No és l’inici més prometedor del món el que està protagonitzant el segon Barça de Ronald Koeman. Per resultats, l’equip blaugrana està complint, ja que amb 7 punts en suma tants com el primer classificat –hi ha sis conjunts que acumulen els mateixos punts al capdavant de la taula–, però pel que fa al joc, a la versió que està oferint, està deixant molts dubtes. Recuperat el 4-3-3, després d’acabar la campanya passada amb un 3-5-2, la posada en escena contra la Real Sociedad (4-2) en la primera jornada va ser més que interessant, tant amb la pilota com sense, en un partit que es va espatllar amb uns mals minuts finals que van semblar un petit sotrac. Però no. El sotrac es va anar fent gran des del principi en els dos duels posteriors, en què es va reproduir aquella mala imatge durant pràcticament els 90 minuts. I és que contra l’Athletic (1-1) i el Getafe (2-1), el grup culer no es va acostar a aquell que havia impactat contra la Real i, tot i no perdre cap dels dos partits, va mostrar carències en totes les fases del joc; en atac va ser incapaç de dominar i de sotmetre el rival, mentre que en defensa va mostrar-se desorganitzat en la pressió, llarg per moments i, fins i tot, tou en els duels i li van clavar gol en cada un dels matxs esmentats.

I és que si la falta d’inspiració a dalt és un maldecap, encara és més gros que a darrere l’aixeta no estigui tancada. De fet, és oberta des del primer dia, ja que el Barça no ha estat capaç en cap dels tres matxs disputats de mantenir la porteria a zero, i el pitjor de tot és que no ha fet mèrits per no encaixar, ja que en aquests dos darrers enfrontaments el rival ha xutat més que els blaugrana. És urgent, doncs, que Koeman arregli l’avaria perquè amb aquesta fragilitat defensiva és impossible competir. En la lliga és l’únic dels deu primers classificats que no ha aconseguit un clean sheet en alguna de les tres jornades que s’han disputat i és un del grup que formen el Cadis (12è), el Llevant (13è), el Betis (14è), el Getafe (19è) i el Deportivo Alavés (20è), contra els quals el rival sempre ha marcat. La campanya passada, l’equip va tenir un problema similar en el primer tram de temporada, que Koeman va intentar resoldre amb la defensa de tres centrals i amb dos carrilers, un canvi que va tenir un efecte efervescent. Al principi, amb el nou sistema, l’equip va funcionar molt bé, assentat al darrere amb més gent i més armat, i va remuntar en la lliga i va guanyar la copa, però finalment va acabar desfent-se amb un final de campionat calamitós. Ben segur, però, que l’entrenador ha pensat a tornar al dibuix amb què va tancar la campanya.