Era difícil trobar algú més il·lusionat que Xavi quan li van posar la direcció del primer equip del Barça a les mans. El seu optimisme era contagiós i durant uns dies va semblar que el club blaugrana havia oblidat les seves penes. Un inici esperançador i petits símptomes de millora van ser suficients perquè el barcelonisme s’oblidés de la seva trista realitat. Al tècnic també li va costar despertar del somni on semblava viure, però la clatellada de Munic contra el Bayern i l’empat a dos contra l’Osasuna el van despertar de cop, si no ho havia fet ja la derrota contra el Betis. De l’optimisme va passar al realisme, amb un discurs més proper a l’“Això és el que hi ha” de Koeman, però amb matisos molt importants.

Perquè Xavi no va amagar que la realitat era dura, però també va parlar de l’inici d’una nova etapa, de treballar de valent per tornar el Barça al lloc on es mereix i fer-ho confiant per sobre de tot en una idea, la seva, i que és la pròpia del Barça, abandonada en els últims anys.

Però a aquesta nova era li costarà arrencar, tal com es va veure contra l’Elx, en un partit que semblava plàcid i il·lusionant però que en un gir de guió totalment inesperat es va complicar moltíssim fins que Nico, ahir suplent, va fer embogir les 41.664 persones que hi havia al Camp Nou marcant el tercer gol per desnivellar l’inexplicable empat a dos que hi havia al marcador.

Era l’últim partit de l’any al Camp Nou i el Barça va sortir disposat a acomiadar-se com cal del seu nefast 2021. Necessitava l’equip una victòria a casa –l’última havia estat en el debut de Xavi, contra l’Espanyol–, perquè les urgències existeixen. Amb un equip farcit de joves i amb Jutglà debutant en partit oficial fent de davanter centre, el Barça va firmar una de les millors primeres parts de la temporada. Dembélé i Abde van tenir protagonisme als dos extrems i dirigint l’equip va brillar el talent de Gavi, convertit ja en un ídol per l’afició i que està cridat a ser un dels líders de la nova etapa del Barça juntament amb Pedri, que abans del duel va oferir al públic el Golden Boy.

Però en aquests primers minuts, gran part del protagonisme se’l va endur Jutglà. Havia deixat bones sensacions en l’amistós de l’homenatge a Maradona contra el Boca Juniors marcant un golàs i ahir en partit oficial va repetir. En el minut 2 van anul·lar-li’n un per fora de joc, molt just, però al cap de poca estona es rescabalaria obrint la llauna en la sortida d’un córner. I poc després Gavi enlluernava fent el segon en una jugada individual espectacular: amb un control orientat amb el taló va destrossar Mascarell, amb una finta va descol·locar Roco i després va superar el porter amb un xut ajustat al pal. Dembélé va servir dues bones assistències que De Jong i Jutglà no van aprofitar i just abans del descans Gavi s’inventava un intent de vaselina preciós. L’Elx, molt tímid, la va tenir en una rematada de Roco tot sol dins l’àrea petita però que va enviar als núvols i en alguns contracops va generar alguna sensació de perill.

No estava acostumat a tanta tranquil·litat el Barça i en el segon temps es va relaxar. Potser massa. Perquè l’Elx va semblar detectar-ho i va fer un pas endavant. El que costa d’explicar, però, és que en fes prou amb un minut i mig per empatar el partit. Tete Morente va fer molt mal per la banda i va marcar el 2-1 en un contracop després d’una pèrdua de Dembélé en què va marxar massa fàcil de Lenglet i va superar Ter Stegen amb un xut creuat, i en la jugada posterior centrava perquè Pere Milla fes el segon aprofitant que no el marcava ningú i el baix moment de forma del porter alemany del Barça. Incomprensible i un cop a la moral d’un Barça que va quedar tocat durant uns minuts en què només semblava sustentat pel caràcter de Gavi, que apareixia a tot arreu. Abans de deixar el camp, Jutglà va tenir el doblet, però la seva rematada va aturar-la el porter. No li va acabar d’anar bé a l’equip quedar-se sense una referència al davant.

Per uns instants tornava aquell Barça sense entitat, feble, incapaç de poder controlar un partit a través de la pilota, poruc, sense confiança. Els canvis de l’Elx havien fet mal als blaugrana, que, això sí, no es van rendir en cap moment. Nico va tenir una doble ocasió, però en la primera rematada Badia li va aturar el xut i en la segona va ser Mojica qui va salvar el gol des de la línia. L’èxtasi final, però, se’l reservava quan faltaven cinc minuts per al 90’. Una paret entre Gavi i Dembélé va acabar amb la centrada de l’andalús cap a Nico, que entrant des del darrere no va perdonar. El VAR hi va posar nervis perquè els jugadors de l’Elx reclamaven mans de Gavi en la jugada. Però el gol va pujar al marcador i el Barça, per fi, va poder respirar.

Les urgències seguiran existint perquè l’equip no té marge d’error, però el Barça s’està llaurant un futur que no pot ser res més que brillant veient el talent de Gavi, Nico, Abde, a qui caldrà afegir Pedri i Ansu Fati quan tornin de les seves lesions. El present ara cal suar-lo. Però la revolució dels joves ja és aquí.