Pocs minuts abans de les onze del matí, Leo Messi apareixia a l’auditori del Parc dels Prínceps enmig d’una gran expectació. El dia anterior havia estat llarg i difícil per a ell, amb el seu viatge des de Barcelona, la revisió mèdica i el primer contacte amb els que a partir d’ara seran els seus nous seguidors, eufòrics amb la seva arribada a París, una ciutat que ha acollit Messi de la millor de les maneres. Acompanyat de la seva dona i els seus tres fills, vestits amb la samarreta del PSG, es va poder veure un Messi feliç en contrast amb el mal tràngol que va viure en la seva última compareixença davant dels mitjans quan es va acomiadar del Barça. De les llàgrimes als somriures. “La felicitat ara és enorme”, va deixar anar.

Aquest “ara” és important perquè Messi no va amagar que aquests dies havien estat durs per a ell i que havia passat per diversos estats d’ànim. Comprensible perquè va tornar de les vacances pensant que renovaria pel Barça, d’on no volia marxar, i li ha tocat fer les maletes cap a una nova destinació: el PSG. “Tot el que m’ha passat aquesta última setmana ha estat dur per una banda i al mateix temps emocionant. Sense deixar enrere tot el que vaig viure, però il·lusionat per aquesta nova etapa que em toca viure.” No era una roda de premsa per apel·lar al seu passat blaugrana sinó més aviat preparada per il·lusionar amb el seu projecte a París. Però Messi no es va voler oblidar del club de la seva vida ni dels seus seguidors, molts d’ells encara en estat de xoc. “Abans d’anar-me’n sense saber on aniria jo ja vaig dir als aficionats del Barcelona que sempre els estaré agraït per l’afecte. Aquella és casa meva; vaig estar-hi des petitó, allà. Han estat molts anys, moltes coses viscudes, bones i dolentes. Ells sabien que anava a un equip fort, competitiu, a un equip que lluitarà per la Champions. Em coneixen i saben que m’agrada guanyar, que soc un guanyador, i vull continuar complint objectius”, va afirmar.

Precisament una de les coses que més temen els barcelonistes és que els camins de Messi i el Barça es tornin a trobar en un partit de Champions. Seria molt dolorós veure l’argentí al Camp Nou amb una altra samarreta. Però és una possibilitat més que real. “No sé si ens enfrontarem. D’una banda serà bonic, tant de bo sigui amb gent, però d’altra banda serà molt estrany jugar a casa meva amb una altra samarreta. És una cosa que pot passar. Això és futbol.”