No ho sé exactament, però si fa o no fa a la mateixa temperatura que tenia a Mòdena, on vivia quan jugava al Sassuolo. No s’està fent dura l’adaptació a Ucraïna. A més, el fet de ser tants brasilers a l’equip ho facilita tot molt. És cert que la gent aquí és un pèl diferent, menys càlida que al meu país o que a Espanya i Itàlia, però són amables igualment i m’han rebut molt bé.

El contrast és gran, sí. Per exemple, jo fins als 22 anys no havia vist mai neu, ja que al Brasil és complicat, i més vivint a Rio. Quan jugava al Niça va ser la primera vegada. Em va agafar crescut, però va ser divertit.

La d’un nen lluitador, un nen que va lluitar pels seus somnis. Em considero una persona que mai va acceptar les dificultats de la vida, que sempre va intentar passar-hi per sobre, respectant les persones. Vaig néixer a Duque de Caxias, a la zona nord de Rio de Janeiro, però des que tenia un any em vaig criar a Bangu, que és una zona més pobra.

La gent té al cap Copacabana o Barra da Tijuca, però en aquests llocs és on la gent coneix l’altra cara de Rio de Janeiro, també molt real, on la gent pateix i lluita amb totes les seves forces per canviar de vida. Hi ha persones que arrisquen moltes coses per tenir la possibilitat de millorar. Vinc d’una família en què els meus pares van tenir dificultats, però van lluitar i van aconseguir educar els seus fills. El meu pare va treballar molt fins als 45 anys. Diria que fins i tot massa.

De tot. Primer, en una botiga de roba que va acabar tancant per problemes econòmics; després, es va dedicar a vendre xurrasco; va fer de cambrer en diversos llocs, i va tenir també un bar juntament amb la meva mare dins la favela, que és on ens vam criar tant els meus germans com jo.

Per a mi, val més que qualsevol títol. Veure el teu pare somriure perquè no té la preocupació diària de saber si podrà alimentar els seus fills o de si tindrà més o menys feina és el que veritablement em fa sentir com un campió.

A mi, sobretot el Fluminense em va donar moltíssim, em va ensenyar a ser millor jugador, però sobretot em va ajudar com a persona. Quan un és jove, vol descobrir moltes coses i a vegades això fa que ens perdem pel camí. Jo he perdut molts amics. Per sort, estar al Fluminense em va ajudar a estar sempre centrat i estic molt agraït a tots els seus professionals. També als del Barça.

Que van anar per camins complicats, com el crim o altres coses. A vegades, a la vida, uns van cap al nord; d’altres, cap al sud... Els camins se separen, però sí que mantinc un cercle d’amistats de la favela amb qui parlo sovint.

No. És una sensació especial, això sí. Un sent que en aquell estadi han jugat grandíssims futbolistes, els millors, i sí que és complicat, però el fet d’haver crescut en una zona de perill crec que t’ajuda a conviure amb aquesta pressió. Estrenar-me, a més, contra un històric com el São Paulo i poder guanyar el partit va ser una sensació esplèndida.

En guardo records boníssims, bons de veritat. A Barcelona és on realment vaig començar a entendre el joc i a adquirir la mentalitat justa i necessària per al professionalisme. Jugar al costat de jugadors com Piqué, Mascherano, Iniesta, Messi i Suárez és una experiència per a tota la vida.

[Esbufega] Allò sí que impressiona i no pas jugar al Maracanã... Obrir la porta i veure, en un costat, Piqué; al fons, Neymar i Messi... Jugadors històrics, llegendes! També és cert que quan convius una estona amb ells t’adones que són persones i que transmeten una gran humilitat.

Difícil. Molt! És versàtil, mai saps què et pot fer, per on sortirà... És directament imprevisible. És Messi!

No ho sé, a vegades aquestes coses passen i els partits no es desenvolupen com vols. Però això no necessàriament vol dir que ha fallat alguna cosa. El Real Madrid és un equip amb un gran potencial i els van sortir molt bé les coses.

És imponent, sí, un jugador dominant en l’un contra un i que, sobretot, fa la sensació que està trobant la maduresa. Encara és molt jove, però en aquest moment de la seva carrera demostra que té tranquil·litat i convicció en tot el que fa.

Que necessita temps i paciència per reconstruir-se i la gent sempre vol veure l’equip guanyant coses al més aviat possible. Però estem davant d’un procés de reformulació que no és fàcil. Quan tu fas obres a casa teva, requereix temps. El Barça està en obres.

He vist el vídeo en què surt parlant de tàctica i la veritat és que fa venir ganes de veure com pot fer les coses. És una persona que jugava com ningú, amb una comprensió molt gran del joc i que a sobre ha treballat amb Guardiola.

Serà un partit difícil, segur, perquè el Dinamo és un bon equip. Suposo que s’esperaran al darrere i intentaran sortir amb espais per penalitzar el Barça en les ocasions en què puguin fer-ho.