu llegat, perdurable. L’Esportiu ha fet un recull de catorze records de persones pròximes, com familiars i amics, i d’altres que d’alguna manera o altra van estar influenciades pel geni holandès. Cap l’oblida i encara alguns s’emocionen en reviure alguns moments que van viure plegats.

“El meu pare, estricte amb les normes de la casa, era molt divertit. Sempre estava de bon humor. Li encantava passar l’estona amb nosaltres i jugar. Ell era com un nen gran! Sempre ens duia a escola i s’encarregava dels metges. Li encantava quan no teníem escola per passar el dia amb nosaltres. Era molt bon pare.” Ens ho explica la seva filla Susila. Pati Roura, directora de la Fundació Cruyff, corrobora el magnetisme que tenia amb els més menuts. “No tothom emfatitza amb els nens com ho feia ell. Els brillaven els ulls quan veien el Johan. Era pura alegria.” La fundació era la nineta dels seus ulls, un projecte del qual gaudia i que continua endavant també ara amb molt bona salut, vetllant per la inclusió a través de l’esport amb nens i també en comunitats i barris. Arnau García Lafita és un dels beneficiaris de la fundació. “El seu esperit ens acompanya cada dia. Gràcies a la seva fundació puc anar a classe de pàdel i fer allò que diria ell ‘sortiu i gaudiu!’.”

Qui també havia gaudit molt al seu costat és el seu amic Albert Perrín. “Se’m posa la pell de gallina recordant-lo. Era molt amic dels seus amics i és un orgull considerar-me’n. Humanament em va marcar molt i el trobo a faltar. Va ser una pèrdua enorme. Sempre ajudava. Espero que la història el recordi com un gran culer.” L’excompany seu en el Barça i amb qui també faria amistat, Asensi, diu: “Vam estar a punt de muntar una escola de futbol junts. Malgrat la imatge que diuen que els holandesos són freds, ell era alegre. Li demanaves qualsevol cosa i t’ajudava. Era el líder. Tot el que feia era per ajudar-nos. Gràcies a ell van apujar els sous de tots i les primes per a la plantilla.” Lideratge, mot que també utilitza Pere Valentí Mora.

Jordi Casals, ara president del Barça B, va ser qui el va fitxar com a seleccionador quan presidia la federació catalana. Un motiu d’orgull perquè “tot el món futbolístic sabia que la selecció nacional de Catalunya estava entrenada per Cruyff”. Com a anècdota revela que la federació va deixar de guanyar 300.000 mil euros perquè Maradona finalment no va poder fer una roda de premsa conjunta amb Johan prèvia al duel entre Catalunya i Argentina per culpa d’una sanció de la FIFA. Els drets mundials d’aquella compareixença històrica ja estaven negociats amb una televisió argentina.

Deixebles al Dream Team com Zubizarreta, Amor, Stòitxkov, Nadal i Unzué el recorden per a L’Esportiu, així com Xavi Hernández i Joan Vilà, amants del seu estil i el seu futbol.