Iago Aspas és aquell gra que t’apareix al mig de la cara just el dia de la teva boda. Inoportú. Odiat. Un gra amb vida pròpia. Present en cada foto. Creix amb cada clic de la càmera. Li agrada ser allà. Sap que t’incomoda la seva presència i això l’excita encara més. I aquest és un Barça tendre i immadur, incapaç de tancar un partit tot i tenir un 0-3 a favor al descans. No hi ha manera de viure una tarda tranquil·la amb aquest Barça...

Aspas havia marcat només tres gols aquesta temporada. Ahir en va fer dos. En la prèvia, el Chacho Coudet havia convidat l’afició del Celta a encoratjar el seu millor jugador amb un aplaudiment personalitzat al minut 10 del partit. Coudet va pensar que aquesta era una bona fórmula per motivar-lo. Premi. Va ser així. Abans d’aquest moment, l’altre 10, el del Barça, ja havia fet de les seves. Ansu Fati va rebre una pilota de Jordi Alba a la banda esquerra i va fabricar-se el gol. Va encarar Hugo Mallo, va anul·lar-lo de l’acció amb un canvi de ritme i va connectar ràpid un xut al pal llarg que va agafar Dituro clavat a terra. El Barça va castigar en la primera arribada a l’àrea rival i ho va tornar a fer en el minut 18 amb un gol de Sergio Busquets. Gran jugada de Nico en l’origen de l’acció i bon xut col·locat del capità ajustat al pal. Memphis va marcar el tercer superada la mitja hora de joc amb una precisa rematada de cap entrant al primer pal, després d’una centrada de Jordi Alba. El Barça havia fet en poc més de trenta minuts allò que no havia fet fins ara en tota la temporada: tenir efectivitat. La punteria que tant i tant havia reclamat Koeman.

El partit estava resolt, però amb aquest Barça mai pots donar res per fet. I menys a Balaídos. Vigo és terra de meigas i el conjur màgic de Coudet va tenir els seus efectes. Aspas va despertar del seu son profund. Seu va ser el gol que va fer entrar el Celta de nou en el partit i seu va ser el gol del definitiu empat a tres en el minut 96 de partit, un per sobre dels cinc minuts extra que havia concedit el canari Hernández Hernández.

El 27 de juny del 2020, en aquest mateix estadi, Aspas va marcar en el minut 88 de partit contra el Barça de Setién. Aquell 2-2 va condemnar el Barça. Aquell dia va tirar mitja lliga a Balaídos. Ahir es va repetir el desenllaç. Aspas va tornar a aparèixer al final per empatar a tres un partit que el Barça no hauria d’haver perdut mai. Els blaugrana tiren dos punts més a les escombraries.

La primera part del Barça va ser fantàstica. Bon futbol associatiu, alegria i punteria. Un Barça desconegut. Ni tan sols Xavi hauria imaginat una benvinguda tan positiva. Ansu, Busquets i Memphis van sortir a la foto dels gols, però tot l’equip va estar a un alt nivell en els primers quaranta-cinc minuts. L’acció col·lectiva del tercer gol va ser magnífica, amb Frenkie de Jong connectant amb Nico i aquest trencant línies abans de la centrada d’Alba per al gol de Memphis. Però aquest és un Barça fràgil i en la segona part es va trencar tot.

Les lesions d’Ansu Fati i Eric abans del descans van col·lapsar l’equip. Van entrar Araujo i Balde. Res. La imatge de l’equip en la segona part és per agafar l’avió de tornada cap a Doha. Xavi Hernández té molta feina per fer. En l’aspecte tàctic i sobretot en l’espiritual, perquè l’alegria que va prometre Sergi Barjuan només va veure’s a la cara d’Aspas. La imatge dels jugadors del Barça estesos a terra després del tercer gol ho diu tot. Desolació. Un equip anímicament enfonsat. Trencat emocionalment i ferit físicament. Preocupant la dada: onze lesionats ara per ara. Contra el Celta, tres més: Ansu té una lesió en el bíceps femoral de la cuixa esquerra, Eric té molèsties al soli de la cama dreta i Nico té molèsties als abductors.

La segona part del Barça va ser absolutament caòtica. El Celta va marcar cinc gols entre els minuts 50 i 96, i dos d’ells els va anul·lar amb bon criteri l’àrbitre. El primer per fora de joc de Galhardo i l’altre per mans de Nolito en el control previ a la rematada. Barjuan va ser incapaç de frenar l’hemorràgia. Van entrar Riqui Puig i Abde, però el desordre era absolut. El Celta en va tenir prou creient-hi i posant-hi intensitat i fe. Resulta difícil comprendre la desconnexió del Barça. Sembla que tot giri al voltant d’Ansu. Juga el nen i tot és alegria. Desapareix el nen i l’equip s’apaga. Ansu Fati és l’interruptor d’aquest Barça. Juga a Kíev i el Barça guanya. No juga contra l’Alavés ni a Vallecas, i el Barça no xuta. La seva lesió en el minut 44 va apagar l’equip.

De Jong hauria pogut marcar en el minut 85, però el seu xut es va estavellar al travesser. Res. Xavi no va poder ser present a Balaídos, però sí que va anar a l’estadi Johan Cruyff a veure en directe el Barça B contra el Sevilla Atlètic. El 4-0 del filial el reconcilia amb el futbol. El 3-3 de Balaídos li genera angoixa. A partir de demà comandarà un Barça trist i amb la infermeria plena. Sergi Barjuan acaba aquí el seu trajecte: dos punts de sis en la lliga.