“Es van gastar el que es va ingressar per Neymar a la velocitat de la llum. Es va fer una política esportiva erràtica.” “És el que es coneix com el mal de la riquesa sobrevinguda. Es va entrar en una espiral descontrolada en la despesa de salaris.” La primera és una frase de Joan Laporta contestant a la carta de Josep Maria Bartomeu, i la segona és de Jaume Giró, que havia de ser el seu vicepresident econòmic, durant la campanya electoral. I tenen raó. Perquè les xifres i la memòria econòmica del FC Barcelona no enganyen. A partir de l’adeu del brasiler la massa salarial no va parar de créixer a un ritme vertiginós, igual que ho feia el cost de les amortitzacions, que en els tres propers anys encara generarà maldecap als responsables econòmics del club.

Sense ni un duro a la caixa, amb molts deutes pendents i impossibilitats d’anar al mercat i ser competitius amb els clubs més rics, al Barça no li queda més remei que tornar a mirar a la base, a la seva Masia, i confiar en ella. L’actual directiva, els responsables esportius i el tècnic, Ronald Koeman, estan disposats a donar l’oportunitat de consolidar-se a un grup de joves cridats a ser la base del primer equip en els propers anys. “Ve una generació de l’hòstia”, va dir Piqué. Repassem-la.

Ter Stegen segueix sent intocable, i de moment Neto continua en la plantilla. Això fa que Iñaki Peña es mantingui com a tercer porter, encara que està plenament capacitat per ser l’escuder de l’alemany per si el brasiler acaba fent les maletes. Àgil i bo també amb els peus, té contracte fins al 2023 i ha tingut ofertes per marxar perquè el filial li queda petit. Qui també alterna els entrenaments del primer equip amb els del filial és Arnau Tenas, un altre porter amb un gran futur al davant. “Serà el nou Víctor Valdés”, pronostica Piqué.

A la defensa, el futur del Barça també està assegurat amb Mingueza, Eric Garcia i Alejandro Balde. El primer, que tampoc era indiscutible en el filial, va saber aprofitar l’oportunitat que li va donar Koeman per suplir les lesions de Piqué i Araujo i es va fer un lloc en el primer equip pel seu bon rendiment i per la seva polivalència, perquè tant va jugar de lateral com de central. Va marcar dos gols, un d’ells en el clàssic contra el Real Madrid.

Eric Garcia ha tornat a cost zero de la seva aventura al Manchester City. Si Víctor Font hagués guanyat les eleccions ja faria mesos que seria jugador del Barça, però aquesta opció mai va perillar perquè tots els candidats tenien clar que el seu retorn al club era una magnífica oportunitat. Central amb classe, intel·ligència i bona sortida de pilota, va debutar en la primera jornada de lliga contra la Real Sociedad fent parella amb Piqué, de qui pot aprendre molt. Està cridat a ser un líder en la defensa.

La impossibilitat de portar un lateral per competir amb Jordi Alba i del traspàs de Junior al Leeds li han obert a Balde les portes del primer equip. No per actuar regularment, perquè Koeman segueix tenint alternatives, però sí per anar-hi posant un peu. Aquest estiu, a diferència d’Ilaix, ha renovat fins al 2024 i té una clàusula de 500 milions, una demostració que es confia plenament en ell. De físic imponent, té capacitat per recórrer tota la banda i arribar amb perill a la línia de fons. Ha de seguir millorant en defensa i col·locació, però per edat encara és juvenil de segon any malgrat que està consagrat en el filial blaugrana.

La Masia, històricament, ha estat una fàbrica de grans migcampistes i la fornada que ve no n’és l’excepció. El que porta més temps en dinàmica del primer equip és Riqui Puig, que es resisteix a marxar malgrat que no seria el favorit de Koeman i tenir moltes propostes d’altres equips. Però ell no vol renunciar al seu somni i manté l’esperança. Migcampista diferent, té molt bona tècnica, visió de joc, atreviment, però no acaba de convèncer els diferents tècnics que l’han entrenat. El club tampoc vol perdre’l, així que li tocarà tornar-li a posar les coses difícils a Koeman. Qui sí que agrada al tècnic holandès, en canvi, és Nico González, el fill de l’històric jugador del Dépor Fran. Està cridat a ser el substitut de Busquets com a mig centre. Diumenge va debutar i va veure una targeta groga per una falta que no ho era. Intel·ligent, es col·loca molt bé, sap ser un suport sempre per als companys i tàcticament és molt bo. Té contracte fins al 2024.

També ha convençut Koeman el jove Gavi, del juvenil, que només té 17 anys. Ha disposat de força minuts durant la pretemporada i fins i tot va entrar en la convocatòria contra la Real Sociedad amb el primer equip malgrat que no va jugar. La seva progressió en el futbol base és espectacular. Té moltíssim talent i ADN blaugrana. Domina la pilota, se sap orientar i associar-se. Serà important en el filial de Sergi Barjuan i segur que en la copa tindrà alguna oportunitat amb el primer equip.

A la davantera hi ha possiblement un dels jugadors en què més esperances té posades el barcelonisme: Ansu Fati. Va debutar amb Valverde per urgències a la davantera però el seu rendiment i els seus gols van fer que es guanyés un lloc en el primer equip. Posseeix el rècord de ser el jugador més jove que ha marcat en la lliga. Només les lesions l’han apartat de la consolidació definitiva. Ja enfilant la recta final de la seva recuperació, Koeman li reserva una plaça en l’onze al costat de Griezmann i Depay. Al setembre ja hauria de poder jugar si no hi ha cap contratemps. A la banda o al centre, excel·leix per la seva rapidesa, atreviment i definició.

L’últim jove del planter seria Àlex Collado. Havia de marxar al Bruges però al final l’operació no es va poder tancar. De moment, ha decidit quedar-se per veure si pot convèncer Koeman, que ara mateix prefereix Yusuf Demir, com va reconèixer l’altre dia després del debut en la lliga al Camp Nou.