Quan es guanyen títols i es fan vídeos de com ha estat aquella conquesta, sempre apareixen gols icònics. Si el Barça acaba guanyant aquesta lliga, tots els culers recordaran el de Dembélé contra el Valladolid. El francès està sent important aquesta temporada i per això la nova junta directiva de Joan Laporta vol ampliar-li el contracte. Ahir es va guanyar aquesta confiança amb una rematada en el minut 90 que va donar la victòria al Barça quan semblava que els blaugrana eren a punt de cometre una pífia com aquella del dia del Cadis. Els blaugrana no van fer un bon partit en el retorn de la lliga després de l’aturada de seleccions, però la victòria els serveix per aprofitar la derrota de l’Atlético de Madrid a Sevilla, situar-se a un punt dels madrilenys i ja dependre només d’ells mateixos per conquerir un doblet impensable fa uns mesos, quan l’equip de Simeone treia més de deu punts al de Koeman.

Ni el clàssic, ni la triple jornada de seleccions, ni els minuts acumulats pels internacionals van fer canviar Ronald Koeman d’inici. Si una cosa funciona, l’holandès no la toca. Així que va repetir l’alineació dels últims partits. Però la primera part del Barça en res es va semblar a l’excel·lent partit fet pels blaugrana a Anoeta abans de l’aturada de seleccions. Calia veure si aquesta desconnexió havia afectat un equip que havia agafat velocitat de creuer. I el joc, ahir, va ser per preocupar-se. Només una oportunitat clara de gol en la primera part. Un xut de Pedri en l’últim minut que va tocar el pal després que fos desviat per Masip. Tot i arribar amb un munt de baixes a Barcelona, el Valladolid va aconseguir anul·lar el joc de creació blaugrana, massa lent i previsible. Dest, el martell d’Anoeta, no existia. Busquets no ho acabava de fer girar tot rodó. Pedri estava més imprecís que de costum. A Messi no li sortia res. Dembélé llançava desmarcades però ningú no el va trobar fins al minut 40. I Griezmann, que jugava massa per dins, es perdia pel bosc de cames que Sergio havia col·locat prop de l’àrea. Inclinava més el camp el Barça cap a l’esquerra, però tampoc Alba era capaç de guanyar aquella banda. El Valladolid es va trobar còmode en tot moment. Kenan Kodro va enviar un cop de cap al travesser en els primers minuts i el mig del camp castellà sortia bé amb la pilota. Roque Mesa semblava tenir vint anys, superava amb facilitat els jugadors del Barça fent inútil la pressió dels de Koeman.

Molt havia de canviar el Barça si volia trencar l’ordenada defensa del Valladolid en la segona part. El tècnic va fer un primer pas modificant el sistema de joc. Va deixar els mateixos homes sobre el camp, però va passar a jugar amb un 4-3-3. De Jong va abandonar la defensa per convertir-se en un migcampista més. El canvi va servir perquè el Valladolid es tanqués més en la seva àrea, però el Barça continuava sense crear perill. Va tenir una bona oportunitat en el primer tram del segon temps, però ni Dembélé ni Griezmann van saber aprofitar una precisa passada de Messi a l’espai. El primer va ser qui va guanyar l’esquena a la defensa castellana, però no va saber superar Masip. El segon ho va provar de cap en el refús, però va enviar la pilota a fora. Koeman començava a desesperar-se i va fer entrar més davanters, però el mur del Valladolid cada vegada es feia més gran. Ho provaven els blaugrana des de tot arreu. Per les bandes, amb xuts des de fora de l’àrea, però tot acabava en el cos d’un jugador visitant o a les mans de Masip.

No hi havia manera, fins que Dembélé, que s’havia quedat sobre el terreny de joc quan Griezmann havia marxat a la banqueta, es va convertir en protagonista. Primer, amb una cavalcada que Óscar Plano va tallar amb una entrada molt lletja per darrere. Jaime Latre va expulsar el migcampista del Valladolid. Restava un quart d’hora i Sergio feia canvis més defensius per conservar l’empat. I quan semblava que el Barça acabaria cometent una errada com la del dia del Cadis, va tornar a aparèixer Dembélé. Es jugava l’últim minut quan De Jong va penjar una pilota dins l’àrea; Araujo, ja convertit en davanter centre, la va pentinar i Dembélé la va convertir en gol amb una canonada que va acabar amb la resistència del Valladolid i de Masip. Un gol que serà recordat a final de temporada si el Barça acaba guanyant una lliga que entra en la seva recta final i que viurà una altra jornada apassionant el cap de setmana vinent, quan l’encara líder visiti el camp del Betis i el Barça i el Real Madrid s’enfrontin en el clàssic a Valdebebas, un partit que podran jugar tant Messi com De Jong. Koeman no els va reservar, però cap dels dos futbolistes va veure la targeta groga que els hauria deixat fora d’un partit que serà cabdal per a les aspiracions del Barça.