El Barça es troba en la situació econòmica més delicada de la seva història, però fent les coses ben fetes, pas a pas i apostant clarament pel model de la Masia, mantenir el model de propietat del club que tots volem i competir contra els millors equips d’Europa és possible.

la gestió anterior. El model de gestió econòmica de l’anterior junta era insostenible. Ens estàvem endeutant a molt curt termini per actius que tenien una vida a llarg termini. El fet d’endeutar-se no ha de ser dolent. A vegades la gent ho veu com un monstre però pot ser una palanca per inversió, per internacionalització, per aconseguir més ingressos, etc. El que ha passat amb aquest endeutament és que ha estat molt car i molt ràpid. Si hagués de dir tres característiques de la gestió que hi havia, serien la negligència, la imprudència i la manca de transparència. Negligència perquè s’administrava el club adquirint actius sense saber com els pagaries. Imprudència perquè no s’havia tingut en compte cap contingència, i en una administració és llei tenir previst què passa si baixen els ingressos. I manca de transparència perquè els estatuts i els òrgans de control no han servit, i això vol dir que hi ha hagut una mala praxi. El 2010 es va incorporar als estatuts una sèrie de limitacions per endeutar el club, però s’han pogut superar, i això ens explica quina era la manera de fer les coses amb maquillatge comptable. Si no s’haguessin fet intercanvis de jugadors, des del 2018 els exercicis haurien acabat amb pèrdues.

El ‘FORENSIC’. Hem de diferenciar el que és una administració negligent del que és una administració deslleial, que és el que comporta un tipus delictiu. Per provar que ha estat així no és suficient tenir la certesa que s’han comprat jugadors més cars del preu de mercat, que s’han signat ampliacions de contracte més cares o que part del crèdit que havia d’anar a la ciutat esportiva l’has utilitzat per a altres urgències, etc. Això demostra una administració temerària i negligent, però el forensic ha de trobar la traçabilitat entre l’administració del club i aquestes operacions. Crec que el forensic no ho trobarà i ens quedarem amb el judici actual del Barçagate i el que acaba dient el jutge. Si s’han fet aquestes operacions, que no dic que no, s’han fet evitant qualsevol rastreig. És molt difícil que es trobi, i així no veig que hi hagi forat per demostrar una administració deslleial.

EL pla de viabilitat. Estic molt d’acord en el refinançament perquè les condicions aconseguides en una situació de fallida tècnica i amb un patrimoni net negatiu, treure aquest finançament és de molt bona gestió financera. Aquesta part per passar a pagar del curt termini al llarg termini dona aire. És un pla que té un sentit, que és seguir rebaixant massa salarial, recuperar els ingressos ordinaris i optimitzar-los i rebaixar el cost estructural de club. L’objectiu amb això és arribar a acabar l’any amb els famosos 5 milions de benefici i anar aconseguint que el club sigui sostenible. Aquest és el gran repte. Però dins d’aquest pla hi ha coses en les quals crec que no estem posant tot el que hi podríem posar, i hi ha aspectes preocupants en els ingressos.

Els ingressos. Em preocupa el tema del ticketing. Hi ha un percentatge elevat de socis abonats que han renunciat a l’abonament. El tema de la Covid-19 ens ha de permetre poder arribar al 100% de l’aforament al Camp Nou i ocupar-lo, perquè si després només hi va un 50% no servirà de res. El més preocupant, però, és el tema dels grans patrocinadors. Rakuten i Beko han caigut i ja no renoven. Amb Nike hi ha el problema legal de les denúncies interposades i s’ha de veure si renoven. Això són 150 o 200 milions d’euros. S’han d’aconseguir patrocinadors a l’altura, que compleixin amb els valors del club i que vulguin treballar amb un projecte a llarg termini. Ara ja no pots oferir l’escut de Messi. Abans era una marca tan global que et podia servir per perdre 2-8 contra el Bayern i seguir generant ingressos. Ara tens un projecte a mitjà i llarg termini, i això té menys atractiu per a un patrocinador. També s’han de generar nous ingressos. Estic molt a favor de noves vies d’ingressos com els Fans Tokens NFT i els Hubs, però, tenim el talent suficient dins del club per implementar una estratègia i que a curt termini aporti ingressos? I per acabar, hi ha el tema de Barça Studios. És una societat que penjarà del club i es vol vendre una participació minoritària fins arribar al 49% com a màxim. Això representaria una entrada de 50 milions d’euros per al club i 50 milions per al projecte. La primera reflexió és que això és vendre patrimoni. I una segona és que en moments de crisi els teus actius valen molt menys. Ho volem vendre molt per sota del preu que pot arribar a tenir per un tema de necessitat de liquiditat a curt termini. A CVC li cedies el 10% dels drets televisius durant els pròxims 50 anys, que acabarien sent uns 800 milions d’euros, a canvi de 270 milions d’euros ara. Entenent i estant d’acord que es digués que no a CVC, hi ha altres fórmules per trobar un soci estratègic amb Barça Studios, per exemple una join venture per crear una nova empresa per explotar l’actiu.

El RiSC. Hi ha un deute bancari al màxim amb els bancs tradicionals, per això s’ha anat a buscar un banc d’inversió com Goldman Sachs per fer d’intermediari amb un refinançament. Si demà no pagues a un banc tradicional, no t’instarà a anar a un concurs de creditors i el que farà és refinançar-te el crèdit, com ja ha passat altres vegades. En canvi, a un banc inversor com Goldman Sachs no li importa tenir la propietat de l’actiu o ser intermediari en la possible venda. Estem afrontant un match ball, perquè si el pla de viabilitat no funciona no ens refinançaran més i estarem davant del perill i el risc real d’haver de privatitzar el club.

L’ESPAI BARÇA. És un balanç diferent. El crèdit que tens ara és per l’activitat ordinària del club. En canvi, el crèdit de 1.500 milions d’euros per l’Espai Barça és per la necessitat d’adaptar el club als ingressos que necessita en present i futur. Per això s’han de renovar les instal·lacions i l’accés al consum per part dels aficionats, de manera que és gairebé obligatori fer-ho. El crèdit està constituït perquè es comenci a pagar quan comenci l’explotació, per tant es pagarà amb els propis diners d’explotació, i això és positiu. Ara bé, amb un criteri de prudència financera m’espanta que es tiri endavant estant en un període de refinançament. Crec que no ens ve d’esperar dos anys per ordenar primer la part ordinària, ser viables i sostenibles com a club, i després signar aquest finançament.

com actuar. A l’assemblea es vol presentar la suspensió de l’article 67 dels estatuts, que marca els requisits de màxim endeutament i que si una directiva durant dos anys presenta pèrdues ha de convocar eleccions. Hi estic d’acord, perquè qui no vegi que es necessiten més de dos anys és que té mala fe. Es necessiten més de dos exercicis per aixecar el club, però el soci mereix un calendari d’aquest pla de viabilitat i una informació constant, trimestral per exemple, de com s’està aplicant aquest pla i si s’està complint o no. Així, si es veu una desviació es pot corregir, però si no es donen explicacions, sense l’article 67 ens podem trobar que no s’ha complert el pla de viabilitat, que no hi ha capacitat de reacció i que no es pugui fer front als venciments de finançament o deute. L’exercici de transparència en el pla de viabilitat és essencial perquè el Barça pugui no canviar el model de propietat, que és el que es vol.

les comissions. Es van crear perquè hi hagués un ens independent que tingués una visió objectiva de les diferents àrees, però s’han convertit històricament en llocs de confiança de la junta directiva. No pot ser que el vicepresident econòmic del Barça sigui el president de la comissió econòmica, perquè perds del tot el criteri d’objectivitat. Només té sentit si és independent de veritat, si les persones que hi ha tenen la formació suficient i estan escollides per sufragi. Han de poder emetre un informe no vinculant que digui què s’està fent bé o malament. Ara aquesta junta té la capacitat de poder-ho fer i començar de nou perquè facin servei de debò.