Un jugador de 18 anys ha de ser el motor d’un canvi radical, pot ser un punt d’inflexió, pot convertir-se en el catalitzador d’un equip de màxim nivell com el Barça? Ho pot fer quan s’ha estat gairebé un any lesionat i ha patit quatre operacions?

La resposta racional i raonable a aquestes preguntes és que no. Però si canviem “ha de ser” per “pot ser” i hi afegim el nom d’Ansu Fati, l’equació ja no és irresoluble.

No seria raonable esperar que Ansu sacsegi el Barça fins al punt que un equip amb problemes seriosos es converteixi en un seriós problema per als rivals. Però tampoc era d’esperar que Ansu tornés a la gespa i en la primera acció deixés asseguda mitja defensa del Llevant, que en la segona forcés un penal encara més clar que el que van concedir a Memphis i en la tercera marqués un gol dels que mereixen un lloc en els highlights de la jornada. Un jugador de categoria terrenal hauria reaparegut amb la missió de recuperar el tacte amb la pilota, amb la gespa, amb la competició, en un partit que estava més que encarrilat.

Als 18 anys, les espatlles encara no solen estar preparades per carregar les més altes responsabilitats. Però Ansu està entestat a demostrar el contrari. No se sap si sobta més el que va fer en 14 minuts a la gespa, si la generositat en el reconeixement a tots –un per un– els que han intervingut en una llarguíssima recuperació o la sensació de modèstia natural i sincera, de compromís ambiciós, que va manifestar davant els micròfons al final de partit, quan el més fàcil era deixar-se portar per unes pulsacions a dalt de tot, la descàrrega d’adrenalina i l’emoció pel retorn a la pell.

És Ansu Fati, i és diferent. Per això no hi ha cap discussió respecte a qui mereix el dorsal que ha heretat. De moment ha aconseguit una fita inimaginable: Koeman ha quedat en segon terme. El barcelonisme, des de Laporta a l’últim dels incrèduls, l’ha de cuidar, respectar i valorar a parts iguals. I l’ha de disculpar quan s’equivoqui. Ronaldinho va recuperar el somriure del barcelonisme. Messi va canviar la història. I Ansu Fati apunta que té una idea.