El rival sempre marca
El Barça no ha estat capaç, en cap dels tres partits disputats en la lliga fins ara, de mantenir la porteria a zero
Dels deu primers classificats, és l’únic equip que no ha aconseguit un ‘clean sheet’
No és l’inici més prometedor del món el que està protagonitzant el segon Barça de Ronald Koeman. Per resultats, l’equip blaugrana està complint, ja que amb 7 punts en suma tants com el primer classificat –hi ha sis conjunts que acumulen els mateixos punts al capdavant de la taula–, però pel que fa al joc, a la versió que està oferint, està deixant molts dubtes. Recuperat el 4-3-3, després d’acabar la campanya passada amb un 3-5-2, la posada en escena contra la Real Sociedad (4-2) en la primera jornada va ser més que interessant, tant amb la pilota com sense, en un partit que es va espatllar amb uns mals minuts finals que van semblar un petit sotrac. Però no. El sotrac es va anar fent gran des del principi en els dos duels posteriors, en què es va reproduir aquella mala imatge durant pràcticament els 90 minuts. I és que contra l’Athletic (1-1) i el Getafe (2-1), el grup culer no es va acostar a aquell que havia impactat contra la Real i, tot i no perdre cap dels dos partits, va mostrar carències en totes les fases del joc; en atac va ser incapaç de dominar i de sotmetre el rival, mentre que en defensa va mostrar-se desorganitzat en la pressió, llarg per moments i, fins i tot, tou en els duels i li van clavar gol en cada un dels matxs esmentats.
I és que si la falta d’inspiració a dalt és un maldecap, encara és més gros que a darrere l’aixeta no estigui tancada. De fet, és oberta des del primer dia, ja que el Barça no ha estat capaç en cap dels tres matxs disputats de mantenir la porteria a zero, i el pitjor de tot és que no ha fet mèrits per no encaixar, ja que en aquests dos darrers enfrontaments el rival ha xutat més que els blaugrana. És urgent, doncs, que Koeman arregli l’avaria perquè amb aquesta fragilitat defensiva és impossible competir. En la lliga és l’únic dels deu primers classificats que no ha aconseguit un clean sheet en alguna de les tres jornades que s’han disputat i és un del grup que formen el Cadis (12è), el Llevant (13è), el Betis (14è), el Getafe (19è) i el Deportivo Alavés (20è), contra els quals el rival sempre ha marcat. La campanya passada, l’equip va tenir un problema similar en el primer tram de temporada, que Koeman va intentar resoldre amb la defensa de tres centrals i amb dos carrilers, un canvi que va tenir un efecte efervescent. Al principi, amb el nou sistema, l’equip va funcionar molt bé, assentat al darrere amb més gent i més armat, i va remuntar en la lliga i va guanyar la copa, però finalment va acabar desfent-se amb un final de campionat calamitós. Ben segur, però, que l’entrenador ha pensat a tornar al dibuix amb què va tancar la campanya.
Les diferents defenses
Sempre amb quatre a la rereguarda, Koeman ha alineat dues línies defensives diferents en els tres primers duels. En els dos primers van jugar Dest, Eric Garcia, Piqué i Jordi Alba, i en el tercer va apostar per Emerson, Araujo, Lenglet i Alba, l’únic defensa que ha jugat tots els partits. Caldrà veure per què aposta el tècnic culer dimarts al Camp Nou en el següent compromís, que és de màxima exigència contra el Bayern, un dels equips més potents d’Europa, tant pels noms com per l’esquema, sense Emerson (al Tottenham) i amb Piqué ja recuperat.
El contrast amb el rècord de Claudio Bravo (2014/15)
En la faceta defensiva, l’inici d’aquest Barça contrasta amb el de la campanya 2014/15, orientat per Luis Enrique, que va protagonitzar el millor començament de la història del club en aquest sentit. I és que aleshores el conjunt blaugrana va engegar el campionat encadenant vuit jornades sense encaixar. Això va permetre al porter Claudio Bravo establir un rècord que encara manté; va acumular 755 minuts sense rebre cap diana i es va convertir en el porter amb més minuts imbatut en la història del club, després de superar Víctor Valdés (686). Va ser, doncs, en la novena jornada quan, després de vuit enfrontaments –victòries contra l’Elx (3-0), el Vila-real (0-1), l’Athletic (2-0), el Llevant (0-5), el Granada (6-0), el Rayo (0-2) i l’Eibar (3-0), amb un empat (0-0) contra el Màlaga pel mig–, el sentinella xilè va rebre el primer gol en la lliga. I va ser al Santiago Bernabéu, en un clàssic contra el Real Madrid. Aquell dia, en què els blaugrana van recollir la primera derrota (3-1) en el campionat, Cristiano Ronaldo, en el minut 35 des del punt de penal, va posar aturador al registre de Bravo, que disputava en aquell moment la primera de les dues temporades que va jugar al Barça. El sentinella, ara de 38 anys, milita al Betis, després de quatre campanyes al Manchester City.
Publicat a
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024