Yusuf Demir ha estat una de les grans sensacions de la pretemporada del FC Barcelona. Des de bon principi va sorprendre Ronald Koeman amb la seva qualitat, i aquest, com ja va passar amb Pedri, no ha dubtat a fer-li confiança i convertir-lo en un dels futbolistes que més oportunitats han tingut en els amistosos d’estiu. Amb 18 anys i incorporat, en principi, per jugar en el filial, ara com ara ningú té el més mínim dubte que formarà part de la primera llista de convocats de Koeman per enfrontar-se amb la Real Sociedad diumenge en l’estrena de la lliga al Camp Nou.

El seu fitxatge és un premi a la constància. El Barça li va al darrere des de fa nou mesos. Li feien el seguiment des que va debutar, amb només 16 anys, amb el Rapid de Viena i l’han estat observant moltíssim des que el departament de scouting del club blaugrana va detectar que era un futbolista especial i que seria convenient incorporar-lo. La feina no era fàcil, perquè Demir tenia altres pretendents i perquè la situació econòmica del FC Barcelona no permetria grans alegries.

Però en aquest sentit va resultar absolutament clau haver detectat el seu talent abans que els altres. Això ha permès al Barça avançar-se a clubs com el Dortmund o el Milan, que també el pretenien. Des que van contactar amb ell, la secretaria tècnica del Barça ha anat mantenint reunions periòdiques amb el jugador i el Rapid de Viena per tal de trobar la millor fórmula per portar-lo cap a Barcelona.

A Yusuf Demir li quedava un any per acabar el contracte, i lògicament el club austríac el que volia era un traspàs per obtenir diners. El Barça, tenint en compte la seva situació econòmica actual, no es podia permetre fer cap inversió, mentre que altres equips sí que estaven disposats a pagar. Però gràcies al fet que el club blaugrana havia vist el futbolista tres o quatre mesos abans que la resta, va poder moure’s abans i establir una relació de confiança amb Demir que va resultar decisiva. Representants del club blaugrana van parlar molt amb ell, amb trucades diàries, videoconferències en què li deixaven clar que no patís, que el volien sí o sí, i que trobarien la fórmula perquè pogués jugar en el Barça. En definitiva, van donar-li confiança.

Calia, però, convèncer el Rapid de Viena. I fer-ho ràpid. Perquè el club austríac tenia altres ofertes i volia diners. Però Demir ja tenia entre cella i cella jugar en el Barça. I la solució que es va trobar va ser molt semblant a la que el Barça va trobar en el cas de Rafinha. Després d’acordar una cessió amb opció de compra de 10 milions d’euros, el jugador va renovar el seu contracte amb el Rapid de Viena una temporada més, fins al 2023, donant la possibilitat al club austríac de vendre’l i obtenir un rendiment econòmic per si finalment el Barça decideix no exercir l’opció de compra. O no pot fer-ho.