Malgrat que avui el que més pesa sobre les espatlles de Pau Torres (Vila-real, 1997) són els rumors que el situen en clubs de primer ordre, des del Barça fins al Madrid passant per diversos clubs de la Premier, ja ningú li treu la satisfacció d’un trajecte que va més enllà de la seva pròpia persona. “Jo soc el somni de la família Roig fet realitat”, ha reconegut en més d’una ocasió. Natural de Vila-real –localitat de tan sols 50.000 habitants–, format des que té memòria al club groguet i impulsat fins a la selecció espanyola, en què darrerament ha tingut la responsabilitat de compartir eix de la defensa amb Sergio Ramos. “D’ell m’agrada tot futbolísticament. I a sobre és alt i guapo”, ha manifestat el seleccionador, Luis Enrique.

“Per a la família Roig i per a tot el projecte del Vila-real és molt especial que surti un futbolista com Pau Torres. Aquest sempre ha estat un club de planter i els últims anys encara més”, relata Héctor Font, també natural de Vila-real i que, just l’any que el club va inaugurar la nova ciutat esportiva, l’any 2002, va tenir l’oportunitat de debutar a primera divisió vestit de groc, quasi al mateix temps que Xisco Nadal i César Arzo, tots ells nascuts i criats a la localitat. “Des d’aleshores tant Fernando Roig pare com el fill inverteixen moltíssimes hores a la ciutat esportiva. Coneixen tots els futbolistes, des dels dotze anys fins als vint-i-tres”, relata Font, que també té arguments de sobres per definir la trajectòria de Pau Torres com un futbolista especial en la cadena de formació del club groguet: “Que si el conec des de fa molt? De tota la vida! Si aquí ens coneixem tots!”, assegura l’exmigcampista, que veu atributs naturals en el central i també una evolució notable en el temps: “Ell sempre ha tingut una gran sortida de pilota, una gran tranquil·litat per decidir. I sent esquerrà i tenint qualitat, té molt guanyat. Però a sobre amb el temps ha anat incorporant un físic cada vegada més poderós i això l’ha ajudat a consolidar-se en la posició”, assegura Font sobre un Pau Torres que es va fer gran durant la seva cessió al Màlaga, on buscava “sortir de la seva zona de confort”, i que des del retorn a la seva localitat natal, de sobte Vila-real es veu capaç de produir futbolistes de talla mundial.