L’hora de prendre decisions valentes ha arribat a can Barça. Ha d’haver-hi un abans i un després de la davallada a Munic si fem cas de les paraules que va dir Xavi després del partit i les que va pronunciar Joan Laporta els primers dies del seu mandat. “No pot passar el que ha passat els últims anys. Que es perdi i no passi res. Perdre tindrà conseqüències”, va dir, solemnement, el president. L’optimisme del tècnic en la seva arribada s’ha esvaït a mesura que ha pogut comprovar per ell mateix que la decadència de l’equip sembla que no té aturador i que les mancances són moltes més de les que s’hauria imaginat en un primer moment.

I per això, per primer cop, el seu discurs després de perdre contra el Bayern ja va ser diferent. Va parlar de punt d’inflexió, de nova etapa, de canviar moltes coses i que tocava afrontar la nova realitat, que és molt dura. Pel to de veu se’l notava molt decebut, resignat, i amb un punt d’enuig que es va fer ben visible. La superioritat tan clara dels bavaresos no se l’esperava. Xavi és conscient que li toca treballar molt fort per revertir aquesta situació, i a la zona noble també tenen clar que l’hauran d’ajudar en tot el que calgui. I això implica portar-li reforços i afrontar, d’una vegada per totes, la remodelació profunda que cal fer a la plantilla. “La neteja s’ha de fer al vestidor. No hi ha miracles. Si no, seguiran devorant entrenadors”, diuen algunes veus en el club.

Els assenyalats són de sobres coneguts. Ter Stegen, Piqué, Alba i Busquets apareixen en totes les grans ensopegades europees des que van tocar el cel a Berlín, però també cal preguntar-se per què continuen jugant amb tots els entrenadors que han anat passant des d’aleshores. Tant Luis Enrique com Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i ara Xavi Hernández han acabat recorrent a ells perquè a la plantilla no tenen ningú amb prou qualitat per reemplaçar-los. I aquest és un dels principals mals de l’equip en aquestes últimes temporades.

El Barça té molt clar que quan s’obri el mercat de fitxatges s’haurà de reforçar. De cap de les maneres es pot posar en risc la classificació per a la pròxima edició de la Champions i això comporta guanyar l’Europa League, difícil, o quedar entre els quatre primers de la lliga, més accessible sempre que l’equip millori. Ara bé, són conscients de les dificultats perquè tenen el problema del fair play de LaLiga. Volen fer diverses vendes per aconseguir més marge per donar entrada a nous jugadors, però des de la direcció esportiva veuen molt complicat poder desprendre’s de jugadors com Umtiti o Coutinho, dos dels que tenen les fitxes més elevades.

El defensa francès, malgrat que va ser considerat per Laporta un futbolista “estratègic”, no ha jugat tampoc amb Xavi, mentre que el brasiler sí que està tenint més minuts però només per certificar que ja és irrecuperable. Coutinho no és partidari de marxar ara, així que caldrà prendre decisions rellevants. Una possible solució seria fer com en el cas de Matheus i rescindir-los unilateralment el contracte. Una mesura molt dràstica i complicada amb jugadors amb contractes tan elevats però que potser caldrà afrontar si es volen fer fitxatges, com el de Ferran Torres, del Manchester City, amb qui continuen negociant per intentar que l’operació arribi a bon port. De moment, el Barça ha tancat la cessió de Collado al Granada fins a final de temporada.