Eduard Romeu, vicepresident econòmic del FC Barcelona, va ser contundent en l’última assemblea de compromissaris parlant de l’anterior junta directiva i la situació econòmica per la qual passa l’entitat. “La Covid té part de culpa, però no tota la culpa és de la Covid”, va dir el directiu, que serà encara més dur en la propera assemblea, quan la nova junta que encapçala Joan Laporta ja tingui acabades les auditories encarregades per conèixer l’estat real del club.

D’exemples de mala gestió de l’anterior directiva, n’hi ha molts. En moltes àrees del club. Un, fitxatges i renovacions inexplicables, s’ha convertit en un llast per a l’actual directiva ara que ha de reduir en uns 200 milions d’euros la massa salarial perquè pugui ser efectiva la renovació de Leo Messi. Amb 11,5 milions d’euros ingressats en els últims dies pels traspassos de Todibo, que ja estava cedit al Niça, i el davanter del planter Konrad de la Fuente, a l’Olympique de Marsella, desfer-se de jugadors amb contracte i sous elevats s’està convertint en una tasca poc menys que impossible per a la direcció esportiva que lidera Mateu Alemany. Ahir el Barça va informar que el portuguès Francisco Trincão marxa cedit un any al Wolverhampton Wanderers, que es farà càrrec de la fitxa del jugador i tindrà una opció de compra no obligatòria de 29 milions d’euros. “Hem de retallar massa salarial com sigui”, diuen des del club. “La Premier és un bon aparador, i si fa una bona temporada potser el podrem vendre”, continuen. Difícil d’entendre que el Barça, fa només un any, pagués 31 milions d’euros a l’Sporting de Braga per l’extrem portuguès de 21 anys que només ha jugat 1.309 minuts repartits en 42 aparicions i amb tres gols marcats. Sort ha tingut el club blaugrana en aquesta operació que Jorge Mendes, representant de Trincão, té una important vinculació empresarial amb el Wolverhampton Wanderers i ha facilitat la cessió, fent un favor a l’entitat blaugrana. Tot indica que la plaça de Trincão en el primer equip serà per al jugador del planter Àlex Collado.

I no és Trincão l’única incorporació feta l’estiu passat que ja ha abandonat el club. Aquesta mateixa setmana, el Barça va informar de la rescissió unilateral del contracte de Matheus Fernandes per baix rendiment. El brasiler, que només va jugar divuit minuts la temporada passada, va costar 7 milions d’euros. Són 7 milions d’euros més llançats a la brossa. La decisió del club, a més, podria acabar als tribunals. Quatre sortides confirmades i una cinquena que avui serà oficial, la de Junior Firpo al Leeds de Marcelo Bielsa per 15 milions d’euros. Una bona venda d’un jugador que tampoc ha ofert un bon rendiment i pel qual es va pagar molt fa dos anys al Betis: 18 milions d’euros més 12 en variables. El lateral ha jugat només 844 minuts aquesta última temporada a les ordres de Ronald Koeman.

Incorporacions fracassades les de Trincao, Junior i Matheus, amb traspassos pagats massa elevats, i operacions que estan fent molt de mal al club, com l’intercanvi fet amb el Juventus entre Pjanic i Arthur, i la renovació d’Umtiti. Ni el bosnià ni el francès entren en els plans de Koeman, i la seva sortida del club és important per poder complir l’objectiu de rebaixar la massa salarial. Mundo Deportivo informava ahir que el club ha ofert a tots dos jugadors la carta de llibertat. Aquest diari ha pogut saber que els dos futbolistes l’han refusada. “Cap equip els pot pagar els contractes que tenen aquí”, diuen des del Barça, que no descarta fer amb aquests futbolistes el mateix que amb Matheus Fernandes.

Umtiti va renovar l’any 2018 per cinc temporades, poc abans de guanyar el mundial de França. Amenaçava amb ofertes milionàries procedents d’Anglaterra, i l’anterior president, Josep Maria Bartomeu, no va voler escoltar la recomanació dels serveis mèdics, que deien que el deixés marxar perquè tenia problemes en un genoll. Bartomeu, després dels dos bons primers anys fets pel central, va ordenar personalment la seva renovació i Umtiti va tornar del mundial lesionat, havent jugat molt poc els tres últims cursos. Encara li queden dos anys més de contracte, amb un sou aproximat de 14 milions d’euros.

Pel que fa a Pjanic, el bosnià va arribar al Camp Nou l’estiu passat en una operació feta per quadrar números. L’intercanvi entre Pjanic i Arthur fet amb el Juventus ha acabat sent pa per avui i fam per demà. L’operació va significar uns 12 milions de benefici per al Barça, però un gran problema per aquest estiu. Primer perquè Pjanic, amb contracte fins al 2024 i un sou de més de 7 milions d’euros nets, no vol marxar ni amb la carta de llibertat. I després perquè encara que el bosnià, que només ha jugat 1.295 minuts aquesta temporada, marxés, originaria importants pèrdues en el club perquè, com que va ser valorat en 60 milions d’euros, encara en queden 45 per amortitzar.

Operacions, totes aquestes, difícils d’explicar i d’entendre que fan que allò que va dir el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, en l’assemblea, prengui força. No tot ha estat culpa de la Covid. I més quan sumem els fitxatges de més de 100 milions d’euros de Griezmann, Coutinho i Dembélé. Futbolistes també amb fitxes més que milionàries que tenen una difícil sortida en aquests moments per molt que el club voldria desfer-se de més d’un. Mateu Alemany i el seu equip hauran de continuar treballant durament aquest estiu. “Esperem que finalment LaLiga cedeixi una mica”, diuen des del Barça, perquè veuen difícil poder complir la reducció salarial necessària.