Les dues vegades anteriors que el Barça havia trepitjat París havia estat per certificar la seva defunció a Europa. Un gol de Cristiane quatre minuts abans del final, quan el partit ja feia olor de pròrroga, va eliminar de manera cruel les blaugrana el 2016 i, l’any següent, un gol de penal de Delannoy i un altre en pròpia porta de Míriam Diéguez van posar fi al somni de la Champions l’any 2017, després d’un dur 1-3 previ al Miniestadi en l’anada. Però el Barça d’ara no és el de fa quatre anys. Aquest és el discurs al qual s’havien abraçat Hamraoui, Mariona i Cortés en la prèvia, i les paraules es van traduir en fets ahir damunt la gespa de l’estadi Georges Lefèvre. Partidàs del Barça al camp de l’actual líder de la lliga francesa.

Gran exercici de demostració de maduresa d’un Barça que fins i tot hauria pogut esgarrapar un resultat millor si la portera xilena Endler i la col·legiada txeca Olga Zadinova no ho haguessin impedit. Malament, l’àrbitra, en dues accions decisives. Primer, per haver concedit erròniament córner en una acció que en realitat era servei de porteria per a les blaugrana i que acabaria originant el gol de l’empat del PSG (21’), i, després, nova errada per no haver considerat penal unes mans clares d’Irene Paredes dins l’àrea després d’un xut de Martens (59’). El Barça també es va queixar d’una acció dins l’àrea de Dudek sobre Mapi León al final de la primera part. En la prèvia, Lluís Cortés havia estat clar i havia dit que no creia en venjances arbitrals per part de la UEFA després de tota la polèmica amb la Superlliga, però és evident que el Barça no marxa content de París en aquest sentit.

En el terreny futbolístic, partit digne d’unes semifinals de la Champions. Un espectacle. El Barça va ser el primer a colpejar: gran pilota filtrada de Kheira Hamraoui per a Aitana Bonmatí, la de Sant Pere de Ribes va col·locar una centrada boníssima des de la dreta al segon pal, i allà Jenni Hermoso, de cap, va fer pujar el primer gol del partit (0-1, 13’). Sisè gol en aquesta Champions per a la madrilenya.

El PSG va empatar poc després gràcies al córner regalat per Zadinova. El servei de cantonada el va executar Baltimore, Katoto va despenjar la pilota al segon pal i Cook, també de cap, va rematar finalment al fons de la porteria (1-1, 21’).

Dos minuts després, el PSG hauria pogut tornar a marcar, però Marta Torrejón va salvar la diana des de damunt la línia de gol. I aleshores va aparèixer Endler. La portera del PSG va salvar, primer, el gol de Jenni a boca de canó després d’una gran acció de Graham Hansen per la banda dreta –va guanyar la majoria de duels directes a Morroni– i, després, de nou Endler va impedir el gol de Pereira en un servei de córner.

El PSG també hauria pogut marcar abans del descans, però Katoto –20 gols en la lliga francesa– va perdonar per partida doble i no va saber penalitzar dues errades greus del Barça en la sortida del joc. Primer, va estavellar la pilota a l’arrel del pal en una acció d’un contra un davant Paños després d’una pèrdua de Jenni i Hamraoui (41’), i, després, va rematar fora en una acció gairebé idèntica postpèrdua de Pereira (43’).

Alexia Putellas va exigir la xilena Endler en una falta directa (52’) i Paños va replicar a l’altra àrea amb una gran intervenció en què es va llançar als peus de Geyoro (60’) quan Mauricio Pochettino i Leonardo, presents ahir a la grada, ja es fregaven les mans.

L’entrada d’Oshoala, que just hores abans havia rebut l’alta mèdica i reapareixia després d’una operació al peu, va reactivar el Barça en atac, però la nigeriana va perdonar el gol del triomf en una acció claríssima: bona associació Hansen-Torrejón per la dreta i misto terrible d’Oshoala des de l’interior de l’àrea petita, que no va aconseguir impactar amb la pilota.

L’1-1 deixa oberta l’eliminatòria, però amb un cert avantatge a favor d’un Barça que en faria prou amb el 0-0 per jugar la gran final dos anys després de la decepció de Budapest. Diumenge, segon assalt, al Johan, i amb públic.