Si “inesperat” era que el Barça tingués l’oportunitat d’assolir el lideratge de la lliga guanyant el Granada, encara ho era més que deixés escapar la possibilitat de fer-ho. Però és el que va passar. Inexplicable i imperdonable. Una errada difícil d’oblidar, molt més greu que aquell llunyà empat contra el Cadis, també al Camp Nou i que allunyava els blaugrana de l’objectiu. Després d’haver fet el més difícil, de protagonitzar una remuntada meritòria perquè no s’ha d’oblidar que el 5 de desembre el Barça era a dotze punts de l’Atlético, a l’hora de la veritat, quan calia demostrar fortalesa i personalitat per alçar-se amb la primera plaça, l’equip va fer figa. No se sap encara com afectarà anímicament aquesta ensopegada el grup, però el cop és dels que fan mal. De passar a liderar el campionat a falta de cinc jornades i amb un punt d’avantatge respecte a l’Atlético de Madrid, a perdre la capacitat de dependre d’ells mateixos per ser campions i necessitar d’una punxada de l’Atlético o d’un empat del Real Madrid, empatat a punts però amb el goal average a favor. I alerta amb el Sevilla, que està a només un punt dels blaugrana.

Ho va tenir tot a favor el Barça per acabar la tarda celebrant el lideratge amb el gol inicial de Messi i el domini clar mostrat en el primer temps, però ho va engegar tot a rodar en una segona part deficient agreujada per la desaparició que van protagonitzar els blaugrana després de l’empat.

Poc partidari dels canvis, Koeman sí que va retocar una mica l’equip pensant en els pròxims compromisos. Va deixar Lenglet a la banqueta, per Umtiti, i, arran del cansament acumulat per Pedri, va donar l’oportunitat al jove Ilaix Moriba de sortir d’inici. L’altre canvi, més previsible, el de Sergi Roberto per Dest. La resta, els mateixos homes que en els últims partits, col·locats en el ja clàssic 3-5-2, que és una de les claus de la resurrecció de l’equip. Els blaugrana van ser els clars dominadors del partit contra un Granada que, això sí, els va voler posar les coses difícils amb una línia defensiva de cinc homes per deixar molt pocs espais als de Koeman, que van haver de treballar cada jugada d’atac. El primer d’intentar-ho va ser Jordi Alba amb un xut des de la frontal després d’una jugada per la banda dreta, i poc després era Griezmann qui provava sort amb una rematada excessivament fluixa. Però cap al minut 23 el Barça aconseguiria obrir la llauna gràcies a una magnífica combinació entre Griezmann i Leo Messi. Control orientat excel·lent del francès per cedir la pilota a l’argentí, que des de dins de l’àrea va definir amb un xut creuat.

Podria haver marcat el segon el 10 del Barça en una fantàstica assistència de Busquets, però en l’un contra un entre l’argentí i Aarón, el porter en va sortir guanyador. Dirigits magistralment per Busquets, que quan juga còmode sembla que visqui una segona joventut, el Barça buscava un segon gol per sentenciar el duel i no haver de patir perquè el Granada, que no va fer pràcticament res tret d’un xut de Soldado ben taponat per Umtiti, pogués donar un ensurt.

El Barça va desaprofitar un parell d’ocasions en l’inici del segon temps, de Griezmann i Sergi Roberto, i, com sol passar, quan perdones ho acabes pagant perquè en un contraatac ràpid el Granada va empatar després que Mingueza no pogués refusar una passada amb encert i deixés Machís en una posició franca per batre Ter Stegen. Els nervis es van instal·lar en el Barça perquè poc després Koeman seria expulsat i l’equip es va descentrar, va perdre el control del partit de manera penosa malgrat que ja eren sobre la gespa Pedri i Dembélé, que havien entrat per buscar la sentència i per mirar de revitalitzar el joc.

Però el que va arribar va ser un segon gol del Granada que va deixar glaçats els jugadors blaugrana. Inexplicable l’error de marcatge en una centrada que Jorge Molina va rematar tot sol entre Piqué i Umtiti i que va sorprendre Ter Stegen. A la desesperada, Koeman va posar Trincão sobre la gespa, però de res va servir. L’equip estava ofuscat, ja se n’havia anat del partit i, per molts davanters que hagués fet entrar el tècnic holandès, possiblement res no hauria canviat. Perquè el Barça, després del segon gol, amb prou feines va tenir una ocasió, una rematada de Piqué després d’una centrada de Pedri arran del refús d’una falta de Messi.

L’equip no va tenir capacitat de reacció. Pel cap dels jugadors només deuria passar la sensació que estaven deixant escapar una oportunitat d’or. Que se’ls escapava de les mans la possibilitat de posar-se líders i que a sobre ho feien després d’haver protagonitzat una de les grans remuntades en la història de la lliga, però que, de nou, en el moment decisiu, tornaven a fallar.

Koeman confiava en els veterans per afrontar duels com aquest d’ahir, però van tornar a fallar en un moment clau, un moment decisiu. L’errada és imperdonable, una errada que pot costar un títol de lliga.