Necessitat d’alegries després de tot el que ha passat i segueix passant al club –Laporta avui posarà xifres a la magnitud del forat econòmic–, el Barça no podia tenir una millor estrena en la lliga per intentar revifar les il·lusions d’un barcelonisme encara en estat de xoc per l’adeu de Messi i amb el dubte de saber si sense ell aquest equip pot aspirar a les fites més altes. Requerirà més temps i paciència per créixer, però el Barça va ensenyar algunes coses molt positives en el seu debut perquè, si no, és impossible sotmetre la Real Sociedad com ho va fer en el primer temps encara que aquesta acabés aprofitant dues errades en la segona part posant un punt d’emoció en els minuts finals. Poesia pura va ser que el primer golejador de la temporada fos Piqué, que dissabte es rebaixava va el sou per poder inscriure els fitxatges i ahir s’erigia com el nou far d’aquest equip. I també premi a la constància de Braithwaite, entestat a triomfar de blaugrana malgrat aparèixer en totes les llistes de baixes, i que va fer dos gols a títol de reivindicació davant de tothom. I encara més després de fer l’assistència en el gol de la tranquil·litat de Sergi Roberto.

En infinitat d’ocasions Leo Messi havia exercit de paraigua de l’equip, així que un dels grans dubtes en la primera cita sense l’argentí era veure com respondrien uns jugadors que no poques vegades s’havien amagat rere l’escut protector del millor jugador del món. Tothom tenia clar que sense Leo tots els jugadors estaven obligats a fer un pas endavant per intentar minimitzar la seva baixa, per impossible que pugui semblar. Els onze que van sortir d’inici, amb dos dels fitxatges d’aquest estiu, Memphis i Eric Garcia, ho van aconseguir fent una gran feina coral i ensenyant que la reestructuració post-Messi només requereix esforç global i solidaritat, perquè de qualitat, malgrat l’adeu de Messi, encara n’hi ha.

Va ajudar als jugadors el fet de tenir una afició entusiasmada de tornar al Camp Nou i amb ganes de remar al costat de l’equip per passar el tràngol de viure sense Leo. El van recordar en el minut 10 –també amb algun tímid xiulet–, va haver-hi insults cap al PSG i es va recuperar el càntic reclamant la independència en el minut 17. Beneïda normalitat, encara que no sigui completa del tot. Però el públic també tenia ganes de girar full i enaltir nous ídols. I va quedar clar que el nou referent del barcelonisme serà Gerard Piqué i que Memphis Depay se’ls va guanyar en una primera mitja hora en què ho va fer gairebé tot bé.

Perquè, i sense ànim d’exagerar, el primer temps dels de Koeman contra la Real Sociedad va ser un dels millors que ha fet l’equip amb l’holandès a la banqueta. Ben junts, jugant curt i fent una bona pressió alta, van arraconar el conjunt basc, que no podia ni sortir des del darrere ni tractar la pilota com sol fer-ho l’equip d’Imanol. Van saber generar perill els blaugrana, que ja en el primer minut s’haurien pogut avançar després d’una bona connexió entre Memphis i Braithwaite, amb xut final del danès. Griezmann, més alliberat sense Messi i amb ganes d’agradar, en va tenir tres de consecutives, una amb rematada acrobàtica inclosa i amb rematada de cap al travesser.

Però el primer gol estava reservat per a Piqué, que es va anticipar a tothom per clavar-la després de rematar de cap una magnífica falta de rosca servida per Depay. Abans del descans, Braithwaite, també de cap, va fer el segon després de rematar al segon pal una passada de De Jong. Només començar el segon temps li van anul·lar un gol a Griezmann per fora de joc. La Real va despertar amb una ocasió d’Oyarzabal, però Eric Garcia va ser providencial evitant la seva rematada.

Braithwaite semblava sentenciar l’estrena amb el tercer aprofitant el refús de Remiro després d’una gran combinació entre Memphis i Alba.

L’escenari era immillorable i no semblava que s’hagués de complicar, però el debutant Lobete va saber guanyar-li l’esquena a Emerson, que havia entrat per Dest, per retallar distàncies i, a cinc minuts del final, Oyarzabal transformava un gran llançament de falta per posar nervis als 20.384 espectadors que hi havia al Camp Nou. Una falta, per cert, que era inexistent i que van xiular a Nico, que havia entrat per Busquets, i que li va costar la groga.

Podia semblar que l’infortuni es tornaria a acarnissar amb un equip que havia fet les coses molt bé en el seu primer partit sense Leo Messi, però el futbol va voler ser just amb el Barça i li va permetre uns últims minuts de tranquil·litat perquè Sergi Roberto va fer el quart després de rematar a pler una centrada des de la dreta de Braithwaite, molt inspirat. No se sap encara fins on podrà arribar aquest equip, però l’estrena permet somiar.