Frederic Porta i Xavi Torres, reconeguts periodistes catalans col·laboradors d’aquest diari, s’han preguntat si aquella famosa frase que diu que el Barça és “més que un club” és certa. Ho han fet a través del llibre Barça: més que un club?, de Cossetània. Recull dos centenars de píndoles que mostren tot el que ha representat el club blaugrana en la seva història i onze entrevistes amb polítics i activistes catalans: Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa, Jordi Cuixart, David Fernàndez, Xavier García Albiol, Salvador Illa, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Quim Torra.

“Crec que no hi ha hagut mai un recull que expliqui d’on ve el Barça i cap a on ha d’anar, i crec que és necessari per poder fiscalitzar les juntes directives del club. Pot servir als directius per explicar algunes de les decisions”, diu Xavi Torres per argumentar per què va decidir escriure el llibre. “Aquesta pregunta s’hauria de fer cada cinc o deu anys per copsar el moment de l’entitat. El llibre és un gran reportatge en què els líders es despullen”, diu Frederic Porta quan defineix l’obra.

Segons Xavi Torres, el llibre conclou que el Barça no ha estat “més que un club” durant els últims anys. “En aquests moments, és evident que no ho és. David Fernàndez, Jéssica Albiach, Carles Puigdemont, Raül Romeva i Quim Torra són molt crítics amb la situació. En aquesta última dècada, han passat coses molt grosses i el Barça anava en direcció contrària, contra les seves essències. El Barça sempre havia estat al costat de tots els moviments cívics i, en canvi, en l’última dècada s’hi ha girat d’esquena. Jordi Sànchez diu obertament que Bartomeu el va enganyar l’1 d’octubre i Carles Puigdemont explica que en els tres anys d’exili ningú del Barça s’ha dirigit a ell.” “És la constatació que el nuñisme i el neonuñisme han volgut eliminar qualsevol identitat del club. Les píndoles fan veure que, als anys vint, el Barça estava al costat del catalanisme més separatista. En canvi, en els últims anys, el club s’ha volgut distanciar d’aquest moviment, ha volgut ser només un club de futbol”, hi afegeix Frederic Porta.

Xavi Torres es mostra molt crític amb el que va passar l’1 d’octubre després d’haver parlat amb polítics i activistes. “David Fernàndez es pregunta com és possible que mentre la ciutadania estava fent l’exercici democràtic més gran de la història contemporània, el Barça decidís jugar. Els llibres d’història ho veuran com un acte de traïció. No entén com és que el Congrés i el Parlament estan treballant una llei de memòria històrica i el Barça, que té un president assassinat, s’hi gira d’esquena. Parlen d’estar a punt de creuar una línia vermella i deixar de ser més que un club.” “Els -ismes es redueixen a dos. L’establishment, el nuñisme, vol que el Barça sigui només un club de futbol. El cruyffisme està alineat amb la identitat catalana que vol que el Barça sigui més que un club. El nuñisme és conservador i el cruyffisme sempre vol anar a guanyar el partit. Cruyff va transmetre el seu optimisme a un club i a un poble perdedors”, hi afegeix Frederic Porta.

Xavi Torres aprofundeix en el fet que les últimes directives del Barça han anat abandonant la idea de “més que un club”. “Han pensat que si mostraven les nostres essències catalanistes fora, això podia molestar. El president Torra ho diu: cal refusar la persona que, sent de fora de Catalunya, no vol entendre que el Barça representa el que representa. David Fernàndez explica que el seu avi era de Burgos i va estar vuit anys tancat en un penal per republicà i era del Barça perquè representava tots els valors democràtics amb els quals se sentia còmode. «Si el meu avi aixequés ara el cap...», ens diu.”

Els autors del llibre creuen que moltes coses canviaran amb el retorn de Joan Laporta a la presidència del Barça. “Els projectes depenen de les persones que els lideren. Segur que canviarà, perquè ell hi creu”, diu Torres. “El Barça ha estat un lloc de combat, de resistència. El lema Més que un club no té res a veure amb l’esport. Sempre es deia quan no guanyàvem res, i així ha de continuar sent”, acaba Frederic Porta.