La samarreta amb el dorsal 10 torna a aixecar passions al Camp Nou. Anssumane Fati. Ell. Així: amb totes les lletres. Un futbolista amb àngel, tocat per una vareta màgica. Un escollit. L’hereu. L’ombra de Messi ja no és tan allargada. El nen prodigi ha tornat.

L’última vegada que el Llevant havia trepitjat el Camp Nou, el 13 de desembre del 2020, el Barça havia guanyat per 1-0, amb un gol de Leo Messi. En la comparació constant amb partits de temporades anteriors, en efecte, resultarà difícil trobar a l’hemeroteca un sol dia en què l’argentí no fos decisiu amb els seus gols. Aquest és el seu llegat i aquest és el peatge nostàlgic que caldrà assumir. Però el dolç retorn d’Ansu Fati fa que aquesta enyorança ocupi des d’ahir un lloc més petit en el cor dels culers perquè la il·lusió i l’alegria demanen ara el seu espai. Un esperit lliure torna a volar pel Camp Nou. Després d’onze mesos de llarga espera, la irrupció d’Ansu va ser tan bestial que en va tenir prou amb només deu minuts per fer canviar tot l’imaginari emocional dels culers. I això és el que defineix la dimensió d’aquest futbolista. Tot el derrotisme i la depressió que s’havien instal·lat en l’entorn en les últimes setmanes van quedar dilapidats per l’huracà Ansu. Ansumania. El Camp Nou torna a somriure.

Ronald Koeman havia advertit en la prèvia que el nano disposaria com a màxim de quinze minutets contra el Llevant. L’escaleta era clara i pactada. Però el guió estava per escriure i Ansu es va encarregar de fer-ho. De cine. Quan va saltar a la gespa a fer els exercicis d’escalfament tot el camp va ser un clam. L’escena va coincidir amb la substitució de Riqui Puig per Coutinho i la cridòria va fer confondre l’un i l’altre. Els aplaudiments no eren per a ells. Totes les mirades estaven posades a la banda, a prop del córner. El públic va començar a cridar el seu nom, però el moment Ansu encara havia d’arribar, dividit en dos episodis. El primer gran moment va ser la seva entrada al camp. Abans d’entrar es va abraçar amb l’equip mèdic i els fisioterapeutes que l’han acompanyat en aquest llarg i difícil camí. Araujo va fer de director d’orquestra, demanant més aplaudiments, i molts aficionats van voler immortalitzar el moment amb els telèfons mòbils. Amb l’entrada d’Ansu el Barça va recuperar el 4-3-3 més clàssic i en la primera pilota que va tocar es va encarar amb el seu defensor, va connectar un xut a porteria i va provocar un córner. Personalitat. En la segona pilota que va tocar va provocar un penal bastant clar, però ni Díaz de Mera ni el VAR estaven en disposició d’afegir-se a la festa i van obviar l’acció interpretant erròniament que Ansu hi havia posat més pa que formatge. Tant és. El millor encara havia d’arribar. En la tercera pilota que va tocar va fer barraca. Golàs en el minut 90 de partit per fer embogir les 35.334 persones que hi havia a l’estadi. Segona millor entrada de la temporada.

Ansu va rebre una passada de Memphis a prop del cercle central, ja a camp rival. Va treballar-se l’acció i va acabar emportant-se la pilota per orgull, la va conduir, va aixecar el cap i va veure com Riqui Puig li oferia una clara línia de passada a l’esquerra, però tenia la porteria al cap i va connectar un xut ras i sec amb la cama dreta que va agafar desprevingut Aitor Fernández. Golàs. El retorn somiat. Alegria al rostre d’Ansu i llàgrimes als ulls del seu pare. Si algú creia que heretar el dorsal 10 podria ser una motxilla massa pesant, aquí té la resposta. A Ansu li rellisca el simbolisme i tota la càrrega emocional que pugui portar aquest número. Per què? Fàcil. És un futbolista assenyalat. Cal cuidar-lo. El Barça té un tresor.

La brutal tornada d’Ansu Fati va coincidir amb el millor partit del Barça aquesta temporada. Les circumstàncies van acompanyar a dibuixar una tarda rodona. Memphis i Luuk de Jong havien fet els honors ja abans del primer quart d’hora de partit. Memphis es va retrobar amb el gol des del punt de penal, després de transformar una pena màxima que ell mateix havia provocat davant Radoja. El gol en el minut 6 de partit era el millor inici possible després d’una derrota i dos empats consecutius. També va ser dolça la tarda per a Luuk de Jong, que per fi va poder celebrar el seu primer gol amb el Barça. I atenció: no va ser de cap. Dest li va regalar una pilota a l’espai i l’exjugador del Sevilla va definir de primeres amb gran precisió per fer pujar el segon gol al marcador.

Piqué va perdonar el tercer a porteria buida i Memphis va fer treballar Aitor de valent en nombroses ocasions. La més clara, una rematada de cap que va trobar la bona resposta del porter del Llevant, que hi va posar una bona mà per enviar la pilota a córner. Fins i tot Gavi hauria pogut fer el seu gol, però el seu intent de vaselina es va quedar en això, en un intent. Aitor li va endevinar les intencions. El gol hauria estat també un gran premi per a ell perquè Gavi i Nico van ser dos dels millors futbolistes del Barça en el partit d’ahir. Cada minut a primera divisió els fa més bons. Partidàs també de Mingueza a la banda dreta.

El Barça va acabar amb set futbolistes del planter damunt la gespa. Gran notícia. Bon partit. I Ronald Koeman, que complia el primer partit de suspensió, mirant-s’ho des de la distància per culpa de Carlos del Cerro Grande. Ni en això té sort...